Barcanova

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa
que tan sols fa fum,
que m´explica contes de naus perdudes
enmig de les ones. Que estima sols
els peixos, aigües, doncs ha viscut sempre
entre barques, platges, encara és ara un
brau mariner.

Quan ell deixa el port,
inflades ja les veles
per llençar-se a la mar,
diu adéu als peixos, no temeu,
ja sabeu que jo no us faré pas mai cap mal
i si em seguiu podrem cantar tot seguint
el ritme de les ones del mar.

Tinc un avi….

Quan la barca descansa
surant en les aigües
per on ell ha lliscat,
l´avi es tomba a proa,
cara al cel, pensant llarga estona
en tot el que ha viscut.
És feliç somniant que està en un món
on tot és senzill, com les coses del mar.

Tinc un avi….