Category Archives: Quart d’ESO

Buxaweb

Història del món contemporani

L’Antic Règim
La Revolució Industrial
La Revolució Americana
La Revolució Francesa
L’època napoleònica
La Restauració i les revolucions burgeses
Els nacionalismes
La unificació d’Itàlia
La unificació d’Alemanya
Les teories socialistes
El moviment obrer
La Segona Revolució Industrial
Imperialisme i colonialisme
La Primera Guerra Mundial
La Revolució Russa
El crac de 1929
Els feixismes
El feixisme italià
El nazisme alemany
La Segona Guerra Mundial
La guerra freda i la política de blocs
Descolonització i Tercer Món
La Unió Europea

Història

El reformisme borbònic
La guerra del Francès
El regnat de Ferran VII
L’emancipació de les colònies americanes
El carlisme
El regnat d’Isabel II
El Sexenni revolucionari
La Restauració
La crisi de la Restauració
El catalanisme
El moviment obrer espanyol i català
La Segona República
La Segona República a Catalunya
La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil a Catalunya
El franquisme
El franquisme a Catalunya
Transició i Democràcia
La transició a Catalunya
Les constitucions espanyoles
El sistema polític espanyol i català
Economia i societat en el segle XIX
Economia i societat en el segle XX

Història del Futbol Club Barcelona

1899-1924
1924-1949
1949-1974
1974-1999
A partir de 1999

Continguts del web

EDUCACIÓ I ENSENYAMENT
Recursos generals
Recursos estudiants
Estudis a Catalunya
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
Recursos Internet
Cronologia
Bibliografia
Vocabulari
Personatges
Ciències Socials
Temes Història
AULA
Aula de Socials
Alumnes IES Antoni Cumella
Educació Granollers
ENTORN
Granollers
Vallès Oriental
Barcelona
Catalunya
FAVORITS
Directori d’enllaços d’interès general
BUXABARÇA
Especial
F.C.Barcelona

Hemeroteca La Vanguardia

hemerotecalavanguardia.gifhemeroteca02.jpg

hemeroteca01.jpg

hemeroteca03.jpg

· Des de finals d’octubre aquest diari ha posat a disposició de qualsevol persona, sense necessitat de registre, un patrimoni històric de 127 anys de publicacions. És una poderosa eina de recerca dels fets passats al nostre país, que té un portal propi de recerca. Tres són les diferents formes : per paraules clau, per dia i per tendència, de forma i manera que podem escriure la paraula “Estat d’Autonomia” i cercar-nos un històric d’aparicions de la paraula a la seva base de dades. Un instrument poderós que, en bones mans, i amb les explicacions adients, servirà per a refrescar la memòria històrica del país des de les aules. O cercar la portada del diari amb les notícies més importants en la data del nostre naixement, per exemple. Font.

· Quina cara feia l’actualitat el dia del teu naixement? Ara ho pots consultar. “La Vanguardia” ha obert la seva hemeroteca digital, on pots buscar la portada del diari barceloní del dia que vas néixer. Aquesta curiositat és només una de les moltes possibilitats que ofereix el rotatiu més antic que encara es publica a Catalunya. Fins fa poc, l’hemeroteca del diari estava restringida a un accés de pagament. Ara, però, està oberta a tothom i s’ha millorat amb criteris de recerca per anys i per paraules clau. En total, 127 anys d’història del periodisme a la xarxa. Font.

