Els alumnes de 1r i 2n de batx. de l’Ins d’Auro van fer una sortida a Barcelona. L’objectiu era viure in situ la pervivència clàssica als seus edificis i als seus carrers. Com que n’hi ha molts, van triar un petit espai de les Rambles, però força ple de figures, columnes, textos en llatí…
Aquí teniu el seu treball:
Cristina Sandoval, de 2n de batxillerat ens ha fet aquest vídeo del mateix itinerari.
Moltes gràcies a tothom.
[youtube]https://youtu.be/hyNgJfAWzTI[/youtube]
Al cant IX de la Odissea d’ Homer, Ulisses narra les aventures que durant tres anys, després de la guerra de Troia, li van succeir quan intentava tornar al seu país, Itaca.
Aquell 24 d’agost, em vaig despertar molt alterada. La temperatura era molt alta i havia sentit
diversos tremolors. JO vivia a la Vila del Faune, situada molt a prop de la Porta
Marina, una porta que no era un accés gaire important ja que, com feia pendent, els carros no hi podien passar.
Em vaig dirigir , com cada matí, cap a les termes de la ciutat,que quedaven molt aprop de casa meva. Quant hi vaig arribar, vaig veure que la gent estava agrupada al voltant d’una font força gran que hi havia a l’entrada de les termes, just al costat del nimfeu de Mart i Cupido. Vaig preguntar què passava i em van dir que l’aigua estava a una temperatura molt més alta del normal, quasi bullia. Ningú s’explicava aquesta temperatura; vam decidir anar cap al Fòrum, que es trobava a l’altre extrem de la ciutat, per explicar el que havia passat.
A mesura que anàvem avançant pels carrers de la ciutat , anàvem trobant persones que també ens explicaven coses estranyes que els havia succeït. Recordo que vam trobar a Flavius, un senyor d’edat avançada, que vivia a la cova de les fonts de Pompeia, d’on procedia la gran majoria d’aigua utilitzada a la ciutat. Ens va dir que les fonts havien agafat una temperatura impressionant que ell mai havia vist i que les aigües tenien un color diferent i feien una olor estranya , que a ell li recordava a sofre.
Vam seguir avançant molt espantats per aquests fets, devien ser les deu del matí aproximadament, i ,de sobte, van començar a caure algunes pedres del cel. Tothom es va espantar molt i va córrer a buscar refugi. Les pedres cada vegada eren més grans i una mena de fum, que feia quasi impossible respirar, va envair tota la ciutat. La gent corria intentant buscar refugi; molts queien asfixiats, altres tenien la mala sort que els copejava una pedra. En aquell moment Flavius em va dir que el seguís i em va portar a un refugi on em va dir que estaríem segurs; vam passar per un passadís molt estret, enmig de roques, i vam arribar a una gran cova. Allà vaig passar els dies següents i quan vam sortit,no quedava ni rastre de la gran ciutat que havia estat Pompeia, tot havia quedat ensorrat sota metres de runa.
Aquesta feina ha sigut una feina familiar, entre tots m’han ajudat a buscar i triar objectes que tenen un nom derivat del llatí o amb arrels llatines. Les meves imatges són aquestes.
La paraula FRIGO ve del llatí FRIGUS ( FRIGUS-FRIGORIS) que significa fred i per això és la marca d’uns gelats.
La segona és la marca d’una crema, NIVEA, de color blanc i que serveix per a moltes coses, entre elles per a tenir una pell suau i blanca, sense taques, com la neu. La relació que he trobat és que té la mateixa arrel que la paraula llatinaNIVIS ( NIX-NIVIS ) que significa neu.
La tercera és una marca de electrodomèstics, SONY, televisió, ràdio, etc. que estan relacionats amb el soroll, la veu, etc. Això és degut a que la seva procedència és llatina, concretament de la paraula SONUS-I, que significa so.
Gerió és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura . Era l’amo d’un gos de dos caps, germà del Cèrber que es deia………..Va ser mort per l’Heràcles quan aquest li va disparar una fletxa enverinada amb la sang de l’hidra. La mitologia catalana va adaptar el mite: deia que Gerió gairebé s’havia tornat rei d‘ Ibèria i que perseguia Pirene ,que n’era la reina , per matar-la i abassegar-li el poder. Veient que no reeixiria pas a capturar-la, va cremar una gran estesa de terreny per matar-la. Heracles no la va poder ajudar i aleshores, ple d’ira , va reptar en duel a Gerió i el va vèncer . En acabat ,va arreplegar totes les pedres que va trobar i va construir una gran tomba en memòria de Pirene, que es recordarien amb el nom dels Pirineus. També Gerió passa per ser el fundador llegendari de la ciutat de Girona..
