Author Archives: Ana Sánchez Cano

A la recerca d’informació

Com ja us vam anunciar, els grups de tercer i quart de primària han visitat la biblioteca pública Pare Miquel els dies 8 i 9 de març. Allà vam recordar tot l’après en trobades anteriors sobre com ser bons usuaris d’aquest espai i vam gaudir dels llibres, de tocar-los, fullejar-los… de gaudir del plaer de poder assaborir aquestes petites joies plenes de pàgines màgiques.

Com ja som de cicle mitjà i cada cop som més capaços de llegir i elaborar la informació, la visita és va completar amb la recerca guiada sobre un tema: tercer sobre els animals (capítol que estan estudiant a medi) i quart sobre el clima mediterrani i la seva flora, ja que aquest divendres el curs de quart va tot el dia al Jardí Botànic de Barcelona i volien començar a preparar l’excursió.

Aquí teniu un recull d’imatges de les dues sortides:

I CICLE MITJÀ? ANIRÀ A LA BIBLIOTECA ELS DIES 8 I 9 DE MARÇ

El fred i l’epidèmia de grip que ens ha assolat aquest principi d’any han fet que els grups de tercer i quart de primària no hagin pogut visitar la biblioteca Pare Miquel quan hi estava previst. Malgrat això, ja tenim nova data per anar-hi; concretament, quart la visitarà el dia 8 de març i tercer, el dia 9. No us oblideu de portar els vostres carnets d’usuaris!

Si mentre voleu aprofundir en els vostres coneixements sobre com s’organitza una biblioteca, consultar el catàleg de les biblioteques de la província de Barcelona o consultar guies de lectura, podeu llegir aquesta pàgina de la Diputació de Barcelona on trobareu totes aquestes informacions:

Chilias, la biblioteca virtual

LA BIBLIOTECA PARE MIQUEL REP CICLE INICIAL

Els passats 26 i 27 de gener, el Bigotis va deixar el seu raconet calentó entre els llibres per acompanyar els nens i nenes de primer i segon de visita a una altra “biblio”, la Pare Miquel d’Esplugues.

Allà ens esperaven les bibliotecàries, que ens tenien preparada una sessió per comprendre i recordar el funcionament de la biblioteca i com ser-ne uns  bons usuaris. Encara que siguem petits ja en sabem molt, de com cal comportar-nos en aquest espai públic!  Després vam poder tocar, mirar, remirar, fullejar, llegir, rellegir i explorar llibres lliurement, la qual cosa per a nosaltres és el més fantàstic. Aquells que duiem el carnet de les biblioteques publiques, vam poder agafar en préstec, a més, un llibre, un còmic, un DVD, un joc d’ordinador… No penseu que a la biblioteca només hi ha llibres; hi ha un munt de recursos que ens podem emportar cap a casa!

Aquí teniu un recull d’imatges d’aquests dos dies. Val la pena que us apropeu a la biblioteca simplement per llegir o bé per participar en les activitats que hi fan els dissabtes. Sempre hi sereu benvinguts.

Si voleu consultar la pàgina web de la biblioteca Pare Miquel, podeu accedr-hi clicant aquest enllaç. Gaudiu en família de les biblioteques públiques i de l’hàbit de llegir!

 

ENS FEM GRANS I ENS CREIXEN LES EMOCIONS

Has sentit mai por, enyorança, afany de possessió o ràbia? Saps quins és el color de la vergonya o quina l’emoció que acompanya el sentir-se enamorat? Segur que sí perquè t’estàs fent gran. I igual que ens creixen les mans, els peus, se’ns estiren les cames i els braços, tenim més força o podem explicar millor el que pensem, de la mateixa manera, també ens creix el que sabem sobre les emocions, la forma en què les reconeixem en nosaltres mateixos i en els altres i, sobretot, la forma en què les gestionem.

Per ajudar-nos a aquesta comprensió de les emocions estem comptant aquests dies a la bilbioteca amb un llibre il·lustrat per l’Eva Armisén i amb poemes-sentiments musicats per en Marc Parrot. El llibre, que inclou un CD, es titula Què m’està passant? i és de l’editorial Lumen (2009). Si vols conèixer els seus autors en directe, pots fer clic AQUÍ i els veuràs en una entrevista a una llibreria.

