ANTÍGONA, de Salvador Espriu

Adaptació feta per Rocío Poyato (Professora de Clàssiques) per l’assignatura de llatí, 4t d’ESO.

 

(Els cors comencen a sortir, un a un, pels laterals de l’escenari)

COR DE DONES:

Aquesta és la història d’una nissaga maleïda !!! És la història d’ ANTÍGONA i la seva família, d’ ANTÍGONA i els seus germans, d’ ANTÍGONA i la ciutat de TEBES.

COR D’HOMES:

ANTÍGONA és una dona que estima als seus germans, ETEOCLES i POLINICES, però ells es barallen pel govern de TEBES, lluiten i es maten…!!!

COR DE DONES:

Voleu saber la seva història ? MALEÏDA…MALEÏDA… MALEÏDA  ( en veu molt forta i alta)

 

( Les Veus- Narradores apareixen a l’escenari i, un darrera de l’altra, s’apropen al públic. Recorden el mite i situen l’acció).

NARRADOR 1:

Laios, rei de Tebes, es va casar amb Iocasta. Els déus no volien que tingués fills , però ell, desobeint-los, té un fill: ÈDIP.

Quan neix, l’abandona per por als déus i Èdip és criat per una altra família.

Quan Èdip és gran, mata al seu pare en una baralla i el fan rei de la ciutat de Tebes.

NARRADOR 2:

Es casa amb Iocasta, que a la vegada és mare i dona, i té quatre fills: ANTÍGONA, ISMENE, ETEOCLES I POLINICES.

Quan l’endeví Tirèsies li diu que ell és qui ha mort al seu pare, Èdip es treu els ulls, Iocasta es penja i els seus fills governen la ciutat a la vegada, però,abans de morir, Èdip els maleeix…

 

 

 

NARRADOR 3

L’acció passa al palau de Tebes. Hi arriba la notícia que els dos germans, Eteocles i Polinices han lluitat entre ells i han mort.

Així esdevé un nou rei de Tebes, CREONT.

 

COR DE DONES I D’HOMES:

NISSAGA MALEÏDA…!!!!

 

(Surten poc a poc de l’escenari pels laterals i les narradores per la part del fons).

ACTE 1

(Antígona es passeja preocupada pel palau. Entra Eumolp, un esclau geperut,  corrent i cridant a Antigona …)

EUMOLP:  Antígona, Antígona, ja ha caigut la setena porta !!!Ja s’ha acabat la guerra !!! Els enemics marxen  corrent !!!

( Entra Ismene , germana d’Antígona, corrent i molt contenta. Crida i l’abraça ).

ISMENE: Antigona, germana , ja tenim la pau! !!! Acabo de veure els lluitadors de la porta setena morts !!!

( Antígona la rebutja i cridant com una boja li parla, gesticulant desesperada).

ANTÍGONA: Insensata, has vist morts els nostres germans!!!

Oh maledicció del nostre pare,!!! Un germà lluitant contra l’altre !!!

Un germà matant l’altre!!!

( Ismene crida desesperada )

ISMENE: Oh Déus omnipresents, germans de pare i mare, els últims del nostre llinatge: els meus ulls han vist el vostre crim!!! La meva boca la contat !!!

 

( Entra Astidemusa, la dida que els va criar. Va vestida de negre per simbolitzar el dolor i la tragèdia del fet)

ASTIDEMUSA: Prínceps, jo us vaig criar, us he fet de mare…

(Eumolp comença a saltar i anuncia el nou rei de Tebes)

EUMOLP: Creont. Creont, el nou rei de Tebes !!!

( s’inclina cap a ell. Creont entra molt altiu i orgullós)

CREONT: Estimades filles, ploreu el rei. Eteocles ha mort com un valent, defensant la ciutat. Rebrà tots els honors, uns funerals dignes d’ell i de la nostra raça !!!

ANTÍGONA i ISMENE: oh, això no, rei Creont, deixa’ns enterrar-los a tots dos !!!

CREONT: Ara sóc el rei i la meva paraula és llei !!! El traïdor, Polinices, serà ofert a la fam dels gossos i dels voltors, i qui intenti enterrar-lo, serà castigat a morir en una cova.

 

ACTE 2

(És una nit de tempesta i trons. El cos de Polinices  és abandonat i  dos guardies el vigilen. Entren Tirèsies i Eumolp. Sona música de tempesta).

EUMOLP: Tirèsies, són davant del cos de Polinices.

TIRÈSIES: Què et proposes? NO tems que els guardes ens descobreixin ? No  podem ser-hi!!!

