A l’igual que el Bigotis del conte, la mascota de la nostra biblioteca se sent segura i feliç a casa seva, envoltada de llibres i de nens, acariciada per les veus que cada dia desgranen mil històries fantàstiques de bruixes i monstres, pirates, ninots de fusta, mags, princeses o pigmeus.
A l’igual que ell, el nostre Bigotis sap de sobres que l’essencial rau dins d’un mateix; ha descobert que no cal buscar fora el que només es troba tancant els ulls i aspirant molt fondo…
Malgrat això, aquest matí estava nerviós: la Victòria l’havia vestit amb una samarreta verda i uns pantalons nous i els nens de sisè havien entrat molt d’hora a la biblioteca i havien mogut taules i cadires, preparant l’espai perquè tot estigués llest per a la jornada. En Bigotis no entenia ben bé què passava. Des del seu prestatge els mirava anar i venir fins que han sortit de la biblioteca tancant la porta rere ells, deixant el seu refugi a les fosques. En aquella quietud, abans de sonar el timbre que iniciava aquest dilluns, en Bigotis no ha pogut evitar impacientar-se. Seria avui el dia esperat? Se sentia una mica com l’estimat protagonista d’”Olor a mamá”: un petit ratolí escoltant, molt atent, els sorolls de l’exterior, contemplant el forat del seu cau per veure si retornava, per fi, aquella entranyable figura que feia temps n’havia sortit…
I la figura ha arribat! Tot d’una, ha obert la porta de la biblioteca i hi ha entrat amb la llum del passadís. I no estava sola, sinó que l’acompanyava algú… I el Bigotis, feliç, ha retrobat el seu esperat padrí i el de casa seva, el Ricardo, i ha conegut també la Montse, l’artífex de donar cos al ratolí tenaç del llibre dedicat a l’escola i d’il·lustrar els somnis de “Dorm petita”, entre d’altres relats.
La Montse i el Ricardo, junts, han acompanyat durant tot el matí el Bigotis. Han rebut els nens i nenes de sisè, els han posat a prova i han donat resposta a tot el que la seva gran curiositat volia saber. S’han reunit, també, amb les classes de P5 i han rigut amb les seves ocurrències mentre els explicaven el “Dorm petita” ajudats d’un kamishibai, un teatre molt especial que els ha encantat. Han recollit regals i ens els han fet; ens han ofert la seva companyia, la seva saviesa, el consell de l’esforç, de l’observació, del treball intens per aconseguir donar forma amb paraules o imatges als sentiments, a les idees que maduren persistents però humils…
Ens han ofert un preciós matí de dilluns.
I ara que ja és tard i s’acaba el dia, el Bigotis descansa tranquil, de nou, a la foscor. I encara que sí, que sent al seu interior la màgia de tot el viscut avui, no deixa d’ensumar l’aire esperant tornar a sentir aquesta olor tan especial…
Gràcies als dos.
