Ja podeu veure els nostres minuts Lumière!

Després de la feina feta i dels nervis passats, ja podeu gaudir dels minuts filmats per la Nerea, la Kelly, l`Hèctor, la Yasmina, la Natàlia, l’Anna, l’Aina, el Xavi, l’Oriol, l’Ia, la Clara, la Maria i la Sònia.

Només cal clicar aquí.

A sota d’aquest article hi trobareu les fotos del making off i els articles que cadascun dels alumnes va escriure explicant el seu minut: impressions, preparació, dificultats, sorpreses…

En aquests articles hi podeu afegir els vostres comentaris, si us ve de gust.

ORIOL: preparació i filmació del minut

Em va costar molt decidir el meu minut, ja que en les primeres idees de minuts sorgien problemes inesperats de diferents tipus, a part que alguns professors hi trobaven més pegues del normal.
No estava pas nerviós.
Tot va sortir com s’esperava, no hi va haver cap complicació amb el so ambient, potser massa fort el soroll de la màquina, però res més.
El fuster, ho fa fer tot amb naturalitat i gens nerviós. En definitiva tot va anar bé, i l’equip de rodatge va funcionar a la perfecció.

img_4428_800x600img_4424_800x600

NEREA: preparació i filmació del minut

El meu minut vaig decidir que el filmaria en una fusteria metal·lúrgica. El tema del minut se li va acudir a la Sabina quan era en una cafetería prenent un cafè amb llet, i va sentir uns soldadors parlant sobre una peça que havien de forjar i que els hi havien enviat des d’Itàlia. Parlaven de la seva feina i com que li va semblar interessant com a ofici me’n va parlar i de seguida em va semblar una bona idea.

minut-nerea-3minut-nerea1

Un divendres a primera hora, jo i la Sabina vam anar a veure la fàbrica, al barri de Boades. Ens vam perdre i vam acabar en una fàbrica on soldaven les vies del ferrocarril. Quan vam trobar la nostre fàbrica, estava una mica nerviosa perquè no sabia què em trobaria i com ho gravaria. Ens van explicar les funcions de cadascuna de les màquines i les van engegar perquè veiguéssim com treballaven el metall. En aquells moments, em preocupava sobretot on posaria la càmera per gravar, perquè hi havia dos angles molt bons. Però després de tot va em va agradar molt i em va divertir haver-ho vist. Vaig haver de tornar-hi per acabar-ho de decidir.

minut-nerea-2Un cop va arribar el dia del rodatge i vam arribar al taller amb l’Anna, l’Hèctor i l’Oriol, estava molt feliç de tenir els meus amics amb mi en aquesta experièncía que no havia tingut mai. Al principi  vaig posar-me a voltar per tot el taller buscant una perspectiva adequada per posar la càmera. Vaig agafar la que captava el pla amb les tres màquines. Els vaig dir als treballadors que ens havien d’ajudar, que treballessin  mentre muntàvem l’equip.

Finalment el pla enfocava un operari que es quedava soldant tota l’estona i l’altre operari s’anava movent pel pla fent servir dues màquines. Tot anava molt bé fins que el que es movia pel pla va anar a buscar una barra i va sortir tallat, en un cantó del pla. Semblava que hagués desaparegut i en aquell moment em vaig sentir molt impotent perquè no li podia dir que tornés al seu lloc . Durant tot el rodatge vaig tenir uns nervis impressionants, però finalment va sortir tot molt bé: el color del foc era impressionant i li donava un to molt bonic al minut. La música ambientava el taller i semblava que entrava bé. Després també em feien posar nerviosa l’Anna i la Núria perquè no em deixaven tocar la càmera cada cop que mi apropava i em donaven un cop a la mà perquè no la toqués. Finalment vam desmuntar i vam donar les gràcies als treballadors que van tenir molta paciència, i a mi em va fer molta vergonya dir-los tot el que havien de fer.

He après a saber dirigir i a conèixer una mica més el món del cinema, gràcies.

