Un peixet ple d’escates lluentes i amb tots els colors de l’arc de Sant Martí ha rebut avui els petits de 3 anys. Estaven molt contents de tornar a la biblioteca i conèixer el peix més maco de tot l’oceà.
El peix irisat passejava tan cofoi  i satisfet amb la seva bellesa que, quan un altre peixet petitó li ha demanat una de les seves escates, el protagonista del conte d’avui li ha fet un crit.
“De cap manera renunciaré a una sola de les meves meravelloses escates”, ha cridat.
Veient aquesta actitud, els altres peixets el deixen sol. Llavors el peix irisat reacciona i es pregunta què és el que passa. La saviesa d’un vell pop l’ajudarà a solucionar el seu problema i a guanyar-se l’amistat del seus companys.

En acabar la narració, hem fet un peix irisat ben gran per poder-lo penjar a la seva classe i ha estat molt divertit escoltar com, d’un en un, els petitons demanaven una escata al peix irisat, amb una mica de vergonya i amb aquella veueta que encara costa de sortir.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4wglivkLKQs[/youtube]

El Bigotis un cop més els ha preparat un detallet, aquest cop un punt de llibre amb el peix irisat perquè no s’oblidin d’aquest conte tan bonic i el puguin compartir amb la família.

Pares i mares, us ve de gust escoltar el conte amb els vostres fills i inclús poder fer alguna activitat? Us en deixen una possibilitat!

I si preferiu veure dibuixos de la sèrie que van fer al Canal Super3, cliqueu aquí

La biblioteca està molt silenciosa, fins i tot jo diria que una mica trista. Els nens i nenes esteu ja de vacances i ningú remena els llibres, ni pregunta per alguna història d’aventures o per algun conte de por.
Junts hem viscut un any molt intens, hem explicat mil i una històries, hem recitat poesies i, poc a poc, hem anat omplint aquest espai de paraules, de somnis i d’il•lusions i, fins i tot, hem guanyat un premi que a tots ens pertany.
Estic convençuda que si us preguntés a tots vosaltres, nens i nenes, qui ha estat el motor que ha fet moure tot aquest engranatge, qui ens ha fet riure amb la seva manera d’ explicar històries als més petits, o qui ens ha fet pensar a partir d’un llibre amb totes aquelles coses que a vegades ens passen i que ens fa por explicar… tots cridaríeu: la Conxi! la Conxi!.
Jo, he tingut la sort de treballar tres anys al seu costat i no puc pas explicar-vos totes les coses que he après i, el que és més important, fer-ho ha estat entranyable i divertit!
I potser us esteu preguntant perquè estic dient totes aquestes coses. Doncs és que l’any vinent la Conxi no estarà amb nosaltres. Ha decidit provar quelcom diferent i encara que li desitgem tot el millor, no podem deixar de pensar en com la trobarem a faltar i des d’aquest blog de la biblioteca Ricardo Alcàntara li volem fer una recomanació molt especial: no deixis mai d’explicar contes i d’entusiasmar-te i entusiasmar amb el que fas.

Conxi nosaltres t’estarem esperant amb els braços oberts.
Victòria