Franquisme, vídeos

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/HX_-faiNTVU” width=”525″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Discurs de Franco, estat totalitari

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/WpAlPtJk9tA” width=”525″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Arias Navarro, Franco ha mort

Laika, 1957

La gossa astronauta

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/Iiv4MPsYFv4″ width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/oTlGmb7Ze40″ width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

laika.jpg

Moscou
Es compleixen 50 anys del vol espacial de la gossa Laika
Actualitzat a les 13:03 h 03/11/2007

Fa 50 anys, la petita gossa Laika volava cap a l’espai. Va ser el 3 de novembre del 1957 quan un coet la va enlairar a l'”Sputnik-2″. Un viatge que no havia fet ningú abans i que va suposar el primer pas per explorar més enllà del cel. Rússia i tot el món espacial commemora ara el seu vol. Laika era una gossa petita, capturada pels carrers de Moscou, que reunia els requisits físics de fer menys de sis quilos i de 35 centímetres d’alçada. Els científics van creure que un animal de carrer, acostumat a lluitar diàriament per la supervivència, suportaria més bé l’experiment que no pas un gos de raça. Tot i així, va morir poc després del llançament.

Oficialment, es va anunciar que Laika havia de tornar a la Terra en paracaigudes però va morir sense dolor al cap d’una setmana en òrbita. En realitat, l’animal només va sobreviure unes hores després del llançament, i va morir a causa de la calor i, sobretot, del pànic. De fet, les presses propagandístiques de la carrera espacial van fer que s’amagués que Laika la llançaven sense mòdul de retorn i, per tant, ja estava decidit que sacrificaria la vida per demostrar la resistència dels éssers vius en condicions d’ingravidesa.

Aquests fets, però, no fan més que engrandir la llegenda de la primera exploradora espacial. Laika va passar a la història quan va ser enviada a l’espai a bord de l'”Sputnik-2″ el 3 de novembre de 1957, un mes després del llançament de la primera nau espacial, l'”Sputnik”.

Precursora d’un somni

El màxim dirigent soviètic, Nikita Kruschev, volia commemorar el 40 aniversari de la Revolució d’Octubre amb la posada en òrbita del primer coet tripulat. Una utopia per a l’ésser humà en les condicions actuals, però factible per a un animal. Hi havia d’haver una sèrie de condicions i un gos era la millor opció.

Aquí apareix Laika, una petita gossa reclutada en els carrers de Moscou i que havia estat entrenada durant diversos anys per viatjar a l’espai. Havia estat seleccionada entre centenars perquè complia amb els requisits físics, però també per la seva resistència. De fet, l’animal va superar amb nota els mateixos exàmens i proves que després s’aplicarien als humans.

Per desgràcia, per satisfer les demandes de Kruschev, el pare de la cosmonàutica soviètica, Serguéi Koroliov, va haver d’improvisar sobre la marxa una càpsula espacial sense mòdul de tornada. La vida de Laika tenia data de caducitat perquè la gossa mai podria tornar a la Terra i sacrificaria la seva vida per demostrar la resistència dels éssers vius a les condicions d’ingravidessa.

Laika va viatjar a l’interior d’una cabina agafada amb un arnès especial. Bevia aigua a través d’uns dispensadors i menjava en forma de gelatina. Les seves constants vitals es van mantenir normals durant l’ascens i l’entrada en òrbita però després només va sobreviure durant unes cinc o set hores.

El primer cosmonauta de la història, Yuri Gagarin, va haver d’esperar tres anys i mig per complir la utopia de solcar les estrelles.

Un història propagandística

Els fets reals de la curta odissea de Laika no es van saber fins al 2002. Fins llavors, s’havia dit que Laika va morir en calma després d’una setmana d’òrbita terrestre. A més, s’assegurava que hi havia un dispositiu preparat perquè tornès a la Terra en paracaigudes.

El científic de l’Institut de Problemes Biològics de Moscou, Dmitri Maláshenko, va desvetllar el misteri el 2002 durant un congrés espacial a Houston: Laika havia mort a causa de la calor i al pànic.

Una estàtua en la seva memòria

Ara, un cop se sap la veritat, membres de l’equip que va ensinistrar en la dècada dels anys 50 del segle passat els “gossos astronautes” han erigit a la sortida de l’estació de metro Dinamo de Moscou una estàtua a la seva memòria. Laika va ser l’últim gos a ser enviat a l’espai en una nau sense sistema de tornada.