Nosaltres, que volem entendre bé el que ens passa i el que sentim, hem començat a partir d’aquest llibre a explorar la ràbia. Sabeu que els provoca ràbia als nens i nenes de quart i cinquè? Doncs, per exemple, no poder pujar a una atracció de fira per no arribar a l’alçada mínima, que algú es posi a favor d’un altre quan tu penses que et farà costat, que t’enganyin, que no et prestin atenció o haver de donar la raó als petits pel sol fet de ser petits. Totes aquestes situacions i d’altres que hem compartit ens han fet descobrir que sentim ràbia quan els altres no fan allò que esperem o la situació és contrària als nostres desitjos. Sentim ràbia quan no podem obtenir allò que volem.

I què podem fer llavors, amb la ràbia? Ens ha quedat clar que tots i totes la sentim, però que mentre alguns de nosaltres esclatem com un volcà en flames en estar enrabiats, d’altres mantenim la calma i sembla que no se’ns alteri el pols. Quina és la millor recepta per gestionar la ràbia? De ben segur que n’hi ha moltes i de ben vàlides, però les més maques, les que ens conviden a menjar-nos la vida a cullerades estan en el llibre Recetas de lluvia y azúcar, de l’Eva Manzano i la Mónica Gutiérrez Serna (Thule, 2010).

Aquest original receptari recorre els nostres principals sentiments i emocions i ens ofereix creatius consells en què la imaginació és l’ingredient imprescindible. Atreveix-te a tastar aquests suggeriments i mossega sense por les sensacions úniques que acompanyen la nostra vida cada dia!

CARTA DEL BIGOTIS ALS REIS MAGS

Estimats Reis Mags,

Jo no sóc ni nen ni nena; sóc un petit ratolí que té el do de viure entre infants i entre llibres a la biblioteca de l’escola Folch i Torres i encara que no us vull destorbar aquests dies en què teniu tanta feina, sí que vull demanar-vos humilment que, si us plau, el proper any segueixi rebent la visita d’aquests nens i nenes que tant m’estimen, que m’han portat l’arbre de Nadal i el tió, que m’han regalat dibuixos i petons i, sobretot, el plaer de poder veure les seves cares emocionades quan els llegeixen un llibre.

Si a més a més d’aquesta gràcia, em regaleu algun llibre més per a la meva biblioteca, seré el ratolí més feliç del món. Us ho asseguro!

Gràcies per escoltar-me, Majestats. No us vull entretenir més. Rebeu tot el meu respecte,

Bigotis

Ah! Se m’oblidava dir-vos que m’he portat molt bé i que els nens i nens que em visiten cada dia també. Preneu-ne bona nota! Fins aviat, Reis Mags!

 

BON NADAL!

No us podeu imaginar com és de preciós el temps d’Advent a la biblioteca! Les sessions s’omplen de poemes, ens acompanyen el tió, els Reis Mags, una ratolina que prepara el Nadal al seu cau per a tota la família, un caganer que ens explica el seu origen, un ósset que ens recorda que el millor regal és estar junts, els nens i les nenes li pengen postals de felicitació al Bigotis, sona la música de fons i la il·lusió ho il·lumina tot!

Coneixeu el grup “Manel”? Té una original nadala que es diu “Un camell de l’Orient”. Aquests dies hem llegit un llibre que reprodueix la lletra d’aquesta cançó amb il·lustracions genials i hem pogut escoltar també la nadala en directe, recollida en un concert gravat a l’Auditori. Amb aquesta nadala us volem desitjar el millor a tots i totes els que compartim aquest espai. Bon Nadal a tothom, sobretot a aquests nens i nenes que omplen de vida la “biblio” i tota l’escola. Bon Nadal i feliç any!

RESOLEM ELS MISTERIS DEL SENYOR BURDICK

Recordeu en Chris Van Allsburg? Li vam dedicar una entrada en aquest mateix bloc que podeu recuperar clicant aquí.

Tal i com us vam prometre en aquell post, ara us oferim les històries escrites a partir de les imatges del seu llibre, “Los misterios del señor Burdick” , pels nens i nenes de cinquè i de sisè.

Per confeccionar aquests escrits, l’alumnat de cicle superior ha treballat en grups de tres o quatre components. A partir d’una de les imatges escollides a l’atzar del llibre d’en Van Allsburg, cada grup ha desenvolupat una història curta, un microconte. La consigna ha estat oblidar per un moment l’estructura de la narració tan treballada a les nostres aules (introducció, nus i desenllaç) i endinsar el lector en l’acció de forma ràpida, sense ubicar-lo en els detalls de la història, sense desenvolupar els personatges. El resultat és el que podeu llegir a continuació: un llibre original que sorgeix de la col·laboració entre grups i entre el cicle, un recull de textos de suspens que ens conviden a llegir i que ens fan felicitar els autors perquè (ja ho veureu) són força interessants.

