Category Archives: Història Moderna

Onze de Setembre 1714

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/comarques/001_69937.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

A partir d’una manifestació actual d’un 11 de setembre, un avi explica a la seva néta les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Guerra de Successió (1700-1714), referint-se especialment a la jornada de l’Onze de Setembre de 1714.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783159.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

En Dragui, el protagonista de la sèrie de dibuixos “Història de Catalunya”, parla de la guerra de Successió, de la derrota de l’Onze de Setembre de 1714 i de la pèrdua de les institucions catalanes.

L’any 1700 va morir el rei d’Espanya Carles II. Hi havia dos pretendents per succeir-lo: el duc d’Anjou, nét del rei de França Lluís XIV, i l’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria.

Va ser coronat rei el duc d’Anjou amb el nom de Felip V, però, a Europa, Anglaterra i Holanda no hi van estar d’acord i van decidir afavorir l’arxiduc Carles.

Catalunya va acceptar, en principi, Felip de Borbó com a rei, que va jurar a Barcelona, l’any 1701, les constitucions catalanes. Un temps després, però, Catalunya va optar per donar suport a l’arxiduc Carles, que havia estat proclamat rei d’Espanya a Viena.

L’arxiduc va desembarcar a Badalona l’any 1705 i Catalunya el va reconèixer com a Carles III i comte de Barcelona.

Va esclatar una lluita aferrissada entre la Corona d’Aragó, defensora de Carles III, i Castella, defensora de Felip V. Tot Europa va prendre partit per un dels dos pretendents i la guerra es va estendre.

Carles III rebia el suport d’Àustria, els estats alemanys, Anglaterra, Holanda, Portugal, els estats italians i la Corona d’Aragó. Felip V, de Castella i França.

L’any 1707, a Almansa, les tropes de Felip V van derrotar les de Carles III i van tornar a dominar el Regne de València. Tot seguit es va conquerir Aragó i ja només quedava conquerir Catalunya.

Carles III estava instal·lat a Barcelona. La paraula “pesseta”, que ve d’aquesta època, es referia a les monedes petites (peces) que Carles III va fer circular per manca de plata.

L’any 1711 va morir Josep I, emperador d’Àustria i germà de Carles III. Llavors, Carles III va ser proclamat emperador d’aquell país i va abandonar Barcelona.

L’any 1713 es van reunir a Utrecht els ambaixadors dels països que havien format la Gran Aliança a favor de Carles III amb els països que estaven a favor de Felip V (Espanya i França). A canvi d’abandonar la Gran Aliança, Espanya va donar a Anglaterra Menorca i Gibraltar. A Àustria, Felip V els va oferir els territoris d’Itàlia i els Països Baixos.

Així tots els països van acabar reconeixent Felip V com a rei i Catalunya es va quedar sola. Tot i que havia moviments de resistència, com els encapçalats pel general Moragues i Bac de Roda, les forces de Felip V es van anar apoderant de tot Catalunya.

La ciutat de Barcelona estava assetjada per un exèrcit de 40.000 homes. Rafael Casanova, conseller en cap, va decidir resistir fins al final. Després de tretze mesos de setge, l’11 de setembre de 1714 la ciutat va ser conquerida per les tropes borbòniques.

Felip V va establir, mitjançant els decrets de Nova Planta, que tots els regnes d’Espanya es regissin per les lleis de Castella. Va abolir la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions catalanes i va decretar que el castellà fos la llengua dels actes oficials i de l’ensenyament. Per esclafar qualsevol intent de revolta, es va aixecar la Ciutadella.

Font: Edu3

Maria Antonieta, la reina guillotinada

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

maireantoinettepintadapervigeelebrun.jpgmarie.jpg

.

Maria Antonieta d’Àustria, reina de França, (Viena, 1755 – París, 1793). Arxiduquessa d’Àustria, i princesa d’Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d’altesa reial i imperial. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg esdevingué reina de França.