En total, l’URSS va realitzar 29 vols espacials amb gossos entre el juliol de 1951 i el setembre de 1962, dels quals vuit van acabar en tragèdia, mentre que la resta de gossos van poder tornar en paracaigudes

Font: 3cat24

Neus Català i Pallejà

*deportada.jpg

neuscatala.jpg

1.gif Neus Català, un testimoni de lluita contra l’oblit

[…] Avui, aquí, a Igualada, en el marc commemoratiu del Dia de les Dones d’enguany, hem volgut posar al descobert la pròpia memòria, la de les dones en particular, la que pel fet de ser dones ha estat doblement silenciada, i volem fer-ho amb la presència de la Neus Català que, amb el seu testimoni de lluita contra l’oblit, ens ha esperonat a fer-ho

Ravensbrück

Havíem sentit parlar de Mauthausen, d’Auschwitz o Dachau, però s’ha parlat ben poc de Ravensbrück, un lloc sinistre situat a 90 Kms. de Berlín que tenia la virtut de quedar amagat en una zona pantanosa però, a la vegada, ben comunicada amb la capital

Creat el 1939, aquest camp de concentració va esdevenir ràpidament un centre de producció per a la indústria de la guerra. Les presoneres hi deixaven les últimes forces per fer components elèctrics, teixir uniformes pels soldats del front o bé fabricant material bèl•lic en els camps annexos

La indústria alemanya, còmplice amb el règim nazi, havia trobat en les deportades el recanvi ideal a la mà d’obra masculina que estava mobilitzada al front de la guerra. Quan ja no servien per treballar se les deixava morir de gana o de fred, o se les matava d’una injecció de verí o a la cambra de gas. Es calcula que a Ravensbrück hi van trobar la mort, de la forma més atroç, més de 92.000 persones, la majoria dones, i també infants”

Ho testifica Neus Català i Pallejà, l’única supervivent catalana dels Camps d’extermini nazis de Ravensbrück. Aquesta dona, nascuda el 7 d’octubre de 1915 als Guiamets, un poblet de la comarca del Priorat, en ser alliberada d’aquell camp de la mort, conjuntament amb les altres dones que l’havien sobreviscut, varen emetre un jurament: el de dedicar fins el darrer alè de la seva vida a explicar allò que havien viscut

Al llibre que ha escrit l’Elisenda Belenguer, li diu: “jo t’explico lo meu, però el que jo vaig fer no és res, és només una part del que van fer milers de dones espanyoles”

És que les dones espanyoles de Ravensbrück eren dones que havien lluitat quan la nostra República i que van tenir un gran pes en la producció i manteniment d’un estat democràtic en la qüestió social, educativa, assistencial i política del nostre país […]

Igualada, 16 de març de 2007

Presentació d’Elisenda Belenguer Elisenda Belenguer, és historiadora, membre de la Fundació Pere Ardiaca
[…] i autora del llibre “Neus Català, memòria i lluita” […]

Font: http://www.amicalravensbruck.org

1.gif Homenatge a l’última supervivent del camp nazi de Ravensbrück

Marta Aznar
En el marc de la celebració del 75 anys de proclamació de la II República, aquest diumenge, l’Ajuntament de Ripollet ret homenatge a Neus Català, l’única supervivent catalana del camp nazi de Ravensbrück (Alemanya). A l’acte – que se celebrarà al consistori a les 12:30 hores – assistiran l’alcalde de la ciutat Juan Parralejo, el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i la titular d’Interior, Montserrat Tura.

L’acte d’homenatge a Neus Català comptarà amb els parlaments dels tres polítics i també de la protagonista de l’esdeveniment. Després, l’alcalde de Ripollet descobrirà una escultura realitzada per l’artista Salvador Manyosa en honor a Neus Català a qui també se li lliurarà un llibre amb dedicatòries escrites per personalitats i ciutadans.

