Author Archives: victoriaf

Històries màgiques, precioses, que ens fan pensar!

El dia 20 de novembre es commemora el Dia Internacional dels Drets dels Infants, per a recordar l’aprovació de la Convenció dels Drets de l’Infant del 1989.
Per aquest motiu us volem convidar a visitar  aquesta pàgina .
També us volem fer saber que a la nostra biblioteca tenim llibres fantàstics que us conviden a reflexionar una mica sobre aquest tema.  Ens recorden que son molts els països on el respecte als drets dels nens encara és una utopia: els nens moren de fam, treballen, no poden anar a l’escola. Aquests llibres ens poden ajudar a parlar amb els nostres nens i nenes i fer-los adonar que al món hi ha realitats molt diferents.  Nosaltres,  que hem tingut la sort d’haver nascut a la part rica del mon, hem d’aprendre a ser solidaris amb els que cada dia conviuen amb la pobresa.
Aquí teniu la ressenya d’algun d’aquests llibres:

 

Thi Thém i la fàbrica de joguines
Françoise Guyon
Editorial Proteus
Thi Thèm viu en un poble de pescadors, va a l’escola però la seva vida canvia quan es posa una fàbrica i ha de deixar l’escola per anar a treballar. Un dia cau dins una caixa i la seva vida canviarà per sempre.

 

 

Las zapatillas deportivas de Sofia
Frederick Lipp
Intermón  Oxfam

Sofia i la seva mare són pobres. Tenen una caseta i uns quants animals. El seu pare va morir perquè no hi havia cap metge, ni cap hospital prop del seu poble. Però Sofia té un desig amagat molt gran, un desig que canviarà la seva vida per sempre més.

 

El color de la sorra
Elena O’Callaghan i Duch

Baula

Abdulá és un noi que  viu al desert. Les dues coses que més li agraden són dibuixar a la sorra i escoltar les històries del seu avi. Dibuixa ramats de cabres i camells, i també els oasis que li descriu l’avi. Cada vegada que el vent esborra algun dels seus dibuixos o el seu nom escrit a la sorra, Abdulá es posa trist. Perquè això no torni a passar, la mestra li té preparada una sorpresa.

 

 

L’escola secreta de la Nasrin

Jeanette Winter

Editorial  Joventut

UNA HISTÒRIA REAL DE L’AFGANISTAN

A l’Afganistan, després que els talibans es fessin amb el control, les nenes tenien prohibit anar a escola, les dones tenien prohibit sortir de casa seva sense anar acompanyades per un home de la seva família.
Aquesta és la història real d’una nena, Nasrin. La seva àvia decideix portar-la a una escola secreta. Gràcies a l’escola, la Nasrin descobrirà nous horitzons i compartirà les seves experiències amb les altres nenes.

 

El peix més bonic de l’Oceà

Un peixet ple d’escates lluentes i amb tots els colors de l’arc de Sant Martí ha rebut avui els petits de 3 anys. Estaven molt contents de tornar a la biblioteca i conèixer el peix més maco de tot l’oceà.
El peix irisat passejava tan cofoi  i satisfet amb la seva bellesa que, quan un altre peixet petitó li ha demanat una de les seves escates, el protagonista del conte d’avui li ha fet un crit.
“De cap manera renunciaré a una sola de les meves meravelloses escates”, ha cridat.
Veient aquesta actitud, els altres peixets el deixen sol. Llavors el peix irisat reacciona i es pregunta què és el que passa. La saviesa d’un vell pop l’ajudarà a solucionar el seu problema i a guanyar-se l’amistat del seus companys.

En acabar la narració, hem fet un peix irisat ben gran per poder-lo penjar a la seva classe i ha estat molt divertit escoltar com, d’un en un, els petitons demanaven una escata al peix irisat, amb una mica de vergonya i amb aquella veueta que encara costa de sortir.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4wglivkLKQs[/youtube]

El Bigotis un cop més els ha preparat un detallet, aquest cop un punt de llibre amb el peix irisat perquè no s’oblidin d’aquest conte tan bonic i el puguin compartir amb la família.

Pares i mares, us ve de gust escoltar el conte amb els vostres fills i inclús poder fer alguna activitat? Us en deixen una possibilitat!