Al vídeo es veu l’actuació del grup musical Geriona. A la seva presentació van dir que el nom feia referència al fundador mitològic de la ciutat: Gerió. Nois i noies, després de llegir l’article del vostre company, comenteu-lo i contesteu a les següents preguntes:
1) Com es deia el gos del gegant Gerió?( hi ha un espai en blanc al seu article )
Les alumnes de 1r de batxillerat humanístic de l’INS Miquel Martí i Pol, de Roda de Ter, el curs passat vam fer un treball col·lectiu sobre els contes i la mitologia. Vam crear un document compartit, vam triar un conte cadascuna i el vam treballar, alguns dies a classe per a preguntar dubtes a la Rocío , i d’altres a casa.. Aquest és el resultat de tota la nostra feina. No va ser fàcil, però el fet de tornar a la nostra infantesa va ser tot un al·licient per començar amb un somriure .Esperem que us pugui ajudar i us doni noves idees per treballar el món clàssic i la seva pervivència.
Aquest poema és del meu pare, Josep Casadesús, i tracta sobre el mite de Circe i Ulisses. He destacat en color verd tres versos significatius i que donen informació sobre el que va passar entre tots dos. Per una banda en tenim “menja’t la flor“, que fa referència a l’ajut que rep Ulisses de part del déu Hermes, la planta-antídot moly. D’aquesta manera va aconseguir seduir la fetillera i va fer que els seus companys tornessin a tenir forma humana. Circe els va acollir durant un any , encara que ells pensessin que era només “l’amor d’una nit“. Per l’altra, quan Ulisses es va adonar de l’engany, la va amenaçar i ella el va enviar a Tirèsies, el vell profeta. Llavors , aquest , a canvi de la seva ofrena, un carner viu, el va indicar el camí que havien de seguirper arribar a casa seva, Ítaca : la constel·lació d’Orió, “(…) i t’enduus una estrella.“
Si vosaltres en trobeu d’altres elements, comenteu-los.
A la classe de llatí , la Rocío ens va posar un repte: trobar pervivència clàssica en aquesta pel·lícula. Aquesta és la nostra feina. Si algú de vosaltres en troba més, podeu fer un comentari. Relació amb el mite de Pigmalió
Pigmalió era un rei de Xipre molt bondadós i savi, que a més era escultor d’estàtues i fins i tot deien que en sabia més que Dèdal. Pigmalió havia buscat una dona que sigués corresponent al seu ideal de dona perfecta i no havia tingut èxit. Per això va decidir dedicar-se plenament a la seva afició a les estàtues i no es va casar. Va fer una estàtua d’una jove que es deia Galatea, el físic de la qual corresponia al seu ideal de bellesa femení i es va enamorar de ella. Una nit va somiar que Galatea cobrava vida. Quan es va despertar, en lloc de l’estàtua hi va trobar Afrodita, que li va dir que ell es mereixia la felicitat que havia buscat, i seguidament va convertir Galatea en una dona real.
La relació d’aquest mite amb la pel·lícula és la voluntat de Philipe de trobar a algú que el faci feliç. Al ser un discapacitat la gent que l’ajuda es pensa que no pot fer coses normals com tothom i que l’havien de tractar com si fos diferent, però el que ell volia era que el tractessin com si fos una persona normal, i Driss ho fa.
Relació amb el mite d’Orfeu
Orfeu estava enamorat d’Eurídice, la qual va ser mossegada per una serp quan estava passejant pel bosc, i a conseqüència d’aquest fet ,va morir. Orfeu era molt bo tocant la lira que li havia regalat Apol·lo, i va decidir descendir fins a l’infern per convèncer a Hades i Proserpina, déu i deessa dels morts respectivament.
