Roques volcàniques al Pallars

Volcans, fòssils i carbó

Al sud de la comarca del Pallars Sobirà i molt a prop del poble d’Estac, trobem uns materials força diferents dels que es troben a la resta de la comarca, això es degut a que són d’origen volcànic.

De volcans no se’n troben però el fet de trobar aquestes laves blanques i morades, a més de nivells de cendres volcàniques al costat de capes de carbó ens fa pensar en una regió amb estanys i boscos, envoltada per volcans actius que explotaven de forma molt violenta originant núvols roents i colades de lava.

Tot això passava fa uns 300 milions d’anys en el període Carbonífer. En aquesta època el clima d’aquesta regió era tropical, molt humit i plujós i per tant, ple de boscos de falgueres, estanys i rius.

Aquí el carbó es va formar degut a que els boscos quedaven arrasats i coberts per les cendres dels volcans i un cop enterrats i gràcies al clima molt humit els vegetals es transformaven en carbó. Si ara ens fixem bé en les capes de carbó encara podrem trobar algun fòssil que ens recordi el bosc exuberant.

Equip docent del Cda de les Valls d’Àneu

La nit s’omple de nous sons

Des de fa uns dies podem escoltar dos nous sons al capvespre. Són dos animals completament diferents. Un es tracta d’un amfibi i l’altre d’una au rapinyaire. Què sabeu a qui ens referim?

tòtil

 

 

 

 

 

 

 

 

Del primer ja us podeu fer una idea, no?

És el tòtil, un gripau terrestre i de mida petita, de pell fosca i rugosa. El seu dors és de coloració grisenca i hi destaquen nombroses berrugues d’un color ataronjat. El ventre és del color rosat i gairebé translúcid.

El seu nom científic, Alytes obstetricans, ens dóna informació sobre una de les seves curiositats referint-se al fet de que el mascle obre la cloaca de la femella per ajudar-la a fer la posta. Una altra curiositat reproductiva és el fet de que un cop la femella ha fet la posta, el mascle fecunda els ous i aquests queden enredats a les seves potes del darrera. A partir d’aquest moment serà el mascle l’encarregat de cuidar els ous i haurà d’anar a l’aigua de tant en tant per humitejar-los. Aquest és el motiu pel qual el mascle sigui l’únic adult que és relativament fàcil de veure. Així doncs ja podeu respondre a la pregunta: què és el tòtil de la fotografia? Un mascle o una femella?

I què és el que sentim?

Sentim una espècie de crit isolat “pu-pu-pu” que es repeteix cada 1 o 3 segons i que és fàil de confondre amb el crit del xot (Otus scops). I ens preguntarem també,

Perquè canten?

Canten els mascles des dels seus refugis per atreure les femelles. Aquestes a la vegada emeten sons de resposta. Els sons es començem a sentir a finals de l’hivern.

On viuen?

Estan actius bàsicament de nit. De dia es troben a sota les pedres, a esquerdes o refugis excavats. Els hàbitats són diversos, zones obertes, boscos, fins i tot zones urbanitzades. Està molt estès, llevat de les zones d’alta muntanya o les comarques àrides. Aquí al Pallars Sobirà el trobarem més aviat en cotes baixes.

Les larves viuen en tota mena d’aigües, preferentment de profunditat mitjanes. Són extremadament abundants, inclús en abeuradors dins de zones urbanitzades, i molt més fàcils de trobar que no pas els adults.

duc

 

 

 

 

 

 

L’altre so de la nit! El duc (Bubo bubo).

És el rapinyaire nocturn més gran d’Europa. És un resident comú ben distribuït per tot el territori, tot i que és més comú en ambients mediterranis i més rar en ambients d’alta muntanya i boscos subalpins, als Prepirineus i Pirineus.  Així que aquí el Pallars Sobirà no és una espècie molt abundant, tot i que hi és present.

Què és el que sentim? Sentim generalment el seu so més típic i freqüent, “uuhu”, que és va repetint cada pocs segons durant un interval de temps. La majoria d’aquests sons de mascles i femelles es donen durant el període de pre-incubació (setembre- desembre/gener), és a dir abans de que la femella posi els ous.

On viu?

Els territoris dels ducs solen anar lligats gairebé sempre a ambients rocosos. Qualsevol esquerda i cova és utilitzada per a fer-hi el niu, tot i que també pot fer-ho sota un arbust o sobre un arbre.

La posta d’ous té lloc entre començaments de gener i mitjans d’abril. Després d’uns 33 dies té lloc l’eclosió del primer ou, poll que es veurà acompanyat pels seus germans en intervals d’un o dos dies. La mitja d’ous de cada posta és de 2 a 4.

