Àngel Daban

  Volo ben alt,
volo ben alt,
damunt l’avió fantàstic;
solcant núvols elàstics
i el món és als meus peus. (2)

La terra és com un globus,
la gent semblen puntets,
les cases són com capses,
com fils tots els carrers.

La mar com un llençol blau
on s’emmiralla el cel;
els llacs talment són basses
i els rius semblen llargs vels.

Camins sense fronteres,
muntanyes a l’abast,
els camps amb coloraines
i el verd del bosc enllà.

Tristeses i somriures
es fonen en el vent,
els pobles tots fan pinya
per un món molt més ferm.