Aquest mite parla d’un amor que traspassa les fronteres que hi ha entre els vius i els morts. És una tragèdia la qual ensenyança és que amor persisteix per sobre de tot, fins i tot de la mateixa mort. Quan els sentiments d’algú són sincers, aquest és capaç d’anar fins a l’infern per estar en companyia del seu ser estimat.
Per desgràcia, aquesta visió d’amor pur i incondicional és una cosa que som incapaços de veure a la nostra societat actual, on tot s’ha tornat més banal i l’amor com el que es veu a la mitologia ha quedat en l’oblit. Aquest problema d’amnèsia d’afecte no només és present en les relacions de parella, també existeix en els vincles amistosos i familiars. Ens trobem en una societat que amb el pas del temps oblida el veritable significat d’estimar, convertint les persones en éssers solitaris i desmotivats.
La frase proverbial “La curiositat va matar el gat” també és aplicable en el context d’aquest mite, ja que van ser els dubtes d’Orfeu els causants de la mort eterna d’Eurídice. El músic ja havia estat advertit del que passaria si es girava, però amb un sol moment de debilitat n’hi va haver prou perquè la seva missió fallés. Hi ha vegades en què ens deixem sucumbir pel desig de saciar els nostres dubtes, sense preocupar-nos prou per a les conseqüències futures.