Resum:
L´èxit és bona cosa, però el fracàs també ens ajuda a
trobar solucions, a inventar,… i hi ha moltes coses més.
Opinió Personal
Es pot ficar piles i així no tindràs fracassos

Sóc l’ Anneliese Marie Franc. Vaig néixer el 12 de juny del 1929 a Frankfurt, una ciutat del centre d’ Alemanya. Segons m’ha explicat el meu pare els jueus formaven un poble que fa molts segles vivia en un lloc anomenat Palestina. Aleshores va començar la diàspora, els jueus ens vam repartir per tot el món. Les coses es van posar tan difícils que  vam haver de marxar a Holanda. Allí vaig fer una amiga que es deia Hanna i vaig trobar un noi. El dia que vaig complir 13 anys em van regalar moltes coses i un diari molt especial. De sobte algú va trucar a la porta: era una carta pel pare, i deia que ell i la Margot anessin al SS. El SS era una mena de policia al servei del Hitler, que era el cap d’Estat d’Alemanya. Quan el van elegir es considerava l’amo del país i la seva raça ell creia que era millor que la jueva. Per això va pensar que s’havien d’exterminar. El pare ens va explicar que feia més d’un any que preparaven un refugi per amagar-nos-hi quan calgués. Era a Presengratch 263, li vaig dir la casa del darrere. Allí teníem una ràdio i jo sempre l’escoltava, apart d’escriure el diari. El dia 4 d’agost del 1944 va entrar un de la SS i ens va ficar en un tren desconegut. Ens van portar a un camp de concentració d’Auschuitz. Dels 8 amagats es va salvar el meu pare, que no va parar fins que van publicar el meu diari i la casa del darrere es va convertir en un museu.

adrià garriga tapies

LA VIOLÈNCIA I LA NO-VIOLÈNCIA

Resum: El llibre en concret parla de la violència.

Sempre hi ha algú que forma la violència.

Hi ha moltes maneres de provocar-la, mirant de reüll i fent carotes n’és una, perquè a la persona la mires de reüll i potser l’ acabaràs pegant.

També hi ha la següent: passar directament a pegar. Aquesta és la que més es coneix. Al llibre hi surt una historieta que a una botiga de vendre pa, la dependenta, a la gent gran els donava el pa recent fet, i en canvi a l’altra gent, els donava el pa que li sobrava del dia abans. Van quedar en un acord: que no anirien a buscar més pa, ni coques, ensaïmades, pastissos…fins que un dia la pastissera es va quedar arruïnada. Això és la no violència.

Opinió personal: Aquest llibre m’ha semblat meravellós. Jo també estic contra la violència.

Maira Troyano Tapies

Resum:

A diferència dels animals i les plantes, les persones podem parlar. Les paraules ens arriben al cor, ens inspiren, ens entristeixen, t’emocionen…

Però les paraules també serveixen per pensar, com més gran és el nostre repertori de mots més oportunitats tenim de trobar els que ens calen. Els mots serveixen per moltes coses, com per descriure penes, alegries, disgustos, amistats…

Tots tenim dret a parlar però també el tenim a fer silenci.

Però de vegades callar és com no fer res, com si amaguèssim alguna cosa, de vegades el silenci és aclaparador. Sovint ens costa parlar dels nostres problemes però quan ho fem ens alleugem.

Opinió:

Aquest llibre m’ha agradat bastant perquè, com tots els altres em fa reflexionar sobre certes coses que faig malament. El recomano a tothom perquè reflexioni amb el que fa.

MARCEL MARTÍNEZ SANMARTÍN

Resum: Aquest llibre tracta sobre una nena, Anneliesse Marie Frank, però tothom la coneix com Anna Frank, va néixer  el 12 de juny de 1929.Als tretze anys li regalen un diari que anomena Kitty i on explica tot el que li passa, els sentiments…

Els seus familiars eren jueus i això els va portar a la desgràcia. Ella va viure durant la Segona Guerra Mundial, en la qual es perseguien homosexuals, discapacitats… i jueus!

Aquella guerra els portà a viure un temps a la casa del Darrere, la compartien amb els Van Pels i el senyor Pfeffer, i tenien quatre protectors que els ajudaven a sobreviure.

Entre febrer i març de l’any 1944 moren l’Anna i la seva germana Margot al camp de concentració de Bergen-Belsen.

Opinió personal: Aquest llibre m’ha agradat molt. L’història d’Anna i la seva família, les seves amigues, els seus amors…

Jo crec que aquest llibre se l’hauria de llegir tothom perquè és magnífic, l’he trobat  molt interessant.

 Eva Mas

Resum: El llibre tracta sobre la violència i la no-violència.

Aquest explica històries sobre famílies o nens que es barallen per diversió però tot acaba en una competició.

Si ens diuen una paraula vulgar nosaltres ens hi tornem i allò ja no té sortida, tot segueix aquest cicle:

Una mirada de reüll que provoca un somriure sorneguer, un somriure sorneguer respost amb un insult, un insult porta a una empenta, una empenta que dóna lloc a un mastegot, un mastegot que genera un cop de puny, un cop de puny contrarestat amb un cop de cap, un cop de cap que fa sortir una navalla de la butxaca…

Tot acaba en un desastre pel qual, es millor solucionar les coses parlant tranquil·lament, que no pas en un mot violent.

Opinió personal: Personalment aquest llibre és molt important per recapacitar sobre els nostres pensaments, respectar als nostres companys, tenir la nostra pròpia personalitat, parlar per solucionar quelcom…

Laia Escribà Hidalgo

Resum:

Aquest llibre ens explica com podem saber si una cosa és viva, i ho sabem si s’alimenta i creix. La vida dels humans és veure, créixer, menjar, respirar, dormir per a què el cos descansi… com els animals. Les persones ens morim, això no té remei. Tot el que canvia, es mor. Quan ens fem vells tenim els cabells grisos, la cara plena d’arrugues, no anem drets, no podem córrer, ens cansem molt aviat… També ens fem vells perquè hem crescut i ara som una persones velles. La mort és una altra part de la vida. Les persones normalmente es moren quan són velles, però hi ha vegades que la gent es mor per un accident, una malaltia… Molts pobles han buscat la manera de dir que hi ha vida després de la mort. Que l’ànima continua vivint dins d’un altre cos. Els éssers humans tenim por de que la gent que estimem i que ens envolta es morin. La mort és el que fa més por. El més important és el que passa a la vida abans de morir.

Opinió Personal:

Aquest llibre m’ha agradat molt perquè m’ha semblat molt interesant el tema del perquè ens morim.

Tània Carmona 6è.A

<!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–>

Resum:

Aquest llibre tracta de una senyora anomenada Agatha Christie. Aquesta senyora va escriure moltes novel·les de policía, i va inventar personatges molt populars: Herucle Poirot i Miss Marple. També va escriure novel·les de misteri i romàntiques. Fins i tot va inventar poesies i obres teatrals.

Parla de la seva vida, on va nèixer i on va morir. L’Agatha Christie va fer més de dos mil milions de llibres en quaranta-cinc idiomes.

Opinió personal:

Aquest llibre em fa pensar molt en la vida tan dura que tenien abans, amb la guerra Mundial… i per tot això m’ha fet pensar com era la vida abans que no tenien ni hospitals ni medicines per curar a la gent que està malalta.

Maria Salse Tarragona   6è B