EL MODERNISME

Els nois i noies de sisè anirem el proper 7 de juny a fer una visita a la Barcelpna modernista, aqui teniu una petita guia que ha elaborat el Camp d’Aprenentatge amb els principals elements en els que ens fixarem…


I aqui teniu un vídeo sobre la Barcelona Modernista…


Edu3.cat

Gaudí, arquitecte i artesà

Edu3.cat

Fem possible lo impossible !!

L’altre dia em va  comentar una de les meves companyes de primària, la Núria, que tot anant amb els seus alumnes de primer cap a la piscina, anàven parlant pel camí  sobre què és el que  els agradava més o menys de l’escola i una de les nenes va dir una frase que la vull  compartir amb tothom  al blocartístic amb lletres majúscules perquè em va arribar a l’ànima i  em va encantar :

A MI M’AGRADA MOLT LA PLÀSTICA PERQUÈ ALLÀ

FEM POSSIBLE ELS IMPOSSIBLES!!!

Pot una frase ser més genial ??

Jo vull jugar !!

Avui és el dia internacional del joc, he trobat a Kireii Cosas Bellas aquest divertit vídeo d’animació per celebrar el dia internacional del joc, i una cita de Francesco Tonucci. Los niños y las niñas que han podido “jugar bien” y por bastante tiempo, serán mejores ciudadanos.

28 de maig, Dia Internacional del Joc

L’article 31 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant expressa que “els estats parts reconeixen el dret de l’infant al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques”. El Dia Internacional del Joc pretén recordar i promoure els fonaments d’aquest article.

El dia del Joc compta també amb un manifest que defensa aquest dret i reivindica que el joc “és una font inesgotable de plaer, alegria, descobriments, repte i satisfacció, que permet un creixement equilibrat del cos, la intel·ligència, l’afectivitat i la sociabilitat”. Si hi esteu d’acord, podeu adherir-vos al Manifest pel Dret a Jugar!

Enllaços d’interès:

• Plana web del Dia del Joc: www.diadeljoc.org
• Dia del Joc a Facebook: http://es-es.facebook.com/diadeljuego
• IPA Espanya: www.ipaspain.org

A Jugar i Jugar ens hi sumem, com cada any: amb el desig, el convenciment i la reivindicació d’aconseguir que en les societats humanes actuals es reconegui el valor del joc infantil. Que es reconegui com un dret bàsic de tots els infants, i com una necessitat profundament vinculada al seu desenvolupament.

Algunes inciatives poden resultar reivindicatives i divertides alhora. Podem celebrar el Dia Internacional del Joc amb algun gest senzill, a la nostra mida: al carrer, al barri, a casa, amb els petits. Muntar una cabana al pati o a la terrassa; escriure una pancarta entre tots i penjar-la al balcó; inventar-nos un joc nou; jugar una estona tots, del més gran al més petit; convidar els veïns a una jugada més nombrosa…o, sigui com sigui, trobar una estona que faci aquest dia especial…jugant i jugant…i jugant…

Trobat a Jugarijugar.com

Treball en equip dels nens i nenes de primer

Aquest dijous a la tarda els nens i nenes de primer hem traslladat la classe de plàstica al pati… hem anat a pintar a la fresca i en equips !!

Ens hem hagut de posar d’acord amb els nostres companys per decidir què és el que volíem pintar i mans a la obra, llibres per inspirar-nos i a pintar, al acabar la sessió hem explicat a la resta de la classe quin és el nostre treball i el títol que li hem posat… tota una experiència encara per acabar !!

Mèxic entra a l’escola…

Com ja sabeu els nens i nenes de tercer dansa preparen una bonica coreografia de dansa creativa relacionada amb “La Nòvia Cadàver”, hem pintat un bonic vestuari d’esquelets…

Hem relacionat aquest treball dels esquelets amb la tradició mexicana del “Día de Muertos” i també hem  aprofitat per conèixer una artista mexicana com és la Frida Kahlo.

Com a convidades especials hem tingut dues mares mexicanes de les classes de tercer, la Susana, mare de l’Aura i l’Elisabeth, mare de la Maria Gil.

Elles ens han preparat un power point genial per explicar-nos la tradició de Mèxic de celebrar el “Día de Muertos”, el seu significat, la seva iconografía, la tradició i les vivències personals que tenen d’aquesta celebració a Mèxic.

Ens han pogut portar vestits, “calaveritas”, robes, papers “picats”, llibres, imatges, flors…i diferents objectes amb els que hem muntat un “altarcito” a l’artista mexicana Frida Kahlo que els nens i nenes aniran completant…

La biografia i les obres de la Frida Kahlo són fascinants  i els nens i nenes no han parat de fer preguntes al respecte…

Ha estat una sessió fantàstica!!!

