Títol: Charles Chaplin
Escriptor: Luis Luque
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
Charles Chaplin va néixer a Londres ( Regne Unit), el 16 d’abril del 1886.
Al sector en què vivia llavors de Londres hi havia molta pobresa. No hi havia treball, era la misèria més gran d’Anglaterra.
Charles Chaplin tenia un germanastre: Sidney. Tenien molt bona relació entre ells.
Com que la seva família no anava bé de diners, Chaplin es va ficar a ballar i a fer teatre al carrer, així aconseguien unes quantes monedes. El seu germanastre feia sovint llargs viatges cap a altres terres, i tornava amb bastants diners per sobreviure.
Però en un tancar i obrir d’ulls, Charles es va convertir amb l’actor més ben pagat de l’època.
Va començar tot el 1907, va ser admés per l’empori de music-hall i els espectacles de fira. En aquell moment se li va obrir el camí cap al futur i el cinema.
Fred Karno tenia els millors artistes d’aquells anys i va haver de triar entre enviar a Charles Chaplin o bé a Sidney a Estats Units. I va enviar al Charles.
Quan va arribar a Nova York, va sentir una animació inexplicable. Va dir: << Vigila, Amèrica, que vinc a conquerir-te!
Va passar molts i molts anys als Estats Units, fent els rodatges de moltes pel•lícules importants. El seu personatge que interpretava, Charlot, un rodamón inconfusible, pel seu bigoti,el barret, i el bastó… i les seves peripècies han emocionat a unes quantes generacions.

Opinió:
El llibre m’ha agradat molt. Pel que explica aquest llibre, crec que Charles Chaplin va ser un gran actor i un artista de cap a peus.
El recomano perquè encara que no sigui un artista actual, entre altres, es important saber els artistes que hi havia fa 100 anys enrere.

Alba Escolà Tilló

Resum: La natura i la contaminació són dos temes que a la gent no li importa massa.

La natura no està ben cuidada, però els humans no hi fem res al respecte, ja que encara no ens donem compte de que després ens perjudicarà molt i podrem arribar a un punt en el que el planeta es destrueixi i no puguem fer res al respecte.

I la contaminació sempre està i estarà aquí, perquè és una cosa normal, però nosaltres en fem molta, i això no va bé.

Moltes coses que ens poden passar si no ho aturem, acabarem malament, un exemple és el de que una família va a passar les vacances a la platja i allà un vaixell es tomba i cau tot de petroli al mar, el pitjor ( a part de no tenir vacances ) és que els peixos que hi habiten moriran.

Això pot passar i, no seria la primera vegada, però hem de vigilar no fer malbé la natura.

Opinió personal: Penso que aquest llibre està molt bé , perquè farà que moltes persones reflexionin sobre aquest tema, ja que crec que ningú vol que la terra s’acabi.

Però encara així he trobat el llibre una mica avorrit, ja que a jo, per exemple no m’ha emocionat aquesta idea dita així.

• Títol: Charles Darwin
• Escriptor: Lluís Cugota Mateu
• Col•lecció: Em dic…
• Editorial: Parramón
• Resum:
Aquest llibre ens explica la vida de Charles Darwin. Aquest personatge va néixer a Shrewsbury, a l’oest d’Anglaterra, el dia 12-2-1809. Ell tenia cinc germans i vivia amb els pares, tot i que la mare va morir quan ell tenia vuit anys. A Charles li agradava la caça, la pesca i anar d’excursió, però no li agradava anar a l’escola perquè s’avorria. També col•leccionava segells, monedes, petxines i minerals. Li agradava la química i ajudava al seu germà amb els experiments que feia. Va estudiar a la universitat de Cambridge on va aprendre tecnologia i matemàtiques. El seu pare era metge i volia que ell també ho fos, però per la seva por a la sang no ho va poder ser. Als 22 anys va fer la volta al món amb vaixell i va descobrir unes illes. El dia 27 de desembre de 1831 van sortir del port de Plymonth i van anar a visitar San Salvador, Moneviedo, Estret Magallanes i les illes Galápagos. Durant el viatge va trobar una gran varietat d’espècies. El dia 20 de Gener es va casar amb la seva cosina Emma amb la qual va tenir 10 fills.
• Opinió personal:
A mi, personalment, aquest llibre m’ha agradat molt perquè he conegut moltes illes que no sabia ni que existien, però respecto el seu ofici ja que a mi no m’agraden les aranyes i per aquest motiu no podria treballar d’això.

