Títol: Els petits i els grans
Escriptors: Brigitte Labbé i Micheal Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Aquest llibre parla sobre els petits i els grans. Les dues coses que ja tenim clares són:
Que tots els grans han estat petits, i tots els petits es faran grans. I després, un bon dia, ja som grans per sempre, és quan diem que som adults. Una persona adulta no és que sigui més gran, és que ja és gran per sempre.
Els grans poden dominar els petits, perquè és fàcil que es pensin que ho poden fer tot, simplement perquè son més forts. Com si els més forts donessin dret a tot.
Un ésser humà quan es fa gran no només és un cos que es fa gran. És també una intel•ligència, un munt d’idees, una sensibilitat, una personalitat. I tot això ens fa fràgils. De manera que els grans protegeixen els petits.
A vegades als grans els costa deixar que els petits facin les seves pròpies conquestes.
Quan som petits i fem una cosa nova per primer cop ens sentim grans.
Per exemple: Quan ja podem nedar a la piscina gran, passar al curs següent, tenir les claus de casa… I abans no podíem.
Fer-se gran és col•leccionar experiències sovint difícils. Però n’acumulem moltíssimes i aprenem a poc a poc a mouren’s per la vida, ens espavilem.
I quan som petits tenim somnis, inspiracions, passions, projectes…
Fer-se gran no vol dir pas abandonar tots aquests projectes, deixar-los córrer. Podem continuar amb les ganes de cumplir-los.

Opinió:
El llibre m’ha agradat perquè t’explica molt bé el que sentim quan som petits o grans. Fer-se gran és una gran alegria i també ho és per als petits a ajudar-los a fer-los grans. El recomano.

Alba Escolà Tilló