És un material que ens pot ajudar a recollir en un cartell tota la informació que volem treballar amb els alumnes. És com si tinguéssiu tot posat a la pissarra. Crec que és una bona eina pels mestres. Us deixo un exemple per si voleu tafanejar.
Avui el Punxetes ens ha portat el llibre “Amb tot el cor”. Una història que ens ha conmogut, i hem parlat de com ens estimen a casa.
Mireu quines imatges més tendres!
Avui he penjat aquest conte que parla de com es pot estimar. L’autor és Jean-Baptiste Baronian i les il·lustracions estan fetes per Noris Kern. Aquest conte es va editar a l’any 1998 per l’editorial Beascoa, però en l’actualitat no es troba a les llibreries. És una llàstima que histories tant plenes de sentiments no es tornin a publicar.
Heu pensat com estimeu vosaltres a les persones que estan al vostra costat?
Avui us vull presentar un álbum il·lustrat de gran qualitat per infants i adults. Una història d’amor d’un nen que es diu Diego i que viu en un pais, on la gent gairebé no parla. En aquest pais les paraules s’han de comprar i empassar-les per poder pronunciar-les.
El problema surgeix quan en Diego necessita aconseguir paraules per obrir el seu cor a la seva enamorada Aura. S’ha de plantejar molt bé quines paraules escollirà, ja que es pot gastar una fortuna per dir-li tot ell vol. Ho té molt clar, no es pot equivocar, sobre tot tenint en compte que en aquesta història hi ha un nen ric que també la vol enamorar.
L’autora és Agnès de Lestrade i la il·lustració es Valeria Docampo.
Es un bon moment per recomanar aquest álbum il·lustrat.
Només el títol ens porta cap a la seva lectura. I un cop obres el llibre les il·lustracions de Svjetlan Junakovic ja et fan endinsar en aquesta història:
“En totes les profecies hi ha escrita la destrucció del món. Totes les profecies narren que l’home crearà la seva destrucció.
Però els segles i la vida que sempre es renova engendraren també una generació d’amadors i somiadors, homes i dones que no somiaren amb la destrucció del món, sinó amb la construcció del món de les papallones i els rossinyols”.
Jo desitjo que la lectura d’aquest llibre faci creixa una gran generació de somiadors per la reconstrucció d’aquest món.
Somiem junts!!
Las Palabras
…Todo lo que usted quiera,
sí señor,
pero son las palabras las que cantan,
las que suben y bajan.
Me prosterno ante ellas…
Las amo,
las adhiero, las persigo,
las muerdo, las derrito…
Amo todas las palabras.
Las inesperadas…
Las que glotonamente se esperan,
se escuchan,
hasta que de pronto caen…
Vocablos amados.
Brillan como piedras de colores,
saltan como platinados peces,
son espuma, hilo,
metal, rocío…
Persigo algunas palabras…
Son tan hermosas que las quiero poner en mi poema.
Las agarro al vuelo cuando van zumbando,
y las atrapo,
las limpio, las pelo,
me preparo frente al plato,
las siento cristalinas,
ebúrneas,
vegetales, aceitosas,
como frutas, como algas,
como ágatas, como aceitunas…
Y entonces,
las revuelvo,
las agito, me las bebo,
las trituro, las libero,
las emperejilo…
Las dejo como estalactitas en mi poema,
como pedacitos de madera bruñida,
como carbón,
como restos de naufragio,
regalos de la ola.
Todo está en la palabra.
Una idea entera se cambia porque una palabra se trasladó de sitio,
o porque otra se colocó dentro de una frase que no la esperaba…
Tienen sombra,
transparencia,
peso, plumas.
Tienen todo lo que se les fue agregando de tanto rodar por el río,
de tanto trasmigrar de patria,
de tanto ser raíces…
Son antiquísimas y recientísimas.
Viven en el féretro escondido
y en la flor apenas comenzada…
Qué buen idioma el mío,
qué buena lengua heredamos de los conquistadores torvos.
Estos andaban a zancadas por las tremendas cordilleras,
por las Américas encrespadas,
buscando patatas,
tabaco negro, oro, maíz
con un apetito voraz.
Todo se lo tragaban,
con religiones,
pirámides, tribus,
idolatrías…
Pero a los conquistadores se les caían de las botas,
de las barbas, de las muertes, de los yelmos,
como piedrecitas,
las palabras luminosas que se quedaron aquí,
resplandecientes… el idioma.
Salimos perdiendo…
Pablo Neruda
NO PLOU NI NEVA
( Isabel Barriel )
Ni plou ni neva.
Fa un sol que esparvera.
Llueix el mar tranquil i blau,
el cel se’l mira i espera
que no ens enganyem i pensem:
oh!, ja arriba la primavera.
Va avançant l’any cap a l’hivern
i a tots ens arrossega.
Per gastar les bufandes i la llenya,
per girar amb la roda del temps,
per navegar amb l’harmonia de la Terra.
Per fi ha arribat la tercera Roda de Passaparaula. Aquest cop les definicions giren al voltant de la música. Ja podeu escoltar-les i ja sabeu que teniu fins al dia 9 de desembre temps per omplir la butlleta de participació que trobareu a la biblioteca.
Ànim i a participar!
Els alumnes d’infantil anem cada setmana a la biblioteca. Estem entusiasmats amb els contes del Punxetes. Quan arribem a la biblioteca seiem a terra i la Mª José ens explica el conte que li deixa el Punxetes al bagul. Algunes històries són divertides, altres ens posen tristos, però al final sempre ens alegrem.
Després agafem contes i ens els mirem, sempre amb molta cura, ja que els llibres s’han d’estimar .
El gran director d’orquestra Rudolf Klimosky volta arreu del món buscant animals per formar una gran orquestra: lleons, dofins, mussols, vaques, llops, pardals… La seva música transporta els espectadors a móns extraordinaris i bonics.
Un dia 22 de novembre la nostra recomanació ha d’estar relacionada amb la música, els músics celebren el dia de Santa Cecília, la seva patrona.
Així doncs des de la biblioteca volem fer un homenatge a l’art musical fet història, gràcies a l’escriptor Daniel Monedero que ha escrit aquesta preciosa història i no menys important, les il·lustracions d’aquest conte, d’una gran qualitat artísitica fetes per Óscar T. Pérez.
No us ho podeu perdre, no perdeu temps, l’orquestra dels animals està a punt per ser llegida! Atenció s’obre el teló…