HÉCTOR: preparació i filmació del minut

El meu minut va consitir a rodar un tram de la carretera del Pont de Vilomara, en concret el tram que va des de la fàbrica fins a la parada de la urbanització Marquet Paradís, enfocat lateralment en direcció al riu Llobregat. M’ha costat força decidir-me ja que no sabia ben bé quin havia de ser el tema del minut. La idea me la va donar el meu professor de música, però el cas és que necessitava un mitjà de transport per filmar aquest tram; primer vam trucar a l’empresa Costa, però no vam tenir sort perquè no em podien prestar el servei que necessitava. Per sort, la Maria d’oficines ens va portar amb la seva furgoneta, i jo estava molt nerviós perquè no sabia que tot sortiria segons el que havia planejat.

Ha estat un èxit, hem reproduït amb exactitud el que havia pensat. Únicament hi ha una cosa que no vaig tenir en comte i era que l’enfocament estava pensat només per enfocar el riu, de manera que el tram de la fàbrica un cop filmat creava una sensació de moviment que marejava una miqueta. En veure’l, vaig adonar-me que enfocava la paret des de massa a prop. D’altra banda el rodatge ha estat perfecte sense inconvenients. Gairebé, vam haver de canviar el diafragma un parell de vegades perquè estava una miqueta ennuvolat, però tant l’entrada de llum com el zoom estaven en la posició correcta.

pb130306_800x600pb130317_800x600

La Núria va dir que aquest minut era més realista perquè no podíem veure el que estàvem filmant, cosa que també els passava als germans Lumière. La càmera la vam haver de col•locar al seient de davant de la furgoneta de la Maria d’oficines, que va ser molt amable d’ajudar-nos en el projecte, el trípode va quedar encaixat entre els seients de manera que ni tan sols es movia i vam rodar amb la finestra oberta.
L’equip ? Excel•lent, tant el so com el making off han quedat bé.
He après que a vegades és millor la improvització ( la furgoneta de la Maria ), que no pas la professionalització, ja que els autocars Costa tot i voler noens van poder ajudar.

XAVIER: preparació i filmació del minut

La veritat és que em va costar força decidir quin era el minut més adient pel tipus de rodatge que buscava. Finalment vaig decidir gravar una petita part de l’ entrenament de bàsquet del poble. Vaig estar força de pega, ja que els dies anteriors al rodatge estava malalt, i no em va ser possible parlar amb l’ entrenador de l`equip per tal d’ acordar els exercicis que farien els jugadors. Finalment, minuts abans que comencés el rodatge, vaig poder parlar-hi i va ser molt fàcil posar-nos d’ acord, encara que vam haver d’ improvisar una mica. He de reconèixer que el fet que jugui a bàsquet ha influït de manera considerable en la meva decisió, encara que el factor més decisiu ha estat la meva pròpia confiança en què el minut podia quedar bé.

La veritat és que la filmació del minut va sortir més o menys segons el que havia previst, encara que minuts abans del començament de la filmació el nerviosisme es notava. Tenia dubtes en l’ elecció del pla, sobretot quin era el pla més adequat, però finalment em vaig decidir. Ha sortit com volia, força vistós, ja que des de la posició alta des d’on vam col·locar la càmera tenia un camp de visió molt més ampli.

phto0019_450x600phto0027_800x600

No va haver-hi res que em sorprengués, tot va ser més normal del que m’ esperava. L’ú nica anècdota remarcable va ser que a l’ hora de començar el rodatge, un dels jugadors es va confondre i no va fer el que tocava, però l ‘entrenador ho va corregir molt ràpidament sense problemes. Com ja he dit abans, el que em va resultar més difícil va ser l ‘elecció del pla, ja que hi havia una cortina molt gran de color groc que no sabia com afectaria la llum dins del pla. Finalment vaig optar per triar el pla en què la cortina no hi apareixia. També em va resultar difícil decidir on col·locava el micro, ja que des de dalt tenia por que el so no fos bo. Després de realitzar diverses proves vaig veure que el so des de dalt era bo i vaig fer-lo entrar des d’aquella posició.
He après a muntar un trípode, triar el pla més correcte pel que fa a la lluminositat, saber buscar quin pla pot resultar atractiu per qui el vegi, etc…

