FEBRER

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però té un al·licient

per la quitxalla,

i és que quan se li canten

les absoltes

arriba, qui sap d’on,

en Carnestoltes.

 

Llavors, tant si fa bo

com si fa fresca,

tothom sol preparar-se

per fer gresca.

Amb roba vella o nova,

com qui endreça,

es prepara amb desfici

la disfressa

per fer cap a la magna

desfilada

on la gent cal que vagi

ben mudada.

 

Es canta, es balla, es riu

i es fa tabola;

la gent per carnaval

no està mai sola.

 

El segon mes de l’any,

és curt de talla,

però diverteix molt

a la quitxalla.

                           Miquel Martí i Pol



POEMES PER LA PAU

Podeu gaudir de la lectura d’aquests poemes per la Pau.



ABEFLORARIO

MURAL DE LA BIBLIOTECA ESPEDREGADA

ALHELÍ,BAMBÚ, CLAVEL,

ASÍ EMPIEZA ESTE ABECÉ.

 

DALIA Y ESPINO,

FLORES QUE ADORNAN CAMINO.

 

FRESA Y GERANIO,

FLORES DE MESA Y VERANO.

 

HORTENSIA, IPOMEA, JARA,

FLORES ROSAS, FLORES BLANCAS.

 

KALANCHOE, LIRIO Y MENTA,

FLORES DE LLUVIA Y TORMENTA.

 

NARCISO, ORQUÍDEA, PETUNIA,

FLORES DE SOL Y DE LUNA.

 

QUEJIDO, ROMERO, SALVIA,

FLORES DE OCASO Y DEL ALBA.

 

TULIPÁN, UÑA, VIOLETA,

FLORES DE ARRIATE Y MACETA.

 

LA WEIGELIA Y LA XICORIA,

FLORES DE MOLINO Y NORIA.

 

LA YUCA Y LA ZARZAMORA, 

FLORES DE HORA Y DESHORA.

ANTONIO RUBIO 



GENER

AI, VELL AMETLLER,

QUE N’ETS, D’ATREVIT!

A MITJAN GENER

JA ESTÀS TOT FLORIT.

 

VINDRÀ EL FRED TARDÀ,

I EM FA MOLTA POR

QUE EL TENDRE AMETLLÓ

ES PUGUI GELAR.

TREMOLO MIRANT-TE!

NO HI VULL PAS PENSAR!

JOANA RASPALL



LAS PALABRAS

Las Palabras 

…Todo lo que usted quiera,

sí señor,

pero son las palabras las que cantan,

las que suben y bajan.
Me prosterno ante ellas…

Las amo,

las adhiero, las persigo,

las muerdo, las derrito…

Amo todas las palabras.

Las inesperadas…

Las que glotonamente se esperan,

se escuchan,

hasta que de pronto caen…
Vocablos amados.

Brillan como piedras de colores,

saltan como platinados peces,

son espuma, hilo,

metal, rocío…

Persigo algunas palabras…
Son tan hermosas que las quiero poner en mi poema.

Las agarro al vuelo cuando van zumbando,

y las atrapo,

las limpio, las pelo,

me preparo frente al plato,

las siento cristalinas,

ebúrneas,

vegetales, aceitosas,

como frutas, como algas,

como ágatas, como aceitunas…

Y entonces,

las revuelvo,

las agito, me las bebo,

las trituro, las libero,

las emperejilo…
Las dejo como estalactitas en mi poema,

como pedacitos de madera bruñida,

como carbón,

como restos de naufragio,

regalos de la ola.
Todo está en la palabra.

Una idea entera se cambia porque una palabra se trasladó de sitio,

o porque otra se colocó dentro de una frase que no la esperaba…
Tienen sombra,

transparencia,

peso, plumas.

Tienen todo lo que se les fue agregando de tanto rodar por el río,

de tanto trasmigrar de patria,

de tanto ser raíces…

Son antiquísimas y recientísimas.