EUMOLP: No vull transgredir les lleis del rei Creont, però  vull que m’ajudis a convèncer a Antígona , perquè ella vol enterrar el seu germà i donar-li la pau!!! El vol enterrar aquesta nit.

TIRÈSIES: Com gosa desobeir Creont? Polinices era L’ENEMIC DE TEBES !!!!

EUMOLP: ANTÍGONA és obstinada… i temo per ella!!!

TIRÈSIES: no puc fer res davant de les lleis humanes. Polinices va ser culpable, és cert, però també és un crim als ulls divins no perdonar els vençuts, després de la mort. AQUESTA SANG PERDRÀ TEBES !!! ( en veu alta i amb por).

( entra Antígona seguida per  Ismene i Astidemusa)

ANTÍGONA: Ja us podeu tornar al palau, som a prop del cos de Polinices.

ISMENE: No, vull seguir la teva sort !!!

ASTIDEMUSA: Jo també em quedo. No em queda ningú, han mort tots els meus fills. Deixa’m que em quedi. No tinc por a morir !!!

ISMENE: Sóc la teva germana i la seva. Faré el que tu facis.

(Tirèsies i Eumolp es deixen veure)

TIRÈSIES: Antígona, arrossegaràs Ismene en la teva caiguda?

(dirigint-se a ISMENE)

Ja saps el que fas?

( Ismene es dirigeix primer a Tirèsies i després al públic)

ISMENE: No vull ser l’última del meu llinatge , encara que m’espanta aquesta nit … Si hem de morir, morirem juntes !!!

ANTÍGONA: Mira el que fas. Que no te’n penedeixis després.

(Ismene s’apropa al cos del seu germà mort. No pot suportar la seva visió i es lamenta )

ISMENE: Ai, no reconec Polinices en aquest cos podrit!!! No puc suportar aquesta visió, aquesta olor !!!

ANTÍGONA: Ara vacil·les? Abans semblaves decidida !!!

Retorna al palau amb Astidemusa.

(Tirèsies agafa el braç d’Ismene i aprofita per marxar amb elles)

TIRÈSIES: Anem-nos-en també nosaltres, hem parlat prou!!!

(Eumolp s’aparta de Tirèsies i es col·loca al costat d’Antígona)

EUMOLP: Jo em quedo amb Antígona, marxeu vosaltres…

 

( Tirèsies, Ismene i Astidemusa se’n van .El guardes apareixen pels extrems de l’escenari i envolten Antígona i Eumolp. Tornar a sonar la música de tempesta)

 

Acte  3

 

( A l’escenari entren el COR DE DONES  i D’HOMES, cadascú per la seva cantonada. Al fons ANTÍGONA jeu al costat d’una taula, morta. Aquesta part està enfosquida. Sona música trista )

COR DE DONES:

CREONT ha complert la llei i ANTÍGONA ha mort EMPAREDADA !!!.

COR D’HOMES

Què serà de la ciutat de TEBES ?

 

COR DE DONES

 

Què serà d’ISMENE?

COR D’HOMES

Què serà de CREONT ?

 

COR DE DONES

 

ISMENE restarà sola tota la seva vida.

Sense nebots,

Sense marit,

AMARGADA !!!!!

 

( Mentre el cor parla , apareixen a l’escenari Ismene i Astidemusa, abraçades)

COR D’HOMES

 

CREONT  tem una traició i no dormirà mai tranquil !!!

 

Pobre CREONT, un  rei  sense regnar !!!

 

(Mentre el cor parla, apareix a l’escenari, Creont, mirant a tot arreu, atemorit…)

TOTS DOS CORS

 

NISSAGA MALEÏDA, NISSAGA MALEÏDA !!!!

 

(Al fons ,Antígona s’aixeca de la taula poc a poc , és la seva ànima , i parla al públic)

 

ANTÏGONA

La  meva sang m’ordenava enterrar Polinices, el meu germà.

No sé si he mort justament, però he mort amb alegria.

Que la maledicció s’acabi amb mi !

Que el poble aprengui dels errors i s’oblidi del que el divideix i pugui treballar en pau !

Que la maledicció s’acabi amb mi !

 

( Abaixa el cap i s’acaba l’obra. Torna a sonar la música )

 

FINAL

 

SEGONA ADAPTACIÓ 

 

(Els cors comencen a sortir, un a un, pels laterals de l’escenari)

COR DE DONES:

Aquesta és la història d’una nissaga maleïda !!! És la història d’ ANTÍGONA i la seva família, d’ ANTÍGONA i els seus germans, d’ ANTÍGONA i la ciutat de TEBES.

