Lax’n’Busto

Caus a terra molt avall
creus que no te’n sortiràs,
però amb els mesos te n’adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornar-te a aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara tinc,
no vull pensar en el que arribarà demà!

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
i sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I perquè els meus pensaments
que sempre viuen en present
no conjuguen altres temps
que el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l´univers
que no nota el pas del temps.
El que faig a cada instant
és la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà dema.

Llença´t, que ara és ara és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Llença´t, cada instant és l’únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.