Neus Català i Pallejà, amb més de 90 anys, és l’única supervivent del camp de concentració per a dones de Ravensbrück, a Alemanya. Neus Català va arribar allà al 1944 després de participar activament en la lluita contra el franquisme. Neus Català va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. L’any 1939 va creuar la frontera amb 180 nens refugiats d’una colònia infantil de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura i va començar a col•laborar en l’organització dels maquis, fent d’enllaç. El 1943 va ser detinguda, i un any després va ser deportada a Ravensbrück, i d’allà al camp de Flossenburg. En ser alliberada, va tornar a França on continuaria la lluita clandestina contra el franquisme.

L’any 1985 publica De la resistencia y la deportación, un recull de les experiències de 50 dones republicanes exiliades, resistents a França i després deportades a camps d’extermini nazis. Totes elles són mortes. L’únic testimoni que en queda és el de Neus Català.

Font: http://www.lamalla.net/dona/article?id=117922

14 abril 1931

alcalazamoraimacia.jpg

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/03j47J692-M” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]1.gif

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/xOdyt5btwUA” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]1.gif

Quan plovien bombes

barcelonasotalesbombes.jpg

1.gif El 13 de febrer de 1937, fa tot just setanta anys, el vaixell de guerra italià Eugenio di Savoia bombardejava Barcelona i hi feia divuit morts. Era el primer bombardeig dels molts que hagué de sofrir durant la guerra del 1936-1939 la capital catalana, la primera gran ciutat europea víctima de bombardeigs sistemàtics.

Coincidint amb l’aniversari, la regidoria Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona ha preparat l’exposició ‘Quan plovien bombes. Els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant la guerra civil’, que, oberta avui mateix, es podrà visitar al Museu d’Història de Catalunya (MHC) fins el 13 de maig.

Font: Diari de l’Escola

ncat.gif

1.gif L’exposició fa memòria dels bombardeigs sobre Barcelona i ret homenatge a les víctimes i a la resistència ciutadana. Quatre són els àmbits temàtics que la integren: ‘Trànsits’, que contrasta la vida quotidiana de la Barcelona actual amb el subsòl que amaga, una xarxa de més de 1.450 quilòmetres; ‘La ciutat sota les bombes’, que ensenya les conseqüències dels atacs; ‘Propaganda i contra-propaganda: veritats i mentides’, que fa avinent la importància del factor propagandístic durant la guerra; i ‘Teixint la supervivència’, que descriu la reacció ciutadana a la barbàrie.

En el marc de la commemoració del setantè aniversari dels bombardeigs sobre Catalunya durant la Guerra Civil, la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya promou una sèrie d’iniciatives, no tan sols a Catalunya, sinó en altres països europeus.

Protagonitzats per l’aviació feixista italiana, que col·laborava amb les forces revoltades contra la República, els bombardeigs sobre Barcelona viscuts els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 no només van causar pràcticament una quarta part del nombre total de les víctimes de bombardejos a la ciutat durant la guerra, sinó que van inaugurar un nou model de guerra: el bombardeig sistemàtic sobre la població civil, una pràctica que ben aviat va ser coneguda per les poblacions de la resta del planeta.

El que es visqué a Barcelona fou compartit també àmpliament per la resta de Catalunya. Foren més de 140 les ciutats atacades, amb un total de prop de 5.000 víctimes durant els tres anys que durà la guerra, amb capítols especialment sagnants com ara els bombardejos patits per ciutats com Lleida, Granollers o Figueres. De fet, si en la història de la Guerra Civil hi ha un territori especialment afectat pels bombardejos, i en ell una ciutat particularment colpida, aquest i aquesta són Catalunya i Barcelona. Les seves víctimes representen el 70% de les morts produïdes per aquest motiu a l’Espanya republicana.

En aquest sentit vindicar, rememorar i explicar allò que va passar aquells terribles dies de la primavera del 1938 a Barcelona, no és tan sols un exercici de memòria de l’horror, sinó una aportació a la construcció de la memòria democràtica europea i global.

Font: Barcelona bombardejada

1.gif Webs