NEREA: preparació i filmació del minut

El meu minut vaig decidir que el filmaria en una fusteria metal·lúrgica. El tema del minut se li va acudir a la Sabina quan era en una cafetería prenent un cafè amb llet, i va sentir uns soldadors parlant sobre una peça que havien de forjar i que els hi havien enviat des d’Itàlia. Parlaven de la seva feina i com que li va semblar interessant com a ofici me’n va parlar i de seguida em va semblar una bona idea.

minut-nerea-3minut-nerea1

Un divendres a primera hora, jo i la Sabina vam anar a veure la fàbrica, al barri de Boades. Ens vam perdre i vam acabar en una fàbrica on soldaven les vies del ferrocarril. Quan vam trobar la nostre fàbrica, estava una mica nerviosa perquè no sabia què em trobaria i com ho gravaria. Ens van explicar les funcions de cadascuna de les màquines i les van engegar perquè veiguéssim com treballaven el metall. En aquells moments, em preocupava sobretot on posaria la càmera per gravar, perquè hi havia dos angles molt bons. Però després de tot va em va agradar molt i em va divertir haver-ho vist. Vaig haver de tornar-hi per acabar-ho de decidir.

minut-nerea-2Un cop va arribar el dia del rodatge i vam arribar al taller amb l’Anna, l’Hèctor i l’Oriol, estava molt feliç de tenir els meus amics amb mi en aquesta experièncía que no havia tingut mai. Al principi  vaig posar-me a voltar per tot el taller buscant una perspectiva adequada per posar la càmera. Vaig agafar la que captava el pla amb les tres màquines. Els vaig dir als treballadors que ens havien d’ajudar, que treballessin  mentre muntàvem l’equip.

Finalment el pla enfocava un operari que es quedava soldant tota l’estona i l’altre operari s’anava movent pel pla fent servir dues màquines. Tot anava molt bé fins que el que es movia pel pla va anar a buscar una barra i va sortir tallat, en un cantó del pla. Semblava que hagués desaparegut i en aquell moment em vaig sentir molt impotent perquè no li podia dir que tornés al seu lloc . Durant tot el rodatge vaig tenir uns nervis impressionants, però finalment va sortir tot molt bé: el color del foc era impressionant i li donava un to molt bonic al minut. La música ambientava el taller i semblava que entrava bé. Després també em feien posar nerviosa l’Anna i la Núria perquè no em deixaven tocar la càmera cada cop que mi apropava i em donaven un cop a la mà perquè no la toqués. Finalment vam desmuntar i vam donar les gràcies als treballadors que van tenir molta paciència, i a mi em va fer molta vergonya dir-los tot el que havien de fer.

He après a saber dirigir i a conèixer una mica més el món del cinema, gràcies.

Deixa una resposta