• Títol: Galileu
• Escriptor: Guilherme de Almeida
• Col•lecció: Em dic…
• Editorial: Parramón
• Resum:
El llibre explica la vida de Galileu. Aquest personatge va néixer a Pisa (Itàlia) el dia 15 de febrer de 1564 i va ser el més gran dels set germans. Ell fou el que va descobrir que la terra no era el centre de l’univers. El seu pare es deia Vizenzo i era professor de música; la seva mare es deia Giula i no tenia molt bon caràcter. Vizenzo volia que Galileu fos metge però a ell aquesta professió no li agradava gaire. Ell es va decantar i va treballar com a professor de matemàtiques i fou l’inventor de la balança hidrostàtica. Al morir el seu pare ell i la seva família van passar moltes dificultats. Al 1594 va inventar una estructura per treure aigua, al 1596 va inventar el compàs i al 1598 va instal•lar el seu propi taller. Va tenir una núvia anomenada Marina Gamba amb la qual va tenir duesfilles: la Virgínia ,la Livia i el fill Vizenzo. Ell mateix va muntar el seu primer telescopi. A més a més va descobrir i estudiar els planetes. Va morir el dia vuit de gener de 1642, quasi als setanta-vuit anys.

• Opinió personal:
A mi, personalment, aquest llibre m’ha agradat molt perquè no sabia qui era Galileu, però el seu nom em sonava una mica. A més aquest llibre fou molt interessant de llegir.

• Títol: Galileu

• Escriptor: Guilherme de Almeida

• Col·lecció: Em dic…

• Editorial: Parramón

• Resum:

El llibre explica la vida de Galileu. Aquest personatge va néixer a Pisa (Itàlia) el dia 15 de febrer de 1564 i va ser el més gran dels set germans. Ell fou el que va descobrir que la terra no era el centre de l’univers. El seu pare es deia Vizenzo i era professor de música; la seva mare es deia Giula i no tenia molt bon caràcter. Vizenzo volia que Galileu fos metge però a ell aquesta professió no li agradava gaire. Ell es va decantar i va treballar com a professor de matemàtiques i fou l’inventor de la balança hidrostàtica. Al morir el seu pare ell i la seva família van passar moltes dificultats. Al 1594 va inventar una estructura per treure aigua, al 1596 va inventar el compàs i al 1598 va instal·lar el seu propi taller. Va tenir una núvia anomenada Marina Gamba amb la qual va tenir duesfilles: la Virgínia ,la Livia i el fill Vizenzo. Ell mateix va muntar el seu primer telescopi. A més a més va descobrir i estudiar els planetes. Va morir el dia vuit de gener de 1642, quasi als setanta-vuit anys.

• Opinió personal:

A mi, personalment, aquest llibre m’ha agradat molt perquè no sabia qui era Galileu, però el seu nom em sonava una mica. A més aquest llibre fou molt interessant de llegir.

Títol: La guerra i la pau
Escriptors: Brigitte Labbé i Micheal Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Al món hi ha gent que vol la guerra, i altra que vol la pau. Segurament n’hi haurà sempre de gent així. Però el que em de fer és que regni la pau a tot el món, i de la guerra oblidar-nos-en per sempre.
Creant normes , lleis, i una força per fer-les respectar, les persones construim la pau. Però a vegades el problema és complir-les.
Però això es molt important. Si els humans creiem que la pau es natural, llavors s’obliden de construir-la, hi ha el perill de què torni la guerra.
(Història):
Un pagès va de vacances durant sis mesos. Quan arriba, es queda ben parat. Al seu hort no hi ha crescut res! Evidentment que no, perquè no l’ha regat, no ha tret les males herbes…
I a vegades és el que ens passa a nosaltres. Creiem que la pau neix tota sola i ens quedem ben parats quan arriba la guerra.
Un país no fa guerra si la pau li va bé.
Per destruir la guerra primer de tot, s’hauria de fer fora del món totes aquestes armes tan perilloses.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat pel tema que parla. Perquè la pau és molt important. La pau hauria d’aconseguir regnar a tot el món.
I la guerra que ja no existeixi. Perqùe amb la guerra no aconseguim res. I si aconseguim quelcom són les morts.