Moltes gràcies a l’Elisabeth i a la Susana per la seva generositat, per regalar-nos el seu temps i acostar-nos una mica més a Mèxic, a la seva cultura  i tradicions amb aquesta dolçor… pel proper curs tenim molts projectes per continuar treballant aquesta gran artista mexicana… aquest curs se’ns acaben ja els dies…

Us deixem aquí la presentació de la seva visita aquest dimecres 25 de maig i a continuació el powerpoint que ens van presentar, que ho gaudiu…




Un vídeo més de la Frida Kahlo

I encara un altre més, els seus autoretrats…

Pintura al tremp amb els nens i nenes de quart

Aquest dilluns hem tigut una convidada d’honor a la  classe de Visual i Plàstica,  ha vingut l’Anna, mare de la Goya de quart B.

El seu ofici és restauradora i ens ha parlat sobre els seu ofici i les diferents tècniques emprades,  sobre els diferents suports sobre els que treballa i amb els materials diferents.

Nosaltres avui farem pintura al tremp, per fer-ho necessitem un suport, en el nostre cas serà una fullola que prèviament hem pintat amb Gesso, una imprimació per treure la porositat a la fusta:

Per fer la pintura necessitem un aglutinant, en aquest cas és el rovell d’ou i pigments minerals, els més antics que es coneixen per fer pintura.

L’Anna ens ha ensenyat altres tipus d’aglutinants com “la cola de conejo” ( que s’obté de fer bullir la pell i els ossos dels conills), la goma aràbiga ( que s’extreu de la llavor de l’acàcia i que serveix per fer aqüarel·les)…

Hem fet una barreja amb rovell d’ou, vernís de retocs i aigua, la proporció és per un rovell d’ou, la meitat de vernís i dues parts d’aigua.

Per una altra banda hem posat gotets de iogurt amb pigments i aigua, per dissoldre els pigments, un cop dissolt, hem retirat l’aigua sobrant.

En les fulloles amb la imprimació de Gesso hem calcat uns dibuixos modernistes i ja ens hem posat a pintar, primer agafem l’ou amb el pinzell i després el pigment, cada cop que canviem de color, hem netejat el pinzell…

Encara no hem acabat  els treballs, però us volem mostrar com està anant el nostre treball… ja us ensenyarem el resultat final…/]

Aquesta és la presentació que ens va portar l’Anna per explicar l’ofici de restaurador/a i les tècniques pictòriques.

Moltes gràcies Ana !!!



La Pedrera Educació

Els nois i noies de sisè estem treballant el  Modernisme, el proper dia 7 de juny anirem a fer una visita per l’eixample, als edificis més característics  i després realitzarem un  taller.

He trobat aquesta informació que pot ser molt interessant, si cliqueu en la imatge  veureu la Web del edifici de Gaudí  amb interessants recursos. A més de poder llegir sobre la seva història,  itineraris, veure fotos, geometria gaudiana (amb descàrrega de material), Gaudí disenyador, arcs… ofereix espai interactiu on es poden drear metàfores visuals i literàries, còmics, pel·lícules…

Frida Kahlo

Els nens i nenes de tercer coneixerem l’obra de l’artista Mexicana Frida Kahlo.




Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón, millor coneguda com Frida Kahlo (Coyoacán, 6 de juliol de 1907 – ibidem, 13 de juliol de 1954), va ser una destacada pintora mexicana.

