Finals de primavera

Ja podeu veure “Finals de primavera” a l’apartat film final.

El film final tot i ser una ficció, parteix d’una situació que cada final de curs es viu en els instituts.
Els alumnes de 4t d’ESO, com nosaltres, han de decidir què voldran estudiar el curs vinent. A vegades dintre d’un grup d’amics no tots volen seguir estudiant en el mateix centre educatiu i això pot generar en ells sentiments i emocions intenses respecte de l’amistat, el sentit de grup, la presa de decisions, la por al desconegut.

Volíem treballar sobre la idea de canvi, de final d’una etapa, d’alguna cosa que està a punt d’acabar i els sentiments de nostàlgia i tristesa que aquesta situació generava. FF_parc

Primer teníem la idea d’un grup nombrós d’amics que acompanyava a la Sandra però finalment ens decidírem per un grup més reduït. Vam veure que podia ser important que hi hagués un amic més amic i que, a través de les mirades, poguéssim mostrar la complicitat amb la protagonista.

Respecte al pla descriptiu d’inici, primer vam pensar en una panoràmica descriptiva de la façana de l’Institut. Després va venir la idea del tràveling a l’interior, que presenta l’espai i el grup d’amics.

No tenia sentit fer dos moviments descriptius seguits, i encara més tenint en compte que una panoràmica lenta de la façana duraria molt, així que vam prescindir de la idea inicial.

Respecte al moviment que expressa l’emoció de la protagonista quan pren consciència que tot canviarà, es localitza quan els amics marxen a la reunió de Batxillerat i ella es queda sola. Teníem clar que volíem un pas de pla fix a pla mòbil. Així que vam decidir que seria davant de les escales. FF_escala

Va sorgir la idea de fer un primer pla en moviment de la protagonista i també la idea del tràveling quan ella marxa. No sabíem si la relació entre aquests dos plans quedaria bé.

Vam provar de fer un petit moviment circular, un d’acostament, i un amb una tremolor molt visible, en oposició als plans fixes fets amb trípode. Finalment vam triar aquest tercer moviment.

Va ser durant la planificació que va sorgir la idea d’un tercer pla que finalment ha estat molt important per expressar l’emoció: el de dalt de les escales. Aquest pla picat donava sensació d’aïllament en deixar sola la protagonista.

Després, el tràveling cap a la classe reforçava la idea de solitud.

Vam fer un descentrament al costat del riu, però finalment no vam muntar el pla perquè vam haver de fer moltes preses i al final, quan vam aconseguir la bona, ja era massa fosc.

També vam filmar moviments de descentrament al tren, que anaven de la protagonista al paisatge, però el moviment del tren ho feia complicat.

FF_punta SabataQuan estàvem planificant la seqüència de la sortida del sol a la Punta Sabata va sorgir la idea del descentrament de la protagonista cap a les llumetes del Pont de Vilomara i d’un desenfoc sobre les llumetes. A una de les pràctiques centrals ja havíem fet un desenfoc al final d’un pla.

El color i la llum els vam pensar per seqüències en relació a l’estat emocional de la protagonista. Al parc ens interessava que la roba fos de colors més vius, contrastats amb el verd, i vam voler que la llum del sol fos intensa, per mostrar un moment de felicitat.

En canvi, en la resta del film, vam treballar sobre colors més neutres i apagats.

La seqüència de casa la protagonista es va gravar de dia tot i que volíem que donés la idea que era de nit. Per fer la nit a la casa vam fer el balanç com si fos amb llum artificial quan en realitat era llum natural, així va quedar molt blavós. Aquest pla s’oposava a l’anterior pla a l’habitació, en què la llum és molt càlida (és la llum de la finestra, reforçada per les cortines grogues).

Sobre les localitzacions ens agradava la idea de rodar al parc perquè és un lloc on de vegades quedem el grup d’amics.També ens agradava pel fons verd.

FF_classeLa classe permetia mostrar molt clarament qui es queda i qui se’n va, així com la mirada de la protagonista cap als seus amics, molt important per crear l’emoció.

Respecte als plans de la matinada que vam filmar a la Punta Sabata, al Pont de Vilomara, ens interessava la sensació que donava el lloc i la llum, per mostrar la necessitat de la protagonista d’apartar-se de tot per pensar.
Ens agradaven les llumetes del poble quan encara és de nit i després, les muntanyes, just abans que surti el sol.

L’estació i el trajecte en tren ens interessaven per la sensació d’inici de viatge i per reprendre la idea que la protagonista marxa sola.

Durant el muntatge hi va haver una seqüència especialment complicada: el diàleg del parc. Havien de lligar els plans individuals i el general, tant de diàleg, com de moviment i llum.

Rodatge del film final

Ja podeu veure les nostres pràctiques centrals

Ja podeu veure les nostres pràctiques centrals.
Només heu de clicar aquí

Rodatge de les pràctiques centrals

Tot seguit us mostrem algunes de les fotos dels rodatges de les pràctiques centrals amb  la descripció del que s’hi estava fent.

foto3-hector-i-oriol_600x402

El procés de preparar la càmera per filmar el tràveling va ser molt entretingut i elaborat ja que vam haver de decidir: la distància en la qual se situaria l’ actriu, la velocitat a la qual aniria i també vam haver de triar els dos membres de l’equip que podrien ser més bons maquinistes per rodar el pla amb èxit. ( Héctor i Oriol)

Per al segon pla vam haver d’improvisar un petit vehicle per realitzar el tràveling ja que volíem seguir la protagonista sense portar la càmera a l’espatlla.

foto1-hector-i-oriol_600x402

Vam necessitar molt més personal per al rodatge ja que es requerien dos maquinistes per portar l’estructura mòbil. Finalment, l’enginy va ser un èxit i el tràveling va sortir net i fluït. ( Héctor i Oriol)

foto1aina-i-clara_600x402

Aquesta fotografia reprodueix el moment en què estàvem rodant el tercer pla, que era un picat i en aquell pla es segueix la protagonista quan baixa les escales i es troba amb un altre personatge. Està rodat amb la càmera a l’espatlla fent una panoràmica. ( Clara i Aina)

foto3-aiana-i-clara_402x600

Fotografia rodant el primer pla. Aquest pla començava amb un desenfoc, i a mesura que s’anava acostant s’anava enfocant la protagonista, que es trobava amb un altre personatge i la càmera feia una panoràmica cap a l’esquerra i cap amunt i es quedava la càmera fixa enquadrant la cara del personatge i la protagonista sortia del pla. ( Clara i Aina)

foto-3-kelly-i-maria_600x402

La Yasmina i el Xavi estan provant el desenfoc del pla final en què la protagonista i l’altre personatge havien d’anar caminant fins a quedar desenfocats. ( Kelly i Maria)

Ja podeu veure les nostres pràctiques experimentals

Ja podeu veure les nostres pràctiques experimentals.
Només heu de clicar aquí

Ja podeu veure els nostres minuts Lumière!

Després de la feina feta i dels nervis passats, ja podeu gaudir dels minuts filmats per la Nerea, la Kelly, l`Hèctor, la Yasmina, la Natàlia, l’Anna, l’Aina, el Xavi, l’Oriol, l’Ia, la Clara, la Maria i la Sònia.

Només cal clicar aquí.

A sota d’aquest article hi trobareu les fotos del making off i els articles que cadascun dels alumnes va escriure explicant el seu minut: impressions, preparació, dificultats, sorpreses…

En aquests articles hi podeu afegir els vostres comentaris, si us ve de gust.

XAVIER: preparació i filmació del minut

La veritat és que em va costar força decidir quin era el minut més adient pel tipus de rodatge que buscava. Finalment vaig decidir gravar una petita part de l’ entrenament de bàsquet del poble. Vaig estar força de pega, ja que els dies anteriors al rodatge estava malalt, i no em va ser possible parlar amb l’ entrenador de l`equip per tal d’ acordar els exercicis que farien els jugadors. Finalment, minuts abans que comencés el rodatge, vaig poder parlar-hi i va ser molt fàcil posar-nos d’ acord, encara que vam haver d’ improvisar una mica. He de reconèixer que el fet que jugui a bàsquet ha influït de manera considerable en la meva decisió, encara que el factor més decisiu ha estat la meva pròpia confiança en què el minut podia quedar bé.

La veritat és que la filmació del minut va sortir més o menys segons el que havia previst, encara que minuts abans del començament de la filmació el nerviosisme es notava. Tenia dubtes en l’ elecció del pla, sobretot quin era el pla més adequat, però finalment em vaig decidir. Ha sortit com volia, força vistós, ja que des de la posició alta des d’on vam col·locar la càmera tenia un camp de visió molt més ampli.

