Hola, sóc Rem, el germà del famós rei Ròmul. Els dos som fills d’una mare humana i de pare Déu, el de la guerra. En un de nosaltres va quedar implantat aquest instint de lluitador, però, aquest no vaig ser jo. Sent encara nadons ens van abandonar, i trobats, i amamanats per una lloba ,vem aconseguir sobreviure tot i que més tard forem descoberts per un gentil pastor que ens va cuidar fins la nostra juventut. A la edat de 18 anys un de nosaltres havia de ser el proxim rei romà i, entrant en una competició ,va ser el meu bessó qui va vèncer aquesta batalla. Ara jo sóc mort i ell viu. Ara ell té sota els seu poder a tots aquells qui havien sigut amics i familia seva durant tota la nostra vida. En canvi jo ja no puc disfrutar dels dies amb sol ni de les plujes torrencials de la meva estimada Roma. Tot i així, trobo molt a faltar el meu germà! Sempre he sapigut que ell arribaria molt més lluny que jo, però, no pensava que arribararia a fer-ho d’aquesta forma. Estant al costat dels Déus puc veure tot el que ha aconseguit i m’enorgulleixo d’ell encara que preferiria fer-ho en vida.
Germà, sé que no em sents des d’aquí, des del món dels morts ,però, vull que sàpigues que sempre t’he considerat un ésser carismàtic, amb una personalitat admirable i també una ment privilegiada!
Vas traïr la teva pròpia sang per arribar on estàs, però, m’agradaria que sapiguesis que jo sempre estaré al teu costat passi el que passi!
Iulia (1r batx.)
Ins d’Auro
