Sóc l’ Anneliese Marie Franc. Vaig néixer el 12 de juny del 1929 a Frankfurt, una ciutat del centre d’ Alemanya. Segons m’ha explicat el meu pare els jueus formaven un poble que fa molts segles vivia en un lloc anomenat Palestina. Aleshores va començar la diàspora, els jueus ens vam repartir per tot el món. Les coses es van posar tan difícils que  vam haver de marxar a Holanda. Allí vaig fer una amiga que es deia Hanna i vaig trobar un noi. El dia que vaig complir 13 anys em van regalar moltes coses i un diari molt especial. De sobte algú va trucar a la porta: era una carta pel pare, i deia que ell i la Margot anessin al SS. El SS era una mena de policia al servei del Hitler, que era el cap d’Estat d’Alemanya. Quan el van elegir es considerava l’amo del país i la seva raça ell creia que era millor que la jueva. Per això va pensar que s’havien d’exterminar. El pare ens va explicar que feia més d’un any que preparaven un refugi per amagar-nos-hi quan calgués. Era a Presengratch 263, li vaig dir la casa del darrere. Allí teníem una ràdio i jo sempre l’escoltava, apart d’escriure el diari. El dia 4 d’agost del 1944 va entrar un de la SS i ens va ficar en un tren desconegut. Ens van portar a un camp de concentració d’Auschuitz. Dels 8 amagats es va salvar el meu pare, que no va parar fins que van publicar el meu diari i la casa del darrere es va convertir en un museu.

adrià garriga tapies