Tots som diferents. Tenim capacitats i interessos variats, maneres d’expressar-nos i comunicar-nos, d’aprendre i créixer diferents.
“Es el gigante de las barreras de comunicación. Pero todos juntos podemos vencerle, y entonces todos nos entenderíamos sin ningún problema. También las personas Sordas..” deia el vídeo del post anterior.

Sovint els contes ens donen l’oportunitat de parlar sobre sentiments, emocions, experiències i problemàtiques diverses que d’altra manera costa posar sobre la taula. Avui us presentem uns quants contes en els que persones amb sordesa són els protagonistes. Esperem que us agradin:

El Secret de l’avi.
Il·lustr. Marta Capdevila.
Cromosoma; Ajuntament de Barcelona, 2002.

Aquest conte narra les aventures de cinc amics amb distintes capacitats auditives que descobreixen que l’avi d’un d’ells amaga un secret al soterrani de casa seva. Junts intentaran esbrinar de què es tracta.

El grillo Benito
Taboada, Almudena
Editor: SM Ediciones
Colecció: Cuentos para sentir. Todos somos diferentes Nº: 2
Il·lustr. Adriana Ribo

Benito és un grill que quan era molt petit va tenir una malaltia i, com a conseqüència, es va quedar sord. Tenia molts amics al bosc i, tot i no sentir, era capaç de distingir cada so per les seves vibracions.

Las alas de Diego
Jean-Jacques Marimbert
il·lust. Sibylle Delacroix
Edelvives, 2003
Col·lecció: Ala Delta. Serie Azul; 23

Diego és un noi sord. Els seus companys i la seva mestra no l’entenen. La mare es preocupa d’ell però la seva sordesa li provoca una sensació asfixiant. Decideix marxar emportant-se només la seva papallona, un regal del seu pare.

Palabras de caramelo
Gonzalo Moure
il·lust. Fernando Martín Godoy
Anaya, 2002

Kori és un nen sahrauí sord que es fa amic d’un camell, en Caramel. Comença a escriure en un quadern tot el que imagina que diuen els llavis del Caramel i les paraules es converteixen en poemes.
“El niño se llamaba Kori, aunque no podía saberlo porque no oía nada. Veía mover los labios a sus padres, a sus hermanos y a todos los que conocía, aunque no era capaz de traducir aquellos movimientos a ningún sonido.”

Óyeme con los ojos
Gloria Cecilia Díaz
il·lust. Chata Lucini
Anaya, 2000

Aquest llibre ens parla del rebuig cap a les persones sordes a causa del desconeixement de la realitat d’aquestes. Ens mostra com la comunicació entre sords i oients és possible si hi ha bona predisposició per ambdues parts.

A vegades, malgrat sentir bé, també hi ha problemes de comunicació. Això passa en aquests llibres.
L’últim sord
Roberto García Santiago
il·lustr. Sergio García
Ed. Edebé
Col·lecció Tucán

Diu el refrany: “No hi ha millor sord que el que no hi vol sentir”.
Això li passa al pare d’en Claudi en aquesta divertida història. Els pares d’aquest noi no estan sords, el que passa és que a vegades no hi senten bé.

Ahora no, Fernando
David Mckee
Altea, 1986
Un llibre molt divertit que també parla del problema de comunicació entre pares i fills.
Els pares d’en Fernando no li fan cas i ell està molt preocupat perquè veu un monstre. És molt gran i vol menjar-se’l. Però quan vol parlar amb el seu pare i amb la seva mare tots dos li diuen: “Ahora no, Fernando”

Pots descarregar aquest conte des d’aquest web de la Junta d’Andalusia