Frida va ser la tercera filla de Guillem Kahlo (Wilhelm Kahlo), fotògraf d’origen jueu-hongarès amb la seva segona esposa, la mexicana Matilde Calderón, d’ascendència española.
La seva vida va quedar marcada pel sofriment físic que va començar amb la poliomielitis que va contreure el 1913 i va continuar amb diverses malalties, lesions, accidents i operacions. Aquesta primera malaltia li va deixar una seqüela permanent: la cama dreta molt més prima que l’esquerra.
El 1922 va entrar a l’Escola Nacional Preparatòria de Ciutat de Mèxic, la més prestigiosa institució educativa de Mèxic, la qual començava per primera vegada a admetre noies com alumnes. Allí les seves entremaliadures la van convertir en la líder d’un grup majoritàriament format per nois rebels amb els que va realitzar innombrables malifetes a l’escola tenint generalment com a víctimes als seus professors. Va ser precisament en aquesta escola on entraria en contacte amb el seu futur marit, el conegut muralista mexicà Diego Rivera, a qui li havia estat encarregat pintar un mural a l’auditori de l’escola.
L’avorriment que li provocava la seva postració la va portar a començar a pintar: el 1926, encara en la seva convalescència, va pintar el seu primer autoretrat, el primer d’una llarga sèrie en la qual expressarà els esdeveniments de la seva vida i les seves reaccions emocionals davant els mateixos. La majoria de les seves pintures les realitzarà estirada al seu llit i al bany. No obstant això la seva gran força i energia per viure li van permetre una important recuperació.
Després d’aquesta recuperació, que li va tornar la capacitat de caminar, una amiga íntima la va introduir en els ambients artístics de Mèxic on es trobaven, entre altres, la coneguda fotògrafa, artista i comunista Tina Modotti i Diego Rivera.
El 1938 el poeta i assagista del surrealisme André Bretón qualifica la seva obra de surrealista en un assaig que escriu per a l’exposició de Kahlo a la galeria Julien Levy de Nova York. No obstant això, ella mateixa declara més tard: “Creien que jo era surrealista, però no ho era. Mai vaig pintar els meus somnis. Vaig pintar la meva pròpia realitat”
El 1939 Frida Kahlo va acabar un autoretrat constituït de dues personalitats: Les dues Fridas. Amb aquest quadre, assimila la crisi marital, a través de la separació entre la Frida en vestit de tehuana, el favorit de Diego, i l’altra Frida, d’arrels europees, la que va existir abans de la seva trobada amb ell. Els cors de les dues dones estan connectats un a l’altre per una vena, la part europea rebutjada de Frida Kahlo amenaça de perdre tota la seva sang. Aquest mateix any exposa a París a la galeria Renón et Collea gràcies a Bretón. La seva estada a la capital francesa la va portar a relacionar-se amb el pintor malagueny Picasso i a aparèixer a la portada del Vogue francès. En aquells dies Frida era coneguda en el món sencer. A partir de 1943 va donar classes a l’escola La Esmeralda del Mèxic, D. F..

El 17 de setembre del 1925,  un accident de tramvia la va deixar amb lesions permanents a causa de que la seva columna vertebral va quedar fracturada i gairebé trencada, així com diverses costelles, coll i la pelvis, el seu peu dret es va dislocar, la seva espatlla es desconjuntat i un passamans li va travessar el ventre, introduciéndosele pel costat esquerre. La medicina del seu temps la va torturar amb operacions quirúrgiques (32 al llarg de la seva vida ), cotilles de diferents tipus i diversos mecanismes de “estirament”.

Informació extreta de la Viquipèdia.

Las dos Fridas, de Frida Kahlo

Aqui podreu veure un dels capítols del programa “Un color Nou”, aquesta vegada dedicat a Frida Kahlo:


El protagonista d’aquesta edició de l’espai “Un color nou” és el quadre “Las dos Fridas”, de l’artista mexicana Frida Kahlo (1907-1954).

  • Programa Un color nou
  • Idioma Català
  • Producció TVC, Batabat
  • Any de producció 2009
  • Durada: 22min
  • Trobat als recursos de Edu 365

René Magritte

Els nens i nenes de quart preparen una coreografia a dansa creativa sobre la figura de René Magritte, aqui teniu informació sobre l’artista:

René François Ghislain Magritte (21 de novembre de 1898, en Lessines, Bèlgica – 15 d’agost de 1967, a Brussel, Bèlgica) va ser un pintor surrealista belga. Conegut per les seves enginyoses i provocatives imatges, pretenia amb el seu treball canviar la percepció precondicions de la realitat i forçar a l’observador a fer-se hipersensitius al seu entorn.
Magritte va dotar al surrealisme d’una càrrega conceptual basada en el joc d’imatges ambigües i el seu significat denotat a través de paraules posant en qüestió la relació entre un objecte pintat i el real.




El doble secret, de René Magritte

Els nens i nenes protagonistes d'”Un color nou” donen la seva opinió sobre l’obra “El doble secret”, del pintor belga René Magritte (1898-1967).


Obres de René Magritte animades:

Magritte in Motion:

Foto-Llibres dels nens i nenes de cinquè

Foto -Llibre sobre la dona més important a la meva vida… El treball proposat als nens i nenes de cinquè podia estar fet a l’ordinador amb el programa photopeach o bé manualment com a llibre d’artista, aqui teniu el treball d’alguns nens i nenes que van optar per la segona opció, amb uns resultats ben bonics…

Aquest treball és de la Mar Vila, 16 coses sobre la seva àvia, un treball preciós…

Aquest és un foto llibre sobre la Teodora que ha fet la Luna Mariela

Maria Herrea. Una dona important per a mi, treball de la Cristina García:

La meva mare.  Cristina  Cortés.

17 coses sobre la meva mare, de la Marta Sin

25 coses sobre la meva mare. Pau Olivencia

30 cosas sobre Anna, treball fet per la Magda

I aquesta és la presentació d’en Jaon Ramón sobre la seva mare :

/]