Més d’Antígona…

Salvador Espriu va escriure la primera versió d’Antígona entre l’1 i el 8 de març de 1939 ( quan feia poc que les tropes franquistes havien desfilat per Barcelona).

Antígona és la història d’una noia que decideix morir per ser fidel a la veu de la consciència. A la seva terra, Tebes, hi ha una guerra produïda per les baralles entre els seus dos germans, Polinices i Etèocles. Els dos germans moren, però el nou rei, Creont, decideix que un d’ells, el considerat com a traïdor, Polinices,  sigui devorat pels gossos i voltors, i que condemnarà qui trenqui aquesta llei. Antigona, la germana, enterra el germà vençut i és condemnada a morir tancada en una cova.

A Espanya, durant tres anys, hi havia hagut una guerra que havia enfrontat un mateix poble. Espriu va escriure Antígona precisament per criticar aquest fet i per fer reflexionar a tots els ciutadans com és d’absurda i inútil qualsevol guerra, i més la produïda entre germans.

Són moltes les versions que parlen d’aquesta germana valenta, que s’enfronta a les lleis del rei; una de les més antigues és la de Sòfocles, en la que Espriu es va inspirar.

Els alumnes de 4t d’ESO de llatí n’han fet una representació. Expliqueu el mite, comenteu els vostres papers a l’obra i  reflexioneu sobre si cal seguir les lleis dels homes o les eternes, les de la consciència.


Aquest article s'ha publicat dins de General, grec, llatí