L’ÀNEC
L’ÀNEC
QUE S’APARTIN LES GRANOTES!
VOLA L’ÀNEC RAN DE RIU,
FA ESQUÍ AQUÀTIC AMB LES POTES,
SEU A L’AIGUA I DESPRÉS RIU.
POEMA DE RICARD BONMATÍ
Poesia
22
04
2012
Sense comentaris »
Poesia
Poesia
22
04
2012
Sense comentaris »
Poesia
L’ESTRELLA DE MAR
L’ESTRELLA DE MAR
QUÈ BONICA ESTRELLETA,
L’ESTRELLA DE MAR,
QUE VA BAIXAR DEL CEL
PER ANAR A NEDAR.
PER ESTAR MULLADA
ELLA JA NO POT PUJAR,
ARA VEU PASSAR LA LLUNA
I LA POT SALUDAR.
POEMA D’ISABEL ARRAIZA ARANA
ADAPTACIÓ AL CATALÀ Mª JOSÉ IBÁÑEZ
Poesia
22
04
2012
Sense comentaris »
Poesia
EL CAVALLET DE MAR
EL CAVALLET DE MAR
CAVALLET DE MAR
PUJA’M A COLL, QUE VULL SALTAR.
COM QUE VAIG TOT SOL
PORTA’M A CASA DEL CARGOL.
CAVALLET BALLARUGA,
SALTA I BALLA,
BALLA I JUGA.
CAVALLET BANYUT,
TENS DEU PUNXES I UN EMBUT.
POEMA OLGA XIRINACS
ADAPTACIÓ POEMA Mª JOSÉ IBÁÑEZ
Poesia
14
04
2012
Sense comentaris »
Activitats, El conte
UN MARAVILLOSO PLANETA
He trobat aquest conte amb PDF recopilat i publicat per Emilio Arranz Beltrán. És una història que ens permet parlar sobre les ventatges i desventatges de viure amb persones semblants o diferents. També es pot parlar de com ens sentim quan ens tracten de forma diferent i fins hi tot parlar de com tractem nosaltres a les persones diferents.
He fet aquest video perquè escolteu i gaudiu d’aquest conte.
Si cliqueu a la imatge accedireu al conte en PDF i la proposta d’activitats.
Activitats, El conte
14
04
2012
Sense comentaris »
Activitats, El conte
LA RATETA GIBERTA
Aquest conte l’he explicat als alumnes d’infantil a l’hora del conte a la biblioteca. Ara penjo el video perquè gaudiu de l’audició.
A partir del conte farem un treball amb les paraules que ens agraden, que no ens agraden…, i omplirem el nostre passadís de paraules boniques, agradables i divertides.
Activitats, El conte
9
04
2012
Sense comentaris »
Poesia
ME QUEDA LA PALABRA
SI HE PERDIDO LA VIDA, EL TIEMPO, TODO
LO QUE TIRÉ, COMO UN ANILLO, AL AGUA,
SI HE PERDIDO LA VOZ EN LA MALEZA,
ME QUEDA LA PALABRA.
SI HE SUFRIDO LA SED, EL HAMBRE, TODO
LO QUE ERA MÍO Y RESULTÓ SER NADA,
SI HE SEGADO LAS SOMBRAS EN SILENCIO,
ME QUEDA LA PALABRA.
SI ABRÍ LOS LABIOS PARA VER EL ROSTRO
PURO Y TERRIBLE DE MI PATRIA,
SI ABRÍ LOS LABIOS HASTA DESGARRÁRMELOS,
ME QUEDA LA PALABRA.
BLAS DE OTERO
En estos tiempos de la modernidad en los que la palabra ha quedado relegada es el momento de recordar este gran poema de Blas de Otero.
No permitamos que la palabra se pierda, es el don más preciado que tiene el ser humano. Dediquemos el tiempo al diálogo, a la conversación , quizás recuperemos la humanidad que se ha perdido en el mundo.
He encontrado una versión del poema, que han musicado el grupo Aguaviva. Os dejo la canción para que la podáis escuchar.
Poesia