L’Empordà

Sopa de Cabra

Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la Tramuntana,
d’una sola cosa pots estar segur,
quant més vell més tocat de l’ala.

Sempre deia qua a la matinada marxaria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú l’espera allà dalt
i anar a l’infern no l’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no s’hi tirava.

Sempre deia qua a la matinada marxaria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú l’espera allà dalt
i anar a l’infern no l’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

I quan veig la llum de l’alba
se’m treuen les ganes de marxar
potser que avui no me’n vagi
potser ho deixi fins demà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *