POESIA CONTRA LA BARBARIE

El proper dia 30 de gener es celebra la diada de la Pau. Penjo aquest llibre que es va publicar ara farà un any. Recull les manifestacions poètiques de poetes espanyols que es va fer en un acte a València contra la invasió israelí de Gaza.



EL CAVALL

GUAITA AQUEST CAVALL
COM MOU LA GROPA
AMUNT I AVALL,
AMB EL SEU PLOMALL
I ESTREPS DE METALL!

FA UN TERRABASTALL
QUAN GALOPA
QUE EIXORDA LA VALL
COM QUAN CANTA EL GALL!

RENÉE MATHIEU



EL CARGOL

TINC BANYES QUE NO FEREIXEN,
MENJO TANT DE VERD COM PUC
I, COM UNA JOIA VIVA,
PORTO UN ESTOIG AL DAMUNT.

TEMO SABATES DISTRETES
I PEUS FEIXUCS O FERRATS
QUE SABRIEN ESCLAFAR-ME
DAMUNT LA POLS O L’HERBAM.

I QUAN SENTO CRIATURES
QUE A LA VORETA O DE LLUNY
CANTEN UN: -CARGOL, TREU BANYA!-
MIG EM MORO DE PORUC.

JOSEP CARNER



La Biblioteca

  

Poemes de biblioteca

              V
                            

Una biblioteca…

És el temple de les lletres.

És la seu del gran saber.

És la cuina dels projectes.

És el taller dels llenguatges.

És l’hotel dels idiomes.

És el mirall del cel obert.

És la pantalla del univers.

És el temps de glòria i goig.

És el kleenex per mocs i plors.

És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.

És el cau de les respostes.

És l’origen dels interrogants.

És el teatre dels éssers tintats.

És el museu de temps passats.

És la bodega d’una gran collita.

És el fum del foc sagrat.

És la vareta de les fades.

És el color de l’estiu al camp.

És el reducte del record.

És l’emoció del nouvingut.

És el vent de la renovació.

És el fanal de tots el calendaris.

És el refugi de la por.

És el pou de l’aigua fresca.

És el silenci i la remor.

És l’alegria de la vida.

És el botí de la cultura.

És el cofre immens dels mots.

És el laboratori de la creació.

És el telenotícies dia a dia.

És el molí dels cavernícoles.

És el mar de la serenitat.

És la lluna al meu terrat.

És de l’espiga el gra de blat.

És l’estam a la flor del safrà.

És el diamant que cada poble ha d’admirar.

(publicat al bloc poesiaula d’Isabel Barriel)



Premis poesia “Jocs Florals”

Els alumnes de 5è i 6è han participat en els I Jocs Florals. El tema escollit estava relacionat amb l’aigua.

Primer premi

UN MAR D’AIGUA

Sort que d’aigua és ple el mar

Per menjar ens dona peixos

I entre onades i sorra

A l’estiu ens podem banyar.

 

També té històries per fer-nos somiar

De boniques sirenes i pirates guerxos

Que expliquen aventures

Que no se les creuen ni ells mateixos.

 

Malauradament l’estem destrossant

De brosses i escombraries que no parem de llençar

Si no ens adonem i no provem de canviar

Totes aquestes bones coses s’acabaran.

Munilla Fanta Zero

Jovi Toledano Puerta (5è. B)

Segon premi

EL DESTÍ

Des del meu balcó,

Veig l’horitzó,

I m’imagino el destí,

Mentre que miro el jardí.

 

Tot i que no sé el que vull ser,

Mariner m’agradaria ser,

I navegar amb un creuer,

Com tot un mariner.

 

I així empescar,

Una rosa i una mar,

Per qui sigui de bon grat,

I si no es de bon grat digueu fins aviat!

(Dedicada a la meva àvia)

Rosita

Inés Alejo Fernández (5é A)

Tercer premi

EL CICLE DE L’AIGUA

L’aigua dels mars s’evapora

i puja a l’atmosfera,

les gotetes impulsades pel vent

a les muntanyes van directament.

 

Un cop a la muntanya,

els núvols descarreguen l’aigua

de diferents formes

com calamarsa, neu o pluges.

 

L’aigua pot triar el camí,

per als rius nodrir,

la resta s’infiltra al sòl,

cap els rius del subsòl.

 

L’aigua dels rius,

baixa pel pendís,

fins a la desembocadura del mar,

on el cicle torna a començar.

 

Per això l’aigua hem treballat

i amb entusiasme l’hem estudiat

perquè si l¡aigua està neta,

tindrem tots la vida completa.

 

Miss Water Girl

Laia Balagué Gayobart (5é B)

Primer premi

 

LA PLUJA

Gotes de pluja

de color de plata,

a la terra seca

cauen per milers.

 

Llàgrimes petites

s’enganxen al cristall,

rellisquen suaument

aturant el temps.

 

Pluja que dones vida,

aigua que rega els camps,

no et facis esperar

que el terra s’ha secat !

Abuu-niichan

Enrique Lucena Marín (6é B)

Segon premi

LA ROSA D‘AIGUA

Una rosa arrencada

per el cabal d’un riu,

damunt l’aigua surava

i molt ràpida anava.

 

La rosa en silenci

esperava el seu fi,

mirant pels dos costats

no trobava un camí.

 

Al mar arribava

mig enfonsada,

la corrent l’arrossegava

i en la costa la deixava.

 

Un nen la va trobar,

la va agafar amb compte

a casa la va portar

i en un gerro la va posar.

Lleó groc

Eric Carmona (6è. A)

Tercer premi

DUES GOTES D’AIGUA

 

Relliscant per la finestra,

dues gotes es miraven,

fent el soroll d’una orquestra,

amb els altres es trobaven.

 

Esperant arribar al riu,

amb  altres gotes s’ajuntaven,

fins arribar a un niu,

on les gotes es colaven.

 

Quant tornaven a ser dos,

van veure una muntanya,

amb un gran dibuix d’un ós,

on l’aigua es reflectava.

 

Ja era fosc,

quan veien un bosc,

van seguir rodolant,

fins al riu arribar.

Dark Angel

Denise Llano Largo (6è B)

 



LA ROSA

La rosa

té un batec de cosa viva

que forma part

del nostre propi alè,

i quan l’abril

encara no ens arriba

ens enyorem,

i no sabem per què.

         Joana Raspall



Poema

ESCOLTAR

Si no pogués parlar

Rebentaria.

Per això parlo

I crido i tot.

Hi ha dies,

Però, que em llevo molt cansat.

Llavors

qualsevol lloc m’és pàtria

I penso si no fóra una gran cosa

callar per sempre.

Al capdavall,

hi ha algú que escolti?

                                Miquel Martí i Pol



Poema signat

Se equivocó la paloma

Aquest mes dediquem aquest espai, al gran poeta Rafael Alberti. Però com no tothom pot escoltar la poesia, avui us ofereixo la possibilitat de llegir la poesia mirant les mans.

http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/alberti/vervideo.jsp?dir=Rafael_Alberti_E/Signos&archivo=Lapaloma_&video=250&portal=20&ref=14587



Cançó de pluja

 No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son…

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà…

Gotes de pluja, gardènia que es bada…

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?

Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d’aigua en els vidres quiets…

No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se’n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna…

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Segarra (1894 – 1961)



Imagine

John Lennon i la Pau

La música també és poesia.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/I7VTjE81N5Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/1jBQQ_HaVaI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]