Tocant la seva lira va aconseguir convèncer-los perquè deixessin tornar a Eurídice, la seva estimada, a la terra, tot i que li van posar una condició: Orfeu no podia girar-se en el seu viatge fins al món dels vius per comprovar si Eurídice el seguia. Van començar el viatge, i quan Orfeu ja havia arribat a la terra no va pensar en que Eurídice no hi havia arribat encara, i es va girar.
Aquest fet va suposar que Eurídice tornés al regne dels morts per sempre, i Orfeu, desesperat, va començar a tocar una música que, de tan trista, va passar a ser estrident, i això va provocar que les Bacants, unes dones, es tornessin boges i el matessin.
La relació d’aquest mite amb la pel·lícula d’intocables té relació amb el paper que juga la música en l’amistat que es desenvolupa durant la pel·lícula entre en Philipe i en Driss.Driss li mostra música a Philipe que ell mai havia escoltat, i en certa manera aquest tipus de música l’ajuda a animar-se i l’engresca a fer coses que ell mai hauria fet, ja que estava acostumat a escoltar sempre un tipus de música concret (la música clàssica), que no li proporcionava aquests estímuls i vitalitat que li proporcionava l’estil de música que estava acostumat a escoltar en Driss, molt més alegre i actual.
Relació amb mites sobre naixements
Èdip: Abans de casar-se, Laios i Locasta van consultar l’oracle de Delfos i aquest els va dir que si tenien un fill, aquest seria assassí del seu pare i espòs de la seva mare, però van tenir un fill i per por el van donar a un servent perquè el matés.
Aquest, però, va sentir pena per el nadó i el va abandonar en un bosc amb els peus lligats a un arbre, d’aquí li ve el nom de Èdip. Un pastor del rei de Corint anomenat Forbas el va trobar i el va adoptar com a fill. Al cap d’uns anys, va destacar per la seva força i la seva intel·ligència i un dels seus amics, envejós, li va dir el seu origen adoptiu.
Èdip, turmentat, va anar a consultar l’oracle de Delfos. Aquest li va dir que no tornés a la seva terra originària ja que mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare, i ell, pensant que Corint era la seva terra, va decidir no tornari, i es va dirigir cap a Tebes, que era on no havia de anar.
Paris: La reina de Troia i esposa de Príam, Hècuba, estava embarassada. Durant el seu embaràs, va tenir un somni: somià que el fill que aleshores portava al ventre es convertiria en un incendi. Hècuba tenia la sensació de que aquest havia estat un somni premonitori, i van decidir consultar a un oracle sobre aquest fet. L’Oracle els respongué que el fill que estaven esperant seria la perdició de Troia. I el nen va néixer.
Però Príam no va tenir valor de matar-lo perquè la seva consciència li ho impedia, i va ordenar a un pastor que l’abandonés al munt Ida.
Al cap d’uns dies de ser abandonat, el mateix pastor que s’havia encarregat de deixar-lo allà, tornà a passar pel mateix lloc, i al veure que encara estava viu, es va penedir d’haver-lo abandonat i va prendre la decisió d’adoptar-lo i criar-lo com si fos el seu fill.
La relació d’aquests mites amb la pel·lícula es troba en la infància de Driss. Driss va ser vengut pels seus pares als seus tiets quan només era un nen, els quals el van criar com si fos un fill més. Aquest fet té un paral·lelisme amb la història de Èdip i Paris, que van ser abandonats pels seus pares i van ser criats per un pastor, tot i que en el cas de la pel·lícula, Driss no va ser criat per un pastor sinó que va ser comprat pels seus tiets, que volien tenir fills, però no podien.
Relació de mites sobre amb l’amistat
Palas i Atena: Atena, la deessa de la guerra, i Palas, la seva companya de jocs, estaven practicant mentre lluitaven quan de sobte va aparèixer Zeus amb la ègida i Palas, espantada, no va poder esquivar una estocada de Atena i va morir. En senyal de dol va tallar una estàtua a Palas i la va anomenar Paladi, i a més va adoptar el seu nom.
Pàtrocle i Aquil·les: Algunes versions sobre els mites d’Aquil·les i Pàtrocle apunten a que eren cosins, i d’altres es decanten per la teoria de que només tenien una gran amistat.
