En aquest capítol del programa “Afers exteriors”, Miquel Calçada s’endinsa en un dels països més pobres del món, en què la pressió demogràfica, la situació política convulsa i la manca de recursos són els principals esculls per millorar la vida dels haitians.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/afers/001_793251.rm" width="322" height="288"/]

Ardi feia 120 centímetres, pesava 50 quilos i podia caminar dreta, encara que possiblement també s’enfilava als arbres. Va viure fa 4,4 milions d’anys a la regió d’Afar, a l’actual Etiòpia, i les seves primeres restes van aparèixer fa 17 anys. Finalment, després de llargues anàlisis, s’han publicat 11 articles a la revista Sciene, ja que no s’havia trobat mai un esquelet d’un homínid tan complet i antic. Ardi, adscrita a l’espècie Ardipithecus ramidus, és un milió d’anys més antiga que l’arxifamosa Lucy, una femella d’Australopithecus afarensis.

Ardi tenia un cervell petit, similar a les femelles del ximpanzé actual. La seva cara tenia un morro prominent, com els simis, encara que no es projectava tan endavant com els actuals ximpanzés. Quan caminava, Ardi no utilitzava els artells de les mans com a suport, tal com fan alguns grans simis, encara que l’absència del típic pont dels peus humans suggereix que tampoc era un bon corredor. Les dents allunyen Ardi tant dels Australopithecus com dels simis. Per exemple, l’esmalt indica que Ardi i el seu llinatge tenien una dieta omnívora relativament diversa que incloïa fruites i altres aliments del bosc, com nous i fulles. Finalment, les dents, similars en mascles i femelles, també suggereixen que socialment era menys agressiu que els simis actuals.

(El Periódico, 02/10/09)

La nota d’avaluació de cada trimestre es calcularà amb la mitjana aritmètica de totes les notes disponibles des de principi de trimestre. Els percentatges que s’utilitzaran seran els següents:

Per aprovar una prova escrita cal treure un 5. Només un suspès amb un 4 com a mínim pot arribar a fer mitja si l’alumne té dins el mateix trimestre un altre examen escrit que fent mitjana l’ajudi a aprovar.

L’examen de recuperació es farà al llarg del trimestre, en cas de no aprovar hi haurà una prova extraordinària al juny. Els exàmens de recuperació tenen com a nota màxima un 5.

LLIBRETA

– Títols clars al principi de cada tema i d’un sol color.

– Els apunts s’han d’agafar en blau o negre i les correccions s’han de fer en vermell.

– Sense copiar la pregunta, la resposta ha de contenir la pregunta girada.

– Respostes completes.

– Vigilar l’ortografia.

– Tots els deures i exercicis fets, corregits i complets.

– Mapes i fulls complementaris enganxats amb ordre i ben acabats.

– Es valorarà positivament la pulcritud i polidesa de la seva presentació.

ACTITUD

L’actitud compta una part important en la nota, així es pot aprovar els exàmens i suspendre l’assignatura.

Aquest és el contingut del primer trimestre:

Tema 1: La població

• La població al món. Densitat de població: grans concentracions i buits demogràfics. Població absoluta.

• Conceptes de demografia: natalitat (taxa), fecunditat (taxa), relleu generacional, mortalitat (taxa), mortalitat infantil (taxa), esperança de vida, creixement natural o vegetatiu (taxa) i creixement real.

• Les fonts demogràfiques: cens, padró municipal i registre civil.

• Model de transició demogràfica.

• L’estructura de la població: edat, sexe i activitat econòmica. Població activa (població ocupada o aturada), població inactiva.

• Situacions demogràfiques del món actual: països desenvolupats i països subdesenvolupats.

• Política natalista i política antinatalista.

• Les piràmides de població (elaboració i interpretació)

• Els moviments migratoris (causes i tipus). Emigració i immigració.

• Les migracions del passat.

• Les migracions actuals al món.

• Política d’immigració i immigració il·legal.

• Els efectes de les migracions.

• La població a la UE, la població espanyola i la població catalana.

Tema 2: La ciutat

• El paisatge urbà.
• La divisió social i funcional de la ciutat.
• Les ciutats al llarg del temps.
• Procés d’urbanització als països rics i als països pobres.
• Morfologies urbanes. Principals tipus de plans urbans.
• Tipologies urbanes: àrea urbana, àrea metropolitana, conurbació, regió urbana i megalòpoli.
• L’estructura del sistema urbà a Europa, Espanya i a Catalunya.
• Problemes de les nostres grans ciutats.

Benvinguts a tots i a totes a aquest bloc de geografia. Aquí s’intentarà reunir tot aquell material sobre la geografia de 3r d’ESO que sembli interessant i útil per poder reforçar o ampliar el treball de l’aula. Són molts els reptes que es plantegen amb aquesta experiència, així que serà molt ben rebuda qualsevol proposta o suggeriment de millora.