Què menja?

Té preferència per mamífers petits i mitjans com conills, ratolins o lirons, però també pot menjar coleòpters, petits ocells o rèptils, fins altres aus rapinyaires nocturnes o diürnes.

La disponibilitat d’aliment és un factor decidiu per assegurar-se un bon èxit reproductor, així que serà un factor clau a l’hora de seleccionar la ubicació del seu niu. I

Doncs aquests són els dos nous sons que podem sentir quan es fa fosc, juntament amb d’altres que com el valandreu (Strix aluco) conegut també com gamarús o cabrota no han deixat d’acompanyar-nos.

Esperem al bon temps per sentir nous sons com el del xot (Otus scops) amb el seu característic “xut, xut, xut, …” , l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus)  o el rossinyol (Luscinia megarhynchos).

Equip docent del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Imatges extretes de:

flickrhivemind.net (alytes obstetricians)

lasantabiologia.blogspot.com (bubo bubo)

La neu s’omple de petjades!

Fèia dies que esperàvem la neu! Finalment dissabte va nevar i dilluns quan vam venir a treballar al Camp vam trobar un reguitzell de petjades!

 

 

 

 

Aquí teniu les petjades d’un esquirol! Les de dalt  són els peus de darrera i les de sota són els peus del davant

 

 

I aquestes? Què sabeu qui les pot haver deixat? Com que no podeu veure el detall del regle us ho acabarem explicant! Doncs sembla ser que una guineu també es va passejar pel pati del Camp. Aquest grup de petjades de dos en dos és típic de quan la guineu va al trot. Cada parell de petjtades consta d’una petjada de peu anterior (la del davant) i d’una petjada de peu posterior (la del darrera).

 

 

Aquestes són de gat domèstic. S’aprecien molt bé els quatre coixinets digitals (dels dits) i el coixinet principal o interdigital. Sobre la neu  el peu del darrera coincideix amb la pejtada del peu del davant.

 

 

 

Les veieu molt diferents? Són petjades d’una au. Pels gairebé 8 cm de llargada i per les espècies comunes del pati del camp d’aprenentatge, són d’un ocell que anomenem gaig. Aquí us deixem una foto per a que el conegeu.

 

 

 

 

 

Doncs fins aquí les petjades trobades al pati del CdA Valls d’Àneu! Abrigueu-vos bé que dijous entra una massa d’aire molt i molt fred!

Docents del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Resum dades primer cens

Hola orenaires!

Doncs aquí tenim les dades del primer cens d’orenetes als municipis del Pallars Sobirà . Penseu que en pràcticament tots els municipis només s’han dut a terme algunes quadrícules així que les dades que tenim són un petit tastet de les dades reals dels municipis.

Allà van:

Municipi Nius sencers Nius actius Nius trencats
Alins 5 13 39
Esterri d’Àneu 3 2 5
Llavorsí 5 9 79
Rialp 26 72 73
Sort 223 251 219
Tírvia 25 18 26
Vall de Cardós 7 18 64
Total 324 383 505

A veure si durant el segon aconseguim un nombre de nius actius prou important!

Us heu fixat en el nombre de nius trencats?

Aquí us deixo un link del projecte orenetes on ens explica el que podem fer per reduir aquest nombre de nius trencats i també facilitar la generació de nous nius per a l’espècie.

A reveure!

1295005504114_oreneta_cua_blanca_img_6108

Tornem al cens d’orenenta cuablanca

oreneta cuablanca

Ja tornem a tenir entre nosaltres les orenetes cuablanques preparades per nidificar i passar l’estiu per les nostres contrades.

I nosaltres ja tornem a estar preparats per participar en el cens que l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) amb el suport de l’Obra Social de Catalunya Caixa realitza arreu de Catalunya.

Dilluns sortirem a censar amb els alumnes del cicle superior de primària de l’escola Àngels Serafí de Sort i de l’escola Minairons de Ribera de Cardós, dimarts amb els de l’escola de Llavorsí, la de Tírvia i la de Rialp, i dimecres amb l’escola d’Alins i l’escola La Closa d’Esterri d’Àneu.

Ja veieu que això s’anima! Els resultats de l’any anterior els podeu consultar a la web del projecte: http://www.orenetes.cat Si voleu animar-vos a participar de forma particular també ho podeu fer posant-vos en contacte a través de la mateixa web.

