Aquest mite, tot i que és molt antic, vincula la imatge femenina amb la discòrdia, com si la dona fos des del principi de la humanitat la culpable pel patiment humà, i, per tant, fos obligada a viure per sota els homes com un ésser inferior i dolent. La societat grega, originària d’aquest, era extremament patriarcal, les dones no tenien veu i la seva imatge era vinculada únicament a la creació dels fills.
No eren ni considerades ciutadanes, vivien al marge dels se
us marits patint tota mena de situacions que avui en dia serien qüestionades.
Aquesta història, com moltes altres (Adam i Eva, Posidó i Medusa, Apol·lo i Dafne…) ens ajuden a entendre que, històricament, les dones han estat patint violències justificades per aquests tipus de mites, els quals es poden treure interpretacions que fins avui en dia són utilitzades per restringir les dones en països com l’Iran on fan servir la religió com eina de submissió cap a les mateixes i que fins avui en dia han de lluitar pels seus drets perquè puguin en un futur viure amb igualtat de drets.
És molt interessant el fet que la imatge de la dona ha tingut una connotació negativa des de l’antiguitat i com altres religions com la cristiana també han plasmat al gènere femení com la culpable dels mals de la humanitat.
M’ha agradat molt aquest article. Crec que els homes a vegades els hi posen la culpa dels seus problemes a les dones, o almenys això es sol veure en l’història. I és veritat que en aquest mite això es veu clarament, fan veure que les coses dolentes existeixen per culpa de Pandora.