Nascuda a Viena el dia 23 d’agost de 1755 essent filla de l’emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l’arxiduquessa Maria Teresa I d’Àustria. Maria Antonieta era néta per via paterna del duc Leopold III de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d’Orleans; mentre que per via materna ho era de l’emperador Carles VI, emperador romanogermànic i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.

Casada el 1770 amb qui seria quatre anys més tard Lluís XVI de França, fill de Lluís de França i de la princesa Maria Josepa de Saxònia. La parella tingué quatre fills:

* SAR la princesa Maria Teresa de França, nada a Versalles el 1778 i morta al Castell de Frohsdorf. El 1799 es casà amb el príncep Lluís de França.
* SAR el príncep Lluís de França, nat a Versalles el 1781 i mort a Meudon el 1789.
* SM el rei Lluís XVII de França, rei no reconegut, nat a Versalles el 1785 i mort a París el 1795.
* SAR la princesa Maria Sofia de França, nada a Versalles el 1786 i mort al mateix Versalles el 1787.

Era considerada una dona frívola, reaccionària i de gustos cars. Va exercir una forta influència política sobre el seu marit i, en conseqüència, sobre tot el país. En 1781, finalment, va tenir el seu primer fill.

Va ignorar la crisi financera per la que travessava el país i va desautoritzar les reformes liberals de Turgot i Necker. No va tenir contemplacions amb les masses famolenques que es concentraven davant el palau de Versalles i va enviar contra elles les seves tropes. El poble sempre va pensar que la seva reina servia els interessos austríacs. Va posar el rei contra la Revolució, i va rebre el suport de Mirabeau i Barnave en la defensa de les seves idees monàrquiques.

El 1792 va ser detinguda i empresonada juntament amb Lluís XVI. Va morir a la guillotina el dia 16 d’octubre de 1793.

Font: Viquipèdia

Guerra dels Segadors, 1640-1652

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video. Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

La Guerra dels Segadors

L’any 1640, el rei va obligar la pagesia catalana a allotjar uns 10.000 soldats del seu exèrcit, que havien de lluitar contra els francesos. Els abusos d’aquests soldats a les cases i poblacions van provocar que els pagesos organitzessin avalots. A la vegada, aquests avalots eren contestats per accions cada cop més violentes dels exèrcits. Quan el comte-duc d’Olivares, favorit del rei Felip IV, va fer empresonar dos consellers de Barcelona i el diputat militar de la Generalitat, un grup de camperols armats els van alliberar.

Uns quants dies més tard, després que un segador resultés ferit, una munió de camperols es va dirigir a Barcelona a la casa del lloctinent, comte de Santa Coloma. Com que els van prohibir l’entrada, els camperols van saquejar diverses cases de funcionaris reials. Més tard, es van dirigir a les Drassanes, on s’amagava el lloctinent, i el van matar en una acció que s’ha anomenat el Corpus de Sang. Hi va haver entre 12 i 20 morts.

La Generalitat, encapçalada pel canonge Pau Claris, es va posar al costat dels revoltats i va demanar protecció als francesos. Les negociacions de la Generalitat amb els francesos van acabar amb la signatura d’un pacte pel qual Catalunya proclamaria comte de Barcelona el rei de França a canvi de l’ajut militar francès contra les tropes espanyoles. S’iniciava així, la Guerra dels Segadors.

La mala actuació dels soldats francesos, la pesta i algunes concessions per part de Felip IV, van anar augmentant el nombre dels catalans partidaris de retornar a la monarquia hispànica. Finalment, a la tardor de 1652, Barcelona es va rendir després d’un llarg setge.

El Tractat dels Pirineus, que espanyols i francesos van signar set anys més tard, va suposar per a Catalunya la pèrdua del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.

Font: Històries de Catalunya

L’himne

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Enllaços: Els Segadors, versió antiga de l’himne

Treball:

a) Fes una crítica del contingut dels vídeos.

b) A més del fragment anterior, llegeix també els articles de l’Enciclopèdia Catalana i de la Viquipèdia

c) Fes un resum personal dels tres textos, ocupant una plana.