He estat escoltant aquest video que parla sobre els beneficis de la lectura i les seves conseqüències. La persona que fa la reflexió parla del seu pais Santo Domingo, i jo he pensat que potser a casa nostra també es va perdent aquest gust per la lectura.
Us convido a escoltar-lo i que analitzeu si és el vostre cas, que heu deixat en l’oblit la lectura.
Aquest altre video ¿Para qué leer? està fet per l’editorial Alfaguara per els infants de Mèxic, però crec que aquí també ens aniria bé llegir-lo.
Aquesta setmana hem fet la setmana cultural i el tema era Les Olimpiades. Com ja sabeu a l’escola tenim un alumnat que té la sort de conviure amb la diversitat de les persones.
Així que a part de competicions, activitats, manualitats, també va haver espai per la literatura.
Aquest conte va formar part de les activitats. Les Tres bessones i l’Olimpiada més especial forma part de la col·lecció UNA MIRADA AL MÓN. El tema que treballa es sobre les persones amb discapacitat intel·lectual.
L’autora és la Roser Capdevila i el Carles Capdevila. Amb la col·laboració de Intermón Oxfam i publicat per Icaria editorial.
Ens hem preguntat sobre les diferents capacitats de les persones i sens dubte totes les persones tenim les nostres discapacitats.
Voldria destacar les paraules d’en Pep, un dels protagonistes del conte:
“Vull guanyar, però si no ho aconsegueixo, deixeu-me ser valent en l’intent!”
He trobat aquest conte amb PDF recopilat i publicat per Emilio Arranz Beltrán. És una història que ens permet parlar sobre les ventatges i desventatges de viure amb persones semblants o diferents. També es pot parlar de com ens sentim quan ens tracten de forma diferent i fins hi tot parlar de com tractem nosaltres a les persones diferents.
He fet aquest video perquè escolteu i gaudiu d’aquest conte.
Si cliqueu a la imatge accedireu al conte en PDF i la proposta d’activitats.
Aquest conte l’he explicat als alumnes d’infantil a l’hora del conte a la biblioteca. Ara penjo el video perquè gaudiu de l’audició.
A partir del conte farem un treball amb les paraules que ens agraden, que no ens agraden…, i omplirem el nostre passadís de paraules boniques, agradables i divertides.
SI HE PERDIDO LA VIDA, EL TIEMPO, TODO LO QUE TIRÉ, COMO UN ANILLO, AL AGUA, SI HE PERDIDO LA VOZ EN LA MALEZA, ME QUEDA LA PALABRA.
SI HE SUFRIDO LA SED, EL HAMBRE, TODO LO QUE ERA MÍO Y RESULTÓ SER NADA, SI HE SEGADO LAS SOMBRAS EN SILENCIO, ME QUEDA LA PALABRA.
SI ABRÍ LOS LABIOS PARA VER EL ROSTRO PURO Y TERRIBLE DE MI PATRIA, SI ABRÍ LOS LABIOS HASTA DESGARRÁRMELOS, ME QUEDA LA PALABRA.
BLAS DE OTERO
En estos tiempos de la modernidad en los que la palabra ha quedado relegada es el momento de recordar este gran poema de Blas de Otero.
No permitamos que la palabra se pierda, es el don más preciado que tiene el ser humano. Dediquemos el tiempo al diálogo, a la conversación , quizás recuperemos la humanidad que se ha perdido en el mundo.
He encontrado una versión del poema, que han musicado el grupo Aguaviva. Os dejo la canción para que la podáis escuchar.