El llibre imprès el teniu a la vostra disposició a la biblioteca per si el voleu agafar en préstec però ara… no espereu més! Gaudiu d’aquestes històries i dels mons fantàstics que ens obren!

Si vols llegir el document a pantalla completa clica aquí.

25 DE NOVEMBRE: Dia contra la violència de gènere

“Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest estrany país, s’han de comprar i empassar les paraules per poder-les pronunciar.” Així comença un llibre genial: La gran fàbrica de les paraules, d’Agnes de Lestrade (Sleepyslaps, 2010), un llibre que tracta d’un país imaginari, on parlar és car, on les persones no tenen dret a la paraula a no ser que el comprin.
Nosaltres, que vivim en llibertat, que tenim el do de la parla, que podem escollir què volem dir i com dir-ho, hem reflexionat molt sobre la nostra sort i sobre com hem de cuidar el llenguatge. Hem parlat de la violència de gènere, de les seqüeles que deixa l’agressió física, però també hem debatut molt entorn a una violència més subtil, una violència basada en el menyspreu, en l’insult, en la desqualificació: la violència verbal.
A cinquè i a sisè, a partir de la lectura d’aquest llibre, hem aprofundit en com ens hem de parlar, en el poder de les paraules per fer-nos créixer i ajudar-nos a vèncer les dificultats o, pel contrari, en el poder amb què pot influir en nosaltres el fet que algú ens faci sentir poc capaços, inferiors, no mereixedors de progressar.
Estem confeccionant un gran llaç lila, un gran llaç lila envoltat d’un fons negre. Aquest llaç està format per totes aquelles paraules o expressions que els nens i nenes de cicle superior consideren de respecte, de cura de l’altre/a. El fons negre queda reservat a les paraules lletges, de menyspreu; paraules que no volem pronunciar ni sentir en una relació.
Amb aquest gran llaç ens volem unir a la crida d’avui, dia vint-i-cinc de novembre, contra la violència de gènere. Desitgem que tots els nostres nens i nenes siguin ara i en el futur, persones iguals que creixen en llibertat i respecte. Que es cuidin a si mateixos i als altres rebutjant qualsevol tipus de violència. Que cooperin en construir un món millor per als homes i dones que seran d’aquí a poc.

Aquí teniu una petita mostra d’alguns alumnes de 5è participant en la confecció d’aquest llaç:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=B9s5Et8up5U[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=p6k_Mh12Zh0[/youtube]

SI TENS DE 9 A 12 ANYS I ETS UN BON LECTOR, APUNTA’T-HI!

Vols formar part d'un jurat literari?

Els alumnes i les alumnes de quart, cinquè i sisè de primària esteu convidats a participar en una iniciativa adreçada a aquells nens i nenes a qui els agrada llegir i no tenen por d’expressar les seves idees.
Aquesta iniciativa consisteix en llegir tres o quatre llibres (segons l’edat del lector) durant el curs i opinar després sobre ells, atorgant una puntuació a cada un, valorant si ens ha agradat o no i si l’hem trobat interessant, participant així en escollir entre tot un jurat compost per nens de Catalunya el guanyador d’un premi literari, el premi “Atrapallibres”.
Si voleu obtenir més informació sobre aquesta iniciativa tan interessant, cliqueu a sobre de l’anunci del premi i accedireu a la pàgina web.
Quan sapiguem tots els nens i nenes que hi volen participar, farem la inscripció.
Animeu-vos a ser uns lectors crítics! La vostra opinió decideix quin serà el millor llibre de cada categoria!

 

ALFA, BETO I LUIS: “CAMBIAR LA VAINA A LOS PELAÍTOS”

Emocionant, molt emocionant, aquest vídeo que ens ha enviat la Maite Molins i que explica com un noi de Colòmbia, amb una petita i peculiar biblioteca ambulant, porta esperança i obre les mires dels nens més pobres del país, els més allunyats de la ciutat, els oblidats.

Les cares, les expressions dels nens i nenes del vídeo en deixar volar la imaginació, són les mateixes que podem veure en els nostres nens i nenes al descobrir paraules, imatges en un llibre. L’entrega, l’exemple d’aquest mestre, d’aquest bibliotecari, és un model que mai oblidarem. Gràcies als que, com en Luis, creuen que educar pot canviar el món i lluiten per fe-ho a tota costa. Gràcies perquè sí, canvien el món: el milloren.