Recordar-vos només que el cens consta de dues sessions. Una primera (entre l’1 i el 31 de maig) en temps de construcció i arranjament dels nius, i una segona sessió (entre el 15 de juny i el 31 de juliol) on l’objectiu és censar els nius en plena època de cria.

Equip de professors del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Els dos cadells de l’óssa Hvala

El passat mes de Febrer, en l’article “Nhèu, un nou habitant del Pirineu”, us explicàvem la història de l’òssa Hvala i dels seus dos cadells. Recordeu que en aquells moments només a un dels cadells li havíem posat nom? Estàvem pendents que els alumnes d’algunes de les escoles del sud de França li posessin nom al segon cadell i, finalment, la passada primavera van decidir que es diria Noisette. Sabeu que vol dir?… doncs significa “avellana”, un dels fruïts més apreciats per l’ós durant la tardor, època en que acumula una gran quantitat de greixos al seu cos per tal de superar el període d’hivernació.

Bé doncs, els dos cadellets ja tenen nom, i, segons sembla, es troben en perfecte estat de salut. Així ho van poder observar, l’especialista i membre de Depana, Marc Alonso, junt amb el seu equip i amb l’Oriol Alamany, fotògraf naturalista. Els dos cadells van poder ser observats el passat mes de maig entre prats i boscos de la Vall d’Aran i sembla ser que ja s’han separat de la seva mare i han començat la seva vida en solitari

Segons Depana, aquestes observacions van permetre capturar les millors imatges d’óssos al Pirineu que s’havien pres des de feia dècades. Vols veure’n algunes? Doncs, fes un clic a la imatge de sota.

Vídeo cadell óssa Hvala

Segons ha explicat en Marc Alonso, al Pirineu viuen uns 25 exemplars d’ós bru, distribuïts en tres nuclis pràcticament incomunicats entre ells. Al Pirineu occidental, que comprèn des de la vall de Roncal (a Navarra) i Sainte-Engrace (al departament francés de Béarn) fins a la vertical formada pel Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido i la localitat francesa de Tarbes, viuen tres o quatre mascles, pel que es considra un grup biològicament inviable. El mateix passa amb els dos o tres mascles que viuen a l’àrea oriental, des d’Andorra fins al massís del Puigmal, a Girona, i el Canigó, a França. Per tant, l’únic grup amb possibilitats de prosperar és el que està situat a la part central de la serralada, bàsicament a la Vall d’Aran, al Pallars Sobirà i al Pirineu central francès, on disposen de les millors condicions per a sobreviure.

Cadell de l'òssa Hvala

Així doncs, haurem d’estar pendents de com evolucionen Nhèu i Noisette, ja que, en gran part, d’ells en dependrà que aquesta espècie continuï prosperant en els boscos del Pirineu.

Si voleu veure més imatges sobre els avistaments fets de l’ós bru al Pirineu, podeu visitar la web de l’Oriol Alamany on, a més a més, podeu fer una ullada a la seva gran col·lecció de fotografies d’arreu del món.

 http://www.alamany.com/web_pyreneesbear

http://www.alamany.com/

 

La brama del cèrvol

 

cèrvol bramant

 

 

Des de mitjans de setembre i fins pràcticament un mes podeu sentir un dels sons més fascinants de la natura, la brama dels cérvols!

I us preguntareu … per què bramen els cérvols durant un mes?

Doncs només ho fan els mascles i ho fan per  aconseguir aparellar-se amb un grup de femelles d’un territori determinat.  I no només bramen sinó que fins i tot fan lluites de força on utilitzen les seves grans banyes per decidir qui és el més fort! El més fort és el que aconseguirà perpetuar-se deixant els seus gens a les generacions futures!A on els podeu escoltar? A prop de casa nostra, a la vall de Bonabé o a la Serra de Boumort. Sabíeu que si anéssiu als dos llocs escoltaríeu dues subespècies de cérvol diferents? Els del nord del Pallars Sobirà i Vall d’Aran són cérvols europeus, una mica més grans que els cérvols ibèrics que són els que podeu escoltar a Boumort.


cérvols en lluita

A quina hora? Es millor fer-ho quan cau la llum del sol i comença a fosquejar, o just quan despunta el dia i comença a clarejar!

Us proposem un parell d’activitats organitzades, sempre és millor anar acompanyat tant pel fet d’aprendre com pel fet de no destorbar la fauna i la natura!

* sortida Parc Natural de l’Alt Pirineu

* refugi de Cuberes (serra de Boumort)

Ja ens direu si l’heu sentit o no! Els habitants d’Alòs d’Isil diuen que el senten des de casa!