COR D’HOMES:

ANTÍGONA és una dona que estima als seus germans, ETEOCLES i POLINICES, però ells es barallen pel govern de TEBES, lluiten i es maten…!!!

COR DE DONES:

Voleu saber la seva història ? MALEÏDA…MALEÏDA… MALEÏDA  ( en veu molt forta i alta)

 

( Les Veus- Narradores apareixen a l’escenari i, un darrera de l’altra, s’apropen al públic. Recorden el mite i situen l’acció).

NARRADOR 1:

Laios, rei de Tebes, es va casar amb Iocasta. Els déus no volien que tingués fills , però ell, desobeint-los, té un fill: ÈDIP.

Quan neix, l’abandona per por als déus i Èdip és criat per una altra família.

Quan Èdip és gran, mata al seu pare en una baralla i el fan rei de la ciutat de Tebes.

NARRADOR 2:

Es casa amb Iocasta, que a la vegada és mare i dona, i té quatre fills: ANTÍGONA, ISMENE, ETEOCLES I POLINICES.

Quan l’endeví Tirèsies li diu que ell és qui ha mort al seu pare, Èdip es treu els ulls, Iocasta es penja i els seus fills governen la ciutat a la vegada, però,abans de morir, Èdip els maleeix…

NARRADOR 3

L’acció passa al palau de Tebes. Hi arriba la notícia que els dos germans, Eteocles i Polinices han lluitat entre ells i han mort.

Així esdevé un nou rei de Tebes, CREONT.

 

COR DE DONES I D’HOMES:

NISSAGA MALEÏDA…!!!!

 

(Surten poc a poc de l’escenari pels laterals i les narradores per la part del fons).

ACTE 1

(Antígona es passeja preocupada pel palau. Entra Eumolp, un esclau geperut,  des del fons del pati de butaques corrent i cridant a Antigona …)

EUMOLP:  Antígona, Antígona, ja ha caigut la setena porta !!!Ja s’ha acabat la guerra !!! Els enemics marxen  corrent !!!

( Entra Ismene , germana d’Antígona, corrent i molt contenta. Crida i l’abraça ).

ISMENE: Antigona, germana , ja tenim la pau! !!! Acabo de veure els lluitadors de la porta setena morts !!!

( Antígona la rebutja i cridant com una boja li parla, gesticulant desesperada).

ANTÍGONA: Insensata, has vist morts els nostres germans!!!

Oh maledicció del nostre pare,!!! Un germà lluitant contra l’altre !!!

Un germà matant l’altre!!!

( Ismene crida desesperada )

ISMENE: Oh Déus omnipresents, germans de pare i mare, els últims del nostre llinatge: els meus ulls han vist el vostre crim!!! La meva boca la contat !!!

 

( Entra Astidemusa, la dida que els va criar. Va vestida de negre per simbolitzar el dolor i la tragèdia del fet)

ASTIDEMUSA: Prínceps, jo us vaig criar, us he fet de mare…

(Eumolp comença a saltar i anuncia el nou rei de Tebes)

EUMOLP: Creont. Creont, el nou rei de Tebes !!!

( s’inclina cap a ell, però Creont no hi entra .

Eumolp continua cridant al rei Creont i sembla que rep un avís  personal)

EUMOLP: Com dius ? Creont no ve ? Està malalt?

…Vol que JO digui això? Sí, repeteixo: NINGÚ POT ENTERRAR POLINICES PERQUÈ ÉS UN TRAÏDOR A LA CIUTAT DE TEBES. QUI HO FACI SERÀ CONDEMNAT A MORIR ¡!!!

(Eumolp salta al voltant de  l’escenari, i en aquell momento Antígona es para davant d’ell)

ANTÍGONA: Dona’m el telèfon, necessito parlar amb Creont !!

EUMOLP: No en tinc cap !!!

ANTÍGONA: busca’l, necessito un , necessito parlar urgentment amb el rei Creont !!!

(Eumolp surt corrent entre el públic i demana un móvil. Ho aconsegueix i li dona a Antígona)

(Antígona agafa el tel´èfon i truca el seu tiet )

ANTÍGONA: Creont, Creont… m’és igual que estiguis malalt, jo, Antígona, filla d’Èdip i Iocasta, germana de Polinices i Eteocles, enterraré els meus germans , tots dos, perquè la llei divina així m’ho mana !!! És la meva paraula, la meva Última paraula !!!