I si preferiu veure dibuixos de la sèrie que van fer al Canal Super3, cliqueu aquí

Passeu, passeu! Viviu la màgia dels contes!

Al llarg del mes d’octubre, tots els grups d’educació infantil han anat passant per la biblioteca. Ha estat un plaer rebre’ls, perquè realment són ells els que omplen aquest espai de màgia i d’il·lusió.

La seva manera de viure els contes, l’alegria i les ganes de participar i compartir, fan que aquestes estones amb ells siguin entranyables i ens omplin de satisfacció. Mireu!

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=5H1cqfjHNmw[/youtube]

Els petits de 4 i 5 anys han gaudit a la biblioteca amb un conte anomenat “Elmer” de David McKee. És la història d’un elefant diferent, un de colors que vol ser gris com els altres. Després d’explicar la història, l’hem vist en un vídeo molt divertit i cadascú ha marxat de la sala amb un elefant per poder pintar el seu propi “Elmer”.

Aprofitant que el nens i nenes de P-5 marxaven de colònies, els hem explicat també el conte “La provisió de petons de la Zea” de Michel Gay.

La Zea es disposa a anar de colònies per primer cop. No vol semblar petita però té por de trobar a faltar casa seva, el seu llit, el moment en què els seus pares la porten a dormir, el petó de bona nit, el de bon dia… No t’amoïnis, papà i mamà tenen la solució.
La nostra mascota, el Bigotis, també els havia preparat una capseta plena a vessar de petons.

Si voleu tafanejar el llibre de la Zea, cliqueu sobre la imatge.

Kerity, la casa de los cuentos

Del bloc de L’Elefant Trompeta recollim aquesta recomanació que ens sembla que us pot interessar: “Una pel.lícula que té tot l’encant i la màgia de les històries de fantasia dels anys 80 com la Història Interminable, i la delicadesa i bellesa de les il·lustracions de la Rébecca Dautremer. El resultat de tot plegat és un film d’animació preciós, recomanat per a tots aquells a qui encara els hi agradi somiar i que els fascini el món dels contes. I és que ja se sap, que si mai deixes de creure amb els personatges de conte, un dia potser desapareixeran, no?”

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=P1fV1YZ2H7Y[/youtube]

És fantàstic que les il·lustracions de la Rébecca Dautremer cobrin vida en aquesta pel·lícula. A la biblioteca hem gaudit molt amb llibres il·lustrats per ella com Sentimento, Princesas olvidadaso desconocidas, Babaiaga…

Us oferim un petit vídeo on podeu veure-la treballar. Esperem que us agradi!

I no deixeu de visitar el seu web

Fins aviat!

La biblioteca està molt silenciosa, fins i tot jo diria que una mica trista. Els nens i nenes esteu ja de vacances i ningú remena els llibres, ni pregunta per alguna història d’aventures o per algun conte de por.
Junts hem viscut un any molt intens, hem explicat mil i una històries, hem recitat poesies i, poc a poc, hem anat omplint aquest espai de paraules, de somnis i d’il•lusions i, fins i tot, hem guanyat un premi que a tots ens pertany.
Estic convençuda que si us preguntés a tots vosaltres, nens i nenes, qui ha estat el motor que ha fet moure tot aquest engranatge, qui ens ha fet riure amb la seva manera d’ explicar històries als més petits, o qui ens ha fet pensar a partir d’un llibre amb totes aquelles coses que a vegades ens passen i que ens fa por explicar… tots cridaríeu: la Conxi! la Conxi!.
Jo, he tingut la sort de treballar tres anys al seu costat i no puc pas explicar-vos totes les coses que he après i, el que és més important, fer-ho ha estat entranyable i divertit!
I potser us esteu preguntant perquè estic dient totes aquestes coses. Doncs és que l’any vinent la Conxi no estarà amb nosaltres. Ha decidit provar quelcom diferent i encara que li desitgem tot el millor, no podem deixar de pensar en com la trobarem a faltar i des d’aquest blog de la biblioteca Ricardo Alcàntara li volem fer una recomanació molt especial: no deixis mai d’explicar contes i d’entusiasmar-te i entusiasmar amb el que fas.

Conxi nosaltres t’estarem esperant amb els braços oberts.
Victòria