Alba Escolà Tilló

Resum:
Jules Gabriel Verne va néixer a Nates el 8 de febrer de 1828,va ser un escriptor francès vonegut per novel·les on apareixen molts temes de la ciència-ficció, i un nombre consindable d’invents tècnics. Una de les seves idees erala “novel·la de la ciència”:va escriure aventures basades en els invents i avenços cientìfics i tècnics. És el segon autor més traduït de tots els temps, després d’Agatha Christie, segons Index Translonum.
Juntament amb Herbert George Welles és consideren un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys vs viure a la ciutat d’Ameines, a la casa que avui en dia és un museu en honor seu. Va morir a Amiens, el 24 de març de 1905.
Opinió personal:
M’ha agradat molt i és divertit saber que pots imaginar come l Julies.
I en el mateix moment he après la vida del Jules i els invents que va imaginar. Ek que m’ha estressat son els lletjos dibuixos

kmen alegro de que hos ho passeu be nosaltres tambe vam fer un lipdub

hos envio un missatge per qui es vulgui comunica am mi nque sisplau no ho fagi per rmcalu288 perque no te un bon funcionament feu-ho per liamontoro99

RESUM:
RESUM:

A vegades, gran vol dir més fort, per exemple, venen uns nens de sisè i fan fora del tobogan als nens de primer, ells, s’intenten defensar, però com que són més grans i forts els nens de sisè, han de marxar cames ajudeu-me.
També els grans poden estafar als petits, per exemple, en un país (imaginari pot ser) sí que deixen votar als nens i nenes a partir de quan ja saben llegir. L’Antoni, promet als nens i nenes de sis i set anys, que si el voten com a alcalde del poble, només aniran a l’escola els dimarts i els dijous, tindran entrades gratuïtes als cinemes, els caramels els donaran gratis als menors de set anys,… L’Antoni va destacant, ja ha guanyat les eleccions, i ara és alcalde del seu poble. Els nens i nenes que l’havíen votat s’han quedat amb un pam de nas, no fa res del que havia promès. L’Antoni ha estafat els nens i nenes que l’havien votat. A vegades, als petits els fa il•lusió fer alguna cosa tot sols, i així es sentiran orgullosos, però, els grans no els deixen. Per exemple, en Janot està fet una fúria, estava a punt de pujar al tobogan tot sol, però, aleshores, ve el seu pare i l’ajuda, en Janot volia acabar de pujar tot sol el tobogan. També podem prendre algunes decisions tot sols, per exemple, l’Alba té dotze anys i té el cabell molt llarg, és la primera vegada que va a la perruqueria tota sola, i es sent gran, es vol tallar les puntes i una mica el serrell; el perruquer, li diu que li quedaria més bé el cabell curt, però ella diu que és de noi, aleshores, el perruquer li ensenya revistes de models i totes tenen el cabell curt. Al final se’l talla curt, quan arriba a casa, es fica a plorar, no es sent ella mateixa, es sent una altra persona. Ella només es volia tallar les puntes i una mica el serrell.

OPINIÓ:

Ha sigut un llibre molt interessant, els dibuixos fan riure molt, i com ho explica també. Diu moltes coses veritables, m’ha fet riure molt que un nen ahir tenia sis anys, i es desperta l’endemà al matí, i ja li falten tres dies per acabar el batxillerat. Ell que recordi, ahir a la nit fins i tot la seva mare li va llegir un conte i ara ja és gran. El dibuix que ho representa també m’ha fet riure molt, si el voleu mirar, és a la pàgina 32. Recomano molt el llibre, si jo l’hagués de puntuar li posaria un 10.