Maria Elena Walsh
Manuelita vivía en Pehuajó
pero un día se marchó.
Nadie supo bien por qué
a París ella se fue
un poquito caminando
y otro poquitito a pie.
Manuelita, Manuelita,
Manuelita dónde vas
con tu traje de malaquita
y tu paso tan audaz.
Manuelita una vez se enamoró
de un tortugo que pasó.
Dijo: ¿Qué podré yo hacer?
Vieja no me va a querer.
En Europa y con paciencia
me podrán embellecer.
Manuelita, Manuelita,
Manuelita dónde vas
con tu traje de malaquita
y tu paso tan audaz.
En la tintorería de París
la pintaron con barniz.
La plancharon en francés
del derecho y del revés.
Le pusieron peluquita
y botines en los pies.
Manuelita, Manuelita,
Manuelita dónde vas
con tu traje de malaquita
y tu paso tan audaz.
Tantos años tardó
en cruzar el mar
que allí se volvió a arrugar
y por eso regresó
vieja como se marchó
a buscar a su tortugo
que la espera en Pehuajó.
Manuelita, Manuelita,
Manuelita dónde vas
con tu traje de malaquita
y tu paso tan audaz.
La Trinca
Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap dol.
Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou,
amb un cel net d’amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb el mar a quatre passes
i els que som companys i prou.
Ningú comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat:
Que la terra no és partida
com un mapa mal pintat,
i que això és una mentida
de molt mala voluntat.
Ningú no comprèn ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap dol.
Jordi Giralt
Tot aquell que em vulgui escoltar
tot aquell que vulgui venir amb mi
anirem a fer un viatge
entre somnis i estels
viatjarem arreu del món
plens de contes i cançons.
I volarem sobre un núvol de colors
per terres desconegudes
per un immens oceà
i viatjarem per un món fet de petons
on els somnis il·luminen
tan bon punt s’alça la lluna.
I si encara t’ho vols apuntar
cal que estiguis ben despert
posa els ulls com dues taronges
per no perdre’t cap detall
obre bé les dues orelles
i escolta el que jo et diré.
I volarem sobre un núvol de colors
per terres desconegudes
per un immens oceà
i viatjarem per un món fet de petons
on els somnis il·luminen
tan bon punt s’alça la lluna.
Lax’n’Busto
Caus a terra molt avall
creus que no te’n sortiràs,
però amb els mesos te n’adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornar-te a aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara tinc,
no vull pensar en el que arribarà demà!
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
i sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments
que sempre viuen en present
no conjuguen altres temps
que el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l´univers
que no nota el pas del temps.
El que faig a cada instant
és la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà dema.
Llença´t, que ara és ara és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença´t, cada instant és l’únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Sopa de Cabra
Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la Tramuntana,
d’una sola cosa pots estar segur,
quant més vell més tocat de l’ala.
Sempre deia qua a la matinada marxaria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú l’espera allà dalt
i anar a l’infern no l’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.
Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no s’hi tirava.
Sempre deia qua a la matinada marxaria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú l’espera allà dalt
i anar a l’infern no l’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.
I quan veig la llum de l’alba
se’m treuen les ganes de marxar
potser que avui no me’n vagi
potser ho deixi fins demà.
The penguins
NAPOLEÓ
Napoleó, tenia cent soldats … (3 vegades)
marxant al mateix pas.
Allioli allioli xup …
Allioli xupa xup …
EL CICLISTA
Una vegada un ciclista de pega
va donar una volta i va caure al mig del fang…
i se´n va fer
un foradet
en el culet
que se´l tapava amb un paper
i en el paper
hi deia així…