Les comarques gironines tindran 800.000 habitants el 2021

Les comarques gironines tindran 800.000 habitants el 2021, sobretot jubilats i escolars
A Catalunya està previst que la població arribi als vuit milions, tot i que el ritme de creixement es frenarà

Les comarques gironines tindran prop de 815.000 habitants l’any 2021 –uns 100.000 més que no pas ara– i seran la segona demarcació catalana amb un creixement més gran de població, segons les projeccions de 2021-2041 de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Les dades també contemplen un escenari, menys probable, que situa la població gironina prop de les 900.000 persones. Malgrat això, el ritme de creixement serà més baix, com en el conjunt de Catalunya, que arribarà a 8 milions d’habitants. Pels propers anys s’espera un descens dels naixements i un fort augment de la població de més de 65 anys, és a dir, en edat de jubilació, i de la població en edat escolar. L’esperança de vida de la dones serà de 86,42 anys el 2020, sis anys més que la dels homes.

La projecció de població que l’Idescat elabora cada cinc anys permet conèixer els nivells de població màxima i mínima futura a partir de tres escenaris. Segons l’escenari mitjà, que és el que es considera més probable, les comarques gironines tindran 814.527 habitants l’any 202, i seran el segon àmbit territorial català amb un creixement més gran de la població, després del Camp de Tarragona. En termes relatius, el creixement més important correspondrà a la població de més de 65 anys, amb un augment del 30%, i també registrarà un augment important, del 26%, la població en edat escolar, de 0 a 15 anys. Respecte a la població en edat laboral, dels 16 a 64 anys, el seu augment serà menor, del 12% fins al 2021. El creixement de la població gironina en edat escolar i en edat laboral també serà el segon més alt de Catalunya, després del registrat al Camp de Tarragona.

El Gironès, al capdavant

Per comarques, l’Alt Empordà passarà de 133.357 a 150.296 habitants; el Baix Empordà, de 129.552 a 146.969; la Garrotxa, de 54.536 a 59.252; el Gironès, de 176.372 a 205.253; el Pla de l’Estany, de 29.534 a 31.693; el Ripollès, de 26.860 a 27.930; i la Selva, de 162.445 a 193.134. La Cerdanya, que no està inclosa en l’àmbit del pla territorial de les comarques gironines, passarà de 18.373 a 22.033 habitants.

Menys creixement

Tot i ser de les capdavanteres pel que fa a l’augment de població, les comarques gironines també registraran, tal com passarà a tot Catalunya, un descens en el ritme de creixement pel descens dels naixements i de la immigració. Els canvis en l’estructura de la població gironina dels propers anys es posen clarament de manifest en les dades que mostra el creixement demogràfic projectat. Es pot comprovar, doncs, que si a la demarcació de Girona el 2008 hi va haver un augment de 17.720 habitants, el 2014 no arribarà a 9.000, i el 2020 serà de poc més de 7.000 persones [vegeu el gràfic]. Els naixements baixaran de 8.962 de l’any passat a 7.844 l’any 2020, i el saldo migratori es reduirà encara molt més, fins arribar a un terç de l’actual, ja que del creixement de 14.496 persones del 2008 es passarà a 5.838 al cap de dotze anys.

En el conjunt de Catalunya, l’any 2021 se superaran per poc els vuit milions d’habitants: 8.004.137 persones. La xifra de naixements disminuirà fins més enllà del 2020, ja que l’augment del nombre de fills per dona no compensarà la reducció de dones en edat fèrtil.
86,42.
Anys d’esperança de vida de les dones.
Els catalans i les catalanes viuran més anys, segons l’estudi de projeccions de població de Catalunya 2021-2041. L’esperança de vida de les dones passarà de la mitjana actual de 84,74 anys a 86,42 el 2020, i a gairebé 90 anys –88,95– el 2040. En el cas dels homes, viuran gairebé sis anys menys que les dones, però més que no pas ara: dels 78,44 anys actuals passaran a 83,40 el 2040.
8,9.
Milions de catalans el 2041.
Si es compleixen les previsions, els famosos «sis milions» hauran passat a la història d’aquí a trenta anys, ja que Catalunya arribarà a 8,9 milions d’habitants el 2041. I un de cada quatre tindrà més de 65 anys, mentre que ara la proporció és d’un de cada sis. El nombre de persones en edat de treballar es veurà frenada, i ni la immigració podrà evitar un envelliment de la població treballadora.

(El Punt, 13/11/09)