La seva amistat es va fer més forta durant la Guerra de Troia. Aquil·les no volia anar a la guerra de Troia, i Pàtrocle va rebre l’ordre de dirigir l’exèrcit de Ftia. Al cap d’uns mesos, Pàtrocle havia aconseguit la fama de guerrer valent després de matar diversos caps troians, i al cap d’uns mesos va arribar Aquil·les a la guerra. Des de l’arribada d’Aquil·les a la batalla, la seva amistat es va anar enfortint, fins al punt en el que eren una parella temuda i imbatible pels soldats Troians.
En arribar l’últim any de guerra, Aquil·les va tenir una discussió amb Agamèmmon, i va decidir que no lluitaria més fins que aquest li demanés perdó. Al veure que els troians estaven a punt de guanyar la batalla als grecs, Pàtrocle va prendre la iniciativa de demanar l’armadura i el casc a Aquil·les, i seguir lluitant.
Durant aquella batalla, Pàtrocle es va trobar amb Hèctor, príncep de Troia i alhora comandant de l’exèrcit Troià, el qual el va assassinar sense contemplacions, pensant-se que aquell que havia matat era Aquil·les, ja que Pàtrocle portava la seva armadura.
Aquil·les, en assabentar-se d’aquesta notícia, va decidir reptar a Hèctor a un duel cos a cos. Aquil·les va guanyar aquest repte, però encara no sentia haver venjat la mort dels seu amic Pàtrocle, així que va decidir lligar el cos d’Hèctor amb una corda pels peus i enganxar-lo en un carro. Llavors va començar a passejar el cadàver d’Hèctor pels voltants de la ciutat de Troia.
Uns anys més tard, Aquil·les també organitzà uns jocs en honor de Pàtrocle, i en el seu enterrament, va fer sacrificar cavalls, gossos i una dotzena de troians que havien estat empresonats durant la guerra.
La relació d’aquest mite amb la pel·lícula és l’amistat que mantenen Aquil·les i Pàtrocle, que es fan una parella inseparable, tal i com ho són Driss i Philipe: s’ajuden mútuament i en cap cas l’un tracta amb inferioritat ni compassió amb l’altre, es tracten de tu a tu.
L’alumnat del batxillerat humanístic de l’INS Miquel Martí i Pol ha participat en un Sant Jordi molt especial: UN SANT JORDI EPISTOLAR MITOLÒGIC…És especial perquè s’ha fet en col·laboració amb d’altres centres com l’Ins Premià de Mar, l’Ins Maria Aurèlia Capmany i l’Ins Anton Busquets i Punset.
Cadascuna de les nostres alumnes ha escrit una carta a l’estil de l’autor llatí, Ovidi : han barrejat l’estil epistolar de les Heroides (Heroidumepistulae)amb els relats mitològics les Metamorfosis (Metamorphosis).
Hi podeu trobar cartes d’Europa a Júpiter, d’Aracne a Atena, una carta emocionant de Proserpina a la seva mare, Ceres, etc.
Salvador Espriu va escriure la primera versió d’Antígona entre l’1 i el 8 de març de 1939 ( quan feia poc que les tropes franquistes havien desfilat per Barcelona).
Antígona és la història d’una noia que decideix morir per ser fidel a la veu de la consciència. A la seva terra, Tebes, hi ha una guerra produïda per les baralles entre els seus dos germans, Polinices i Etèocles. Els dos germans moren, però el nou rei, Creont, decideix que un d’ells, el considerat com a traïdor, Polinices, sigui devorat pels gossos i voltors, i que condemnarà qui trenqui aquesta llei. Antigona, la germana, enterra el germà vençut i és condemnada a morir tancada en una cova.
A Espanya, durant tres anys, hi havia hagut una guerra que havia enfrontat un mateix poble. Espriu va escriure Antígona precisament per criticar aquest fet i per fer reflexionar a tots els ciutadans com és d’absurda i inútil qualsevol guerra, i més la produïda entre germans.
Són moltes les versions que parlen d’aquesta germana valenta, que s’enfronta a les lleis del rei; una de les més antigues és la de Sòfocles, en la que Espriu es va inspirar.
Els alumnes de 4t d’ESO de llatí n’han fet una representació. Expliqueu el mite, comenteu els vostres papers a l’obra i reflexioneu sobre si cal seguir les lleis dels homes o les eternes, les de la consciència.
situada molt a prop de la Porta 
una porta que no era un accés gaire important ja que, com feia pendent, els carros no hi podien passar.