Viven en el féretro escondido

y en la flor apenas comenzada…
Qué buen idioma el mío,

qué buena lengua heredamos de los conquistadores torvos.

Estos andaban a zancadas por las tremendas cordilleras,

por las Américas encrespadas,

buscando patatas,

tabaco negro, oro, maíz

con un apetito voraz.
Todo se lo tragaban,

con religiones,

pirámides, tribus,

idolatrías…

Pero a los conquistadores se les caían de las botas,

de las barbas, de las muertes, de los yelmos,

como piedrecitas,

las palabras luminosas que se quedaron aquí,

resplandecientes… el idioma.

Salimos perdiendo…

Pablo Neruda



NI PLOU NI NEVA

NO PLOU NI NEVA

  ( Isabel Barriel )

Ni plou ni neva.
Fa un sol que esparvera.

Llueix el mar tranquil i blau,
el cel se’l mira i espera
que no ens enganyem i pensem:
oh!, ja arriba la primavera.

Va avançant l’any cap a l’hivern
i a tots ens arrossega.
Per gastar les bufandes i la llenya,
per girar amb la roda del temps,
per navegar amb l’harmonia de la Terra.

                           



EL GALL

Il·lustració de Marta Balaguer

VA AGAFAR FRED UN POLLASTRE

UN MATÍ DE PLUJA FINA.

I VA DIR: “NOI QUIN DESASTRE!

PENSO QUE M’HE REFREDAT:

TINC EL BEC DE PAPERINA

I FINS I TOT M’HA QUEDAT

TOTA LA PELL DE GALLINA!”

                             ENRIC LARREULA

Aquest poema pertany  al llibre de poemes Animalari. Si voleu gaudir d’un altre poema divertit, podeu demanar- lo en prèstec a la biblioteca.

 

Llibre de poemes Animalari

 



PETITA CANÇÒ DE TARDOR AMB CASTANYES I OLOR

Aquest poema és de la autora Isabel Barriel. Molt adient per llegir en aquestes dates properes a la tradicional festa de la castanyada.

LES CASTANYES FAN OLOR                                                 

SI LES TORRES, SI LES TORRES,    

LES CASTANYES FAN OLOR

SI LES TORRES DINS DEL FOC.

 

TE LES MENGES, TE LES MENGES

LES CASTANYES DE TARDOR,

TE LES MENGES, TE LES MENGES

MENTRE CANTES LA CANÇÓ.

                                   Isabel Barriel           

                                       



RECULL DE POEMES I CANÇONS:ELS BOLETS

Sembla que ja portem un parell de dies de tardor. Així que tindreu una mica més de temps per llegir, ja que plou. Desprès podreu sortir a caçar bolets.

Desitjo que us agradi aquest recull de poemes i cançons.



POEMA DE MÚSICA

CLASSE DE MÚSICA

 Clau de fa
   Clau de sol.
Atenció a l´armadura .
     Estem en do major !
                Sí senyor !
 
Mireu bé la partitura ,
seguiu-la amb tota cura,
         procureu respectar el tempo
             i no perdeu el compàs.
Mantindreu aquest agut?
    Cal precisió en el ritme,
                i ull! amb el fa sostingut .
Canteu en veu afinada .
Comenceu tots junts
              i a l´hora
           quan jo us doni l´entrada !
Forte. Quin garbuix !
     Piano. Més fluix !
      Adagio. Ben lent !
          Allegro. Més ràpid !
                              Content !!!
                                                          Montserrat Llop i Ollé

I ara gaudiu d’aquest poema musical fet pels alumnes de l’escola Jacint Verdaguer de Pallejà. Escolteu quines veus!! Es nota la feina de la seva mestra l’Eva Rubio. Gràcies a l’autora, la compositora i a la directora del cant coral. Està clar perquè és defineix a la poesia com paraules amb música.  

LLETRA: Montserrat Llop i Ollé
MÚSICA:Irene Sansalvadó