L’artista visual mexicana, Erika Kuhn, disposada a despullar-se i capbussar-se en els racons més profunds de la seva ànima per explorar dolor, bellesa, dubtes, silencis, pensaments, llibertat, colors … ens mostra les seves llibretes on queda reflectit tot això, una obra intensa que no deixa indiferent a qualsevol persona que es troba amb ella i el seu món.
Trobat a Cultura Inquieta
Els nens de sisè estan transformant aquestes imatges a través del collage per anunciar la Mostra de Dansa.
El mar vist pels nens i nenes de primer.
Els nens i nenes de 4t han visitat avui el Museu Picasso i després de veure algunes obres, han fet aquest taller…
Els nens i nenes de 5è han començat a fer composicions plàstiques i Haikus amb les fotografies de les seves mans.
Els nens i nenes de sisè han fet aquestes boniques estampacions amb planxes de goma. Els motius , rajoles modernistes.
Els nens i nenes de 2nB han il·lustrat els seus poemes de Sant Jordi…
Els nens i nenes de 5è Música han anat avui al MACBA a realitzar l’activitat “La Ciutat dels Fotògrafs”. Aqui teniu algunes de les imatges de les fotografies que han fet pel barri del Raval.
Impressionant vídeo de fusió d’arquitectura, dansa, matemàtiques i la màgia de l’arabesc.
rabesc humà sebnse cap tipus d’efecte digital.
Els nens i nenes de 4tB han expressat així les emocions…
“Estava allà, tremolant de por. I vaig sentir un crit fort i infinit perforant la natura “.
Aquesta obra elaborada per Edvard Munch va ser completada en 1893 i des del moment de la seva creació, va obtenir moltes crítiques . En una època en la qual s’admirava el naturalisme, El crit va ser una compilació de quatre versions d’aquest expressiu quadre tan representatiu del moment històric que s’estava vivint.
Hi ha moltes versions que intenten explicar el que el androgin del quadre està expressant, i es basen en la vida de l’autor, per justificar-ho. Però em sembla que el valor de l’obra està en el fet que aquesta emoció es justifica per si sola per prevaler en la història com una de les obres més importants de la història de l’art.
Una de les versions de possible inspiració per a El crit és la turmentada vida d’Edvard, doncs es diu que sent encara un nen, va patir la severitat del seu pare i la mort de la seva mare i germana.
El crit s’acomoda de manera intemporal en la classificació de l’expressionisme, que sol entendre com “la deformació de la realitat per a expressar de forma més subjectiva la natura i l’ésser humà, donant prioritat a l’expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat “.
El crit va ser una de les obres més importants de l’artista delineant les característiques del moviment expressionista i convertint-se en una imatge d’icona cultural.
Però no va ser tan senzill el procés, el règim nazi va prohibir l’art de Munch perquè el consideraven degenerat donada la seva foscor i manera subjectiva i emocional per entendre el món. Va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que l’obra va adquirir l’estatus de icona. El 1961 la revista Time va utilitzar la imatge per a la portada de la seva edició dedicada als complexos de culpa i ansietat. I això va ser un dels successos que va començar a establir a El crit amb la importància artística que es mereixia.
Edvard s’explicava; “La malaltia, la bogeria i la mort van ser els àngels que van envoltar el meu bressol i em van seguir durant tota la meva vida”.
L’obra es caracteritza per representar amb els seus colors i les seves formes la mateixa angoixa que es vol representar a la figura. Les formes es retorcen i els colors són completament arbitraris, ja que intenten expressar el sentiment de l’autor i no una veritat racional.
Trobat a “Un día más culto”
