– Visionat de fragments i elements del sac d’impressions que ens ajudin a la nostra planificació. Al llarg de tot el procés hem anat visionant alguns fragments per inspirar-nos: “Un condemnat a mort s’ha escapat” de R. Bresson; “El petit fugitiu” de Ray Ashley; “Mala sang” de  Leos Carax o “Xiao Wu” de Zhang Ke Jia.

– Planificació: hem fet tres grups de rodatge en funció de les diferents localitzacions i aquests mateixos grups ens anem reunint amb la Raquel i fem la planificació de les seqüències corresponents que seran les que gravarem també en tres dies.

– TOT LLEST PEL RODATGE!

– Cerca de localitzacions: de cara a crear el nostre personatge i la nostra història vam fotografiar possibles localitzacions que ens donessin pistes i inspiració. Havíem de buscar una porta, un replà, els voltants de la vivenda,…

– El nostre personatge (resum): un nen de 12 anys, despistat i desordenat, sensible, intel·ligent, sol mantenir calma i tranquil·litat però fins a cert punt, quan està nerviós mou el peu contra el terra. Està vivint un moment bo ja que s’està guanyant la confiança dels pares després de molts mesos de mala relació donat el seu desordre i mala organització en general. També està millorant, per la mateixa raó, la relació amb els companys.

– Sinopsi de la nostra història (no la desvetllem tota): El protagonista torna del cole alegre.  Arriba a la porta de casa i veu que no porta les claus. Fa diverses coses per a que l’obrin però perd la paciència i intenta obrir la porta amb un compàs, seu, pensa, està nerviós, pica amb el peu, passen cotxes, la llum del dia va canviant, passa el temps,… S’aixeca, no sap ben bé perquè ni per buscar què. Recull tot i va a fer una volta. Va xiulant.

El procés de creació de la nostra pel·lícula, encara que esquemàticament, ha estat el següent:

– El món se’ns fa present: en una primera sessió la Raquel ens va plantejar que penséssim quan ens adonem que estem al món, quan se’ns fa present el món. Van sortir moltes idees que vam anar apuntant a la pissarra com: el primer dia d’escola,  dies de vent o pluja, el camí i l’escola nevades,  veure l’escola en hores no habituals, em deixo la clau de casa i m’he d’esperar veig coses i detalls que no m’havia fixat, etc.

– La tria: anem comentant les diferents idees que han anat sortint i que poden anar lligades a diferents emocions. Finalment triem la de deaixar-se les claus i haver-se d’esperar o anar al veí a demanar ajuda o haver-se de colar per algun lloc.

– Les emocions: expressem les diferents emocions, sentiments o estats que pot generar aquesta situació: impotència, inseguretat, major sensibilitat a tot allò que m’envolta, nerviosisme, avorriment, preocupació, felicitat quan s’acaba tot, etc.

CARLA

MALI

ANA

EULÀLIA

MARÇAL

NAHUI

MARIONA

LLUÍS

LIVIA

MARÇAL

MARC

ONA

PAU

NAHUI

Durant uns dies, i en petits grups hem anat passant per l’ordinador per muntar les pràctiques. Hem vist la importància que té cada pla, que hi ha maneres diferents de fer-ho amb els mateixos plans i que el so s’ha de treballar molt bé. Estem molt satisfets dels resultats perquè hem treballat molt per arribar-hi. Ja els podeu veure!!

Ja amb la planificació clara, i durant dos matins i una tarda, vam fer els tres rodatges on cadascú va anar fent de director/a o ajudant, so, script o claqueta. A banda, l’actriu. Abans del rodatge fèiem una reunió amb la Raquel i el Jordi o la Sandra per tal de tenir clar què anàvem a fer i com.

A la següent sessió vam crear el nostre personatge de qui vam descriure moltes coses, escrivim aquí les més importants:

Es diu Júlia, té 12 anys i té una germana de 21 amb qui s’entén molt bé. Es tanquen a l’habitació quasi cada dia i s’ho expliquen tot, tot, tot. Però fa un parell de dies que ha marxat d’Erasmus i, en la seva sol·litud, la Júlia entra a l’habitacio de la germana, buida, i decideix fer o posar-se alguna cosa de la germana per tenir-la ben present (una samarreta que li va gran, unes sabates d’adult,…) Els companys li criticaran molt.

A partir d’aquí hem fet tres grups i cadascun farà una planificació, rodatge i muntatge diferent. El primer treballarà les mirades, el segon el canvi d’escala de pla i el tercer el món interposat.

Grup 1 Mirades (Carla, Tere, Lara, Lluís, Livia i Eulàlia)

-Pla General a través del vidre de la classe dels petits. Es veu com uns nens juguen a la terrassa. Atenció als reflexes.

-Pla Mig del personatge mirant a l’exterior a través del vidre. Obre la porta i camina fins a sortir per esquerre de càmera. Atenció als reflexos.

-Pla Mig panoràmica seguint el personatge que creua la terrassa per entremig dels nens que juguen. Òptica teleobjectiu. Atenció a la tria de l’enfocament.

-Pla General del paissatge buit que ella està mirant. Possibilitat de sobreexposar al final del pla.

So: So dels nens jugant des de dins fins que s’obre la porta i es fa molt més present. Contrasta amb l’aïllament del personatge.

Grup 2 Canvis d’escala (Marçal, Sara, Ona, Vilas, Mariona i Ana)

-Pla General picat del personatge assegut a l’escala. Als altres pisos els nens corren i riuen.

-Primer Pla del personatge. Molt important el raccord de la posició del personatge i el treball amb el so. Ha de expressar el que no veiem, el que està fora de camp.

-Pla General del personatge d’esquenes. Nens i nenes passen corrents pel seu costat fins que es queda sola. Finalment, el personatge s’aixeca i se’n va a la classe.

So: Crits i corredisses dels nens que seran més forts progressivament fins a un climax a partir del qual s’anirà esvaint fins quedar-nos pràcticament en silenci. Les passes allunyant-se del personatge.

Grup 3 El món interposat (Sid, Dani, Mali, Pau, Nahui, Marc i Carlota)

-Pla General des de la terrassa. Seguim amb una panoràmica al personatge que travessa el pati buit fins el gronxador. Entra i surt de les ombres que crea el sol de tarda.

– Pla tancat del personatge amb món interposat. Primer veiem els seus peus. Fem un suau moviment fins al seu rostre (possibilitat de convertir-ho en dos plans separats en muntatge).

-Pla General dorsal ¾  del personatge i la seva ombra.

So: ocells, passes, so rovellat del gronxador, contacte dels peus

En una primera sessió la Raquel ens va proposar que recordéssim emocions viscudes després que ens diuen o comuniquen alguna cosa. “Quan em diuen que el meu pare torna d’un viatge”, “Quan em dien que pujaré a un avió”, “Que l’avi està molt malalt”, etc. Però després de molt parlar, i pel nostre personatge, ens vam quedar amb aquell sentiment que tens quan t’has fet algun canvi físic (nou pentinat, he anat al barber, roba nova, etc.) i vas tot content/a a l’escola i resulta que als companys no els agrada, t’ho critiquen o se’n riuen de tu.

També vam decidir que quan li passés això al nostre personatge les seves emocions serien tristesa, frustració i solitud.

A partir d’aquí vam fer un treball de buscar possibles localitzacions per expressar aquestes emocions.