phto0019_450x600phto0027_800x600

No va haver-hi res que em sorprengués, tot va ser més normal del que m’ esperava. L’ú nica anècdota remarcable va ser que a l’ hora de començar el rodatge, un dels jugadors es va confondre i no va fer el que tocava, però l ‘entrenador ho va corregir molt ràpidament sense problemes. Com ja he dit abans, el que em va resultar més difícil va ser l ‘elecció del pla, ja que hi havia una cortina molt gran de color groc que no sabia com afectaria la llum dins del pla. Finalment vaig optar per triar el pla en què la cortina no hi apareixia. També em va resultar difícil decidir on col·locava el micro, ja que des de dalt tenia por que el so no fos bo. Després de realitzar diverses proves vaig veure que el so des de dalt era bo i vaig fer-lo entrar des d’aquella posició.
He après a muntar un trípode, triar el pla més correcte pel que fa a la lluminositat, saber buscar quin pla pot resultar atractiu per qui el vegi, etc…

NATÀLIA: preparació i filmació del minut

img_4520_800x600

Primerament, he de dir que he patit molt, no tenia ni la més mínima idea de què filmar. Primer vaig pensar a gravar com feien xocolata, però és clar jo pensava en el procés artesanalment, i quan vaig anar a la fàbrica i un bon home em va fer de guia per tot arreu vaig adonar-me que el procés estava molt mecanitzat. Per tant, em va desil·lusionar moltíssim, però amb la pluja d’idees també tenia pensat fer el paisatge del cremallera de Montserrat. Però com que a l’Oriol se li va acudir abans jo, ja no ho vaig poder fer. Per la raó que fós ho va deixar córrer i me la vaig fer meva. Vaig haver de trucar als FGC i em van passar amb una noia molt amable, Laura Vives, i ens va facilitar els bitllets d’anada i tornada gratuïtament.

No tenia gaire clar quin enquadrament triaria, consegüentment hi vaig anar un dissabte amb els meus pares, i ho aprofitàrem per fer una excursió. El paisatge que vaig veure em va entusiasmar… Quan ho vaig tenir més clar, encara que el Lluís em fés preguntes, trampes i jo hi repensés molt -en certa manera va anar bé- perquè ho vèiem des de diferents punts de vista. Fins que al final, pensant i pensant ja vaig estar del tot segura de filmar-ho a Montserrat, encara que no sapigués del tot bé el que i a més havia de tenir en compte el temps que faria o si pel que fós es presentava algun imprevist… Finalment em vaig decidir i en vaig sortir convençuda de fer-ho. L’enquadrament ja el decidiria allà mateix, al lloc en qüestió.

Un cop enllestit, el minut Lumière, he de dir que la sensació va ser impressionant!


img_4537_800x600img_4554_800x600img_4560_800x600

No pensava que em posaria tan nerviosa, no pensava que patiria tant, i no pensava que hi hauria un paisatge tan especial.
Com a conclusió vull ressaltar que ha estat un minut una mica sorpresa, encara que més ho ha estat quan l’he vist, ja que no sabia com hauria captat el so, ni com hauria enfocat la llum etc… Un cop vist penso que he aconseguit el que volia tot i que el primer mig minut semblava que no s’acabaria mai, tan negre i fosc, però potser aquest és un dels efectes no buscats que crea expectació i sorpresa quan a la sortida del túnel la càmera capta aquell paisatge tan fantàstic que ens deixà a tots bocabadats.
Només en arribar al cremallera preparàrem les coses, i després amb la càmera vam preparar l’enquadrament i el tipus de llum, cosa que no sabia si sortiria bé a la sortída del túnel, perquè més enllà entrava molta llum, però a l’altre costat hi havia una altra tipus de llum, patia per si després sortia com cremat o… No ho sé, mil coses!

Però quan em vaig emocionar moltíssim és quan tot el cremallera estava ple i quedava mut, ningú xerrava, pel sol fet que jo gravava. M’ha fascinat aquest respecte i aquesta sensació…

Després de tants nervis i tanta tensió (que em va durar gairebé tot el dia…) m’ha entusiasmat fer-ho i sentir el que se sent en fer un film.

M’encanta Cinema en Curs.

Els primers plans

Plans filmats el dimarts 13 d’octubre

Grup 1: Maria, Ana, Aina, Kelly

Grup 2: Xavi, Sònia, Clara, Oriol

Grup 3: Héctor, Natàlia, Josep M, Yasmina, Nerea

Mirem un quadre

PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA

Aquest quadre de Salvador Dalí ens ha agradat perquè hi veiem tres rellotges deformats i tous, semblen tenir la textura d’una espelma que s’està fonent. No hi ha moviment perquè els rellotges sempre mostren la mateixa hora. Hi ha un rellotge diferent perquè per damunt sembla que s’hi passegin formigues. Es troben situats a diferents llocs d’una platja deserta.Un sobre d’un tronc, l’altre sobre una mena de taula, i un altre sobre un animal marí que surt de la terra. Els colors són vius: grocs, blaus, però a la dreta hi ha tons marrons i negres.   

dali_presistencia_de_la_memoria