 

(Antígona entrega el móbil a Eumolp i marxen de l’escenari )

(Eumolp entrega el telèfon al públic i també marxa per un lateral )

 

ACTE 2

(És una nit de tempesta i trons. El cos de Polinices  és abandonat i  dos guardies el vigilen. Entren Tirèsies i Eumolp. Sona música de tempesta).

EUMOLP: Tirèsies, són davant del cos de Polinices.

TIRÈSIES: Què et proposes? NO tems que els guardes ens descobreixin ? No  podem ser-hi!!!

EUMOLP: No vull transgredir les lleis del rei Creont, però  vull que m’ajudis a convèncer a Antígona , perquè ella vol enterrar el seu germà i donar-li la pau!!! El vol enterrar aquesta nit.

TIRÈSIES: Com gosa desobeir Creont? Polinices era L’ENEMIC DE TEBES !!!!

EUMOLP: ANTÍGONA és obstinada… i temo per ella!!!

TIRÈSIES: no puc fer res davant de les lleis humanes. Polinices va ser culpable, és cert, però també és un crim als ulls divins no perdonar els vençuts, després de la mort. AQUESTA SANG PERDRÀ TEBES !!! ( en veu alta i amb por).

( entra Antígona seguida per  Ismene i Astidemusa)

ANTÍGONA: Ja us podeu tornar al palau, som a prop del cos de Polinices.

ISMENE: No, vull seguir la teva sort !!!

ASTIDEMUSA: Jo també em quedo. No em queda ningú, han mort tots els meus fills. Deixa’m que em quedi. No tinc por a morir !!!

ISMENE: Sóc la teva germana i la seva. Faré el que tu facis.

(Tirèsies i Eumolp es deixen veure)

TIRÈSIES: Antígona, arrossegaràs Ismene en la teva caiguda?

(dirigint-se a ISMENE)

Ja saps el que fas?

( Ismene es dirigeix primer a Tirèsies i després al públic)

ISMENE: No vull ser l’última del meu llinatge , encara que m’espanta aquesta nit … Si hem de morir, morirem juntes !!!

ANTÍGONA: Mira el que fas. Que no te’n penedeixis després.

(Ismene s’apropa al cos del seu germà mort. No pot suportar la seva visió i es lamenta )

ISMENE: Ai, no reconec Polinices en aquest cos podrit!!! No puc suportar aquesta visió, aquesta olor !!!

ANTÍGONA: Ara vacil·les? Abans semblaves decidida !!!

Retorna al palau amb Astidemusa.

(Tirèsies agafa el braç d’Ismene i aprofita per marxar amb elles)

TIRÈSIES: Anem-nos-en també nosaltres, hem parlat prou!!!

(Eumolp s’aparta de Tirèsies i es col·loca al costat d’Antígona)

EUMOLP: Jo em quedo amb Antígona, marxeu vosaltres…

 

( Tirèsies, Ismene i Astidemusa se’n van .El guardes apareixen pels extrems de l’escenari i envolten Antígona i Eumolp. Tornar a sonar la música de tempesta)

 

Acte  3
( A l’escenari entren el COR DE DONES  i D’HOMES, cadascú per la seva cantonada. Al fons ANTÍGONA jeu al costat d’una taula, morta. Aquesta part està enfosquida. Sona música trista )

COR DE DONES:
CREONT ha complert la llei i ANTÍGONA ha mort EMPAREDADA !!!.
COR D’HOMES
Què serà de la ciutat de TEBES ?
COR DE DONES
 Què serà d’ISMENE?

COR D’HOMES
Què serà de CREONT ?
 

COR DE DONES
 

ISMENE restarà sola tota la seva vida.

Sense nebots,

Sense marit,

AMARGADA !!!!!
 

( Mentre el cor parla , apareixen a l’escenari Ismene i Astidemusa, abraçades)

 
COR D’HOMES
CREONT  tem una traició i no dormirà mai tranquil !!!

Pobre CREONT, un  rei  sense regnar !!!
 

(Mentre el cor parla, apareix a l’escenari, Creont, mirant a tot arreu, atemorit…)

TOTS DOS CORS

NISSAGA MALEÏDA, NISSAGA MALEÏDA !!!!

(Al fons ,Antígona s’aixeca de la taula poc a poc , és la seva ànima , i parla al públic)

ANTÏGONA

La  meva sang m’ordenava enterrar Polinices, el meu germà.

No sé si he mort justament, però he mort amb alegria.

Que la maledicció s’acabi amb mi !

Que el poble aprengui dels errors i s’oblidi del que el divideix i pugui treballar en pau !

Que la maledicció s’acabi amb mi !

( Abaixa el cap i s’acaba l’obra. Torna a sonar la música )

 

FINAL