Equip docent CdA Valls d’Àneu

Les fotos de l’article són de la pàgina naturephoto (http://www.naturephoto-cz.com)

El racó de l’ornitòleg

El racó de l'ornitòleg

Hola a tothom!

Arran del cens d’orenetes que vam tenir el plaer de participar … ens hem començat a animar per conèixer de prop els ocells que ens envolten … així que hem pensat en fer un racó al jardí del CdA que fomenti l’observació d’aquests veïns tant especials.

De manera que a partir d’ara aneu-vos-hi fixant … ja que amb un parell de menjadores i un parell de caixes niu volem inaugurar el racó de l’ornitòleg!

I què hi pensem trobar?

menjadora cacauets

Doncs de moment les menjadores són a base de cacauets, un aliment que els agrada molt a tot tipus de mallerengues (petita, carbonera, emplomallada i blava) ja que tenen facilitat per penjar-se de la reixa on es troben els cacauets i anar-los picotejant. Ens hem informat, però, i resulta que és un aliment molt energètic potser més adient pels mesos freds de l’hivern.

Estem pendents de fabricar una menjadora amb diferents tipus de gra per atraure diferents espècies d’ocells: caderneres, verderoles, pardals, pinsans, … Mica en mica, no?

caixa niu per mallerengues

I les caixes niu? Doncs la caixa de fusta és típicament ocupada per mallerengues, i en canvi la que és de fang i que per cert ha estat molt “tunejada” pel nostre company Lluís, és per a que sigui ocupada per oreneta cuablanca. Tot i així, l’Anna Dalmau, responsable del projecte orenetes, va explicar durant la presentació que va fer a l’escola La Closa d’Esterri que difícilment ocupaven els nius artificials. Haurem d’esperar tenir molta sort per a que hi entrin! Per cert! Els nius ens els han proporcionat els nostres companys de Planes de Son, així que els hi donem les gràcies!

caixa niu per oreneta cuablanca

Queda oficialment  inaugurat el nostre racó de l’ornitòleg! Ja anirem informant quan tinguem alguna novetat.

Equip de professors del CdA Valls d’Àneu

Comença el primer cens del projecte orenetes!

Projecte Orenetes

Demà la classe de tercer de l’escola La Closa i la de primer d’ESO del SES Morelló d’Esterri dÀneu participen en el cens del projecte orenetes que es realitza simultàniament a tot Catalunya entre l’1 i el 31 de maig. Els professors del camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu també hi col·laborem, així com l’equip educatiu del Centre de Natura de les Planes de Son i altres particular veïns d’Esterri d’Àneu.

El projecte Orenetes és una iniciativa d’estudi dels ocells i el medi urbà basada en la participació ciutadana i en el seguiment de nius d’orenenta cuablanca (Delichon urbicum) dels pobles i ciutats de Catalunya. És una iniciativa de l’Obra Social de la Caixa Catalunya desenvolupada amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO).

Aquest primer cens es realitza en temps de construcció i arranjament de nius, mentre que el segon cens es realitza del 15 de juny al 31 de juliol i té l’objectiu de censar nius en plena època de cria.

I perquè es censa l’oreneta cuablanca? Doncs per la seva àmplia distribució ja que es distribueix des de la franja litoral fins als 2000 m, tot i així el 80% de la seva població viu per sota els 600 m d’alçada. Les poblacions d’aquesta espècie podrien ser considerades com un bon indicador de la sensibilitat ambiental de les persones dels pobles i ciutats on construeix el niu. També són bons bioindicadors de la qualitat de l’aire ja que la contaminació atmosfèrica afecta a l’abundància de la seva font principal d’alimentació: els insectes.

Doncs esperem en breu publicar-vos els resultats d’aquests primer cens.

Equip de professors del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Seguim avistant: 2 grues a la mollera!

Grua

Ahir dimarts 20 d’abril vam veure una altra espècie en migració, dues grues (Grus grus) passejaven tranquil·lament pels prats de Salito!

Són ocells terrestres, grossos i majestuosos que a primer cop d’ull semblen cigonyes. Les plomes secundàries són molt allargades i acaben penjant sobre la cua donant l’aspecte que veieu a la fotografia.

Generalment migren en formació en V o en fila.  És una au d’hivernada en zones com les deveses extremenyes. Ara es troba migrant cap al nord d’Europa on niarà a terra en aiguamolls una mica boscats, canyissars, …

Doncs a seguir atents que últimament anem veient coses interessants!

Equip del Camp d’Arprenentatge

Grues a Escalarre fotografiades per Juan Fernández, biòleg del Parc Natural de l'Alt Pirineu