Els pets (Poti poti del rock català)

La vella Montserrat
desperta el barri a cops d´escombra tot cantant
les primeres persianes
s´obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.

Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il•lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d´alcohol.
I el padrí reposant,
l´avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l´esguard es pregunta
quans dies més té de regal.

Bon dia…

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop han passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d´amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu:
Bon Dia.

Bon dia…