ANA: preparació i filmació del minut

El meu minut tracta de la gravació de l’estació de ferrocarrils de Sant Vicenç de Castellet.Vam gravar com baixava la gent del tren i com pujaven.Vaig decidir aquesta gravació descartant altres opcions perquè no sabia quina podia ser la millor de fer.Totes les altres em van fallar i finalment vaig fer la filmació del ferrocarril dels catalans.La vaig preparar durant dos dies.El primer dia la vaig pensar i el mateix dia que l’havia de rodar vam lligar caps.Després vam demanar el permís.El que tenia més clar era més o menys el pla. Estava nerviosa perquè no ho tenia clar i em feia por que fallessin les coses.El que més em preocupava era que no hi pugés ni hi baixés ningú. Vaja, que em quedés el minut penjat i el que més m’agradava era la sensació de sentir-te una mica protagonista de la teva pròpia imaginació pel fet de crear un minut. Disfrutava sentint-me directora per unes hores. M’agradava la sensació de formar part d’un equip de rodatge. Simplement era fantàstic!

img_4455_450x600img_4479_450x600

img_4474_800x600

I per fi, el dia del rodatge fou innoblidable! Em va entusiamar!Durant el muntatge i la gravació em van passar pel cap sensacions vàries.Vam haver de demanar permís abans de filmar i va ser quan vaig passar moltíssima por perquè si em deien que no, se n’aniria tot en orris. Sort que em van dir que sí. LLavors vaig sentir la sensació d’alleujament i em vaig relaxar bastant durant un minut per tot l’estrés acumulat. Durant el muntatge de l’equip em vaig tornar a estressar perquè pensava que no l’acabaríem de muntar i que el tren passaria abans d’hora. També hi havia la possibilitat de muntar-ho malament. Al final, després del muntatge vaig sentir alegria. De tota manera quan vaig veure a venir el tren que havíem de gravar em va venir una mica de mareig.
Resumint, el més difícil ha estat decidir-me pel tema del minut.

He après a treballar en equip i a tenir més fermesa en les meves decisions.
Ha sigut una experiència ÚNICA.

IA: preparació i filmació del minut

Jo el meu minut l’he preparat amb l’ajuda tant dels professors com del meu pare que els va demanar a la feina si podia anar a filmar al forn de pa Baylina del Pont de Vilomara.
Aquesta idea se ‘m va acudir perquè el LLuís un dia a la classe en va donar alguns exemples i com que el meu pare treballava en un forn se’m va encendre la bombeta! Va ser una bona idea, i a classe una setmana abans de gravar, la Núria ens va ensenyar a muntar la càmera i així és
com he preparat el meu minut Lumière.


pb110184_800x600img_4144_800x600img_4148_800x600

Ha estat molt divertit per a mi, però també interessant. El meu equip era: la Yasmina , la Natàlia i l’Hector i jo és clar era el director. En el meu minut no he patit gaire però hi ha hagut un moment quan vam començar la Natàlia i jo en què vam moure la màquina de lloc i es va bellugar el trípode. Durant una estoneta petita vam patir però només va ser aquest moment i ja està, i per a mi va ser un experiència nova i els treballadors van ser molt amables amb nosaltres i fins i tot ens van convidar a menjar uns croissants petits.

MARIA: preparació i filmació del minut

El meu minut consisteix en la filmació de com cau un bloc de pedra de la pedrera de Sant Vicenç de Castellet.

Vaig pensar que seria interessant gravar aquest minut ja que el meu pare hi treballa i he tingut més facilitat a l’hora de tenir el permís i ajudar-me perquè pogués captar exactament el moment de caure el bloc de pedra. Els primers dies estava atabalada perquè no sabia què podia gravar, però després ho tenia tot molt clar i penso que n’ha sortit un gran minut.

img_4278_800x600img_4247_800x600img_4259_800x600

Ha estat una gran experiència poder fer aquesta filmació amb una càmera professional i amb una persona que hi entén. El rodatge en qüestió va anar bastant bé ja que també hi havia el meu pare per ajudar-me i tenia un equip de rodatge genial. Primer vaig mirar com volia col·locar la càmera i després la meva ajudant em va portar el trípode etc. Vaig començar tranquil·la a l’hora de muntar les coses, però a mida que s’havia de començar a fer silenci i estar atent, vaig començar a posar-me nerviosa sobretot quan el meu pare va fer el senyal al noi que portava la màquina perquè empenyés el bloc de pedra. En aquell moment precís el noi no mirava i enmig d’aquell silenci que es podia tallar tots estàvem patint d’allò més fins que el va mirar i el bloc de pedra cap a terra!. Resumint, ha sortit com esperava i n’estic contenta. Ho vaig trobar tot bastant fàcil, només vull dir que cansa força haver d’anar muntant i desmuntant tota l’estona. Com a conclusió vull afegir que ha sigut una gran experiència, m’ho he passat molt bé fent el meu minut i els de la resta de companys.

SÒNIA: preparació i filmació del minut

El meu minut Lumière se’m va ocórrer sol, no me’l vaig haver de pensar gaire. El meu tiet està treballant en una obra al carrer i vaig pensar a gravar-ho mentre treballava. Vaig fer la proposta als professors que hi van estar d’acord. Llavors vaig preguntar al meu tiet si podria gravar i em va dir que sí. Vaig fer fotografies del lloc on hauria de rodar i vaig portar-les a classe.

Quan va arribar el dia i l’hora en què havia de preparar-ho tot, em vaig començar a posar nerviosa. Mentre els treballadors esmorzaven, el meu equip va començar a preparar-ho tot. Vaig estar indecisa a l’hora d’escollir ben bé el lloc. El que em va resultar més difícil va ser enquadrar l’espai. Vaig moure mil vegades la càmera! No sabia on sortiria millor, però em va agradar molt l’enquadrament final que vaig triar. Els treballadors van arribar d’esmorzar i ja arribava l’hora de filmar. El moment en què més nervis vaig agafar va ser quan ja estava tot preparat i la Núria em va dir: -Molt bé, quan vulguis avisa l’equip i comencem a gravar.
Ha sigut una experiència extraodinària! Vaig acabar molt cansada quan van finalitzar tots els minuts del dia, però va ser molt divertit!

Ha sigut perfecte! El meu minut Lumière m’ha entusiasmat! Jo m’ho imaginava d’una altra manera, però ha sigut millor i tot!

pb130270_800x600pb130257_800x6001

La tensió em superava! No sabia en quin moment començar, per por que el minut sortís malament, poc dinàmic. Però vaig prendre la decisió i va ser genial!
En aquell moment el formigó queia al carro i els companys em deien: -Comença ara! Ara que cau el formigó!

Llavors, vaig avisar i vaig prémer el botó. Ara ja no podia fer marxa enrere. Controlava el temps, els treballadors i la càmera. Tot va sortir perfecte! Em va agradar moltíssim el meu minut Lumière! Va ser fantàsticl!

AINA: preparació i filmació del minut

Jo vaig pensar a fer la sortida dels alumnes de primària de l’escola Sant Vicenç, però comportava molts problemes, drets d’imatge, si els nens es quedaven mirant la càmera… etc. Així que vaig pensar a gravar als Marbres Castellet, però no em va convènçer la idea perquè  hi havia molta pols i tot era molt fosc.
Al cap d’uns dies vaig anar a veure uns amics que jugaven a hoquei, així que vaig pensar a gravar-los. Vaig parlar amb un amic per si podria gravar.
El meu sonidista, va ser el Xavi, el meu ajudant de càmera la Sonia i el Making Off la Kelly.
Creia que el meu minut Lumière sortiria bé, ja que tenia un equip de rodatge molt bó.

dscn0764_800x600img_4087_800x6001img_4092_800x600

img_4117_800x600

Finalment però, el meu minut lumière no va sortir com jo havia previst, perquè em pensava que aniria malament.Tenia la sensació que seria molt vist, poc original i que fallaria alguna cosa, però la veritat és que estic molt contenta de com va sortir. Gràcies als voluntaris que van fer possible que pogués gravar el meu minut a Hoquei i a tot l’equip de rodatge.

I també als professors que gràcies a ells van fer que sortís bé el minut. M’ha sorprès que no hi hagués cap fallada! Pensava que els jugadors començarien a fer el pallasso, però la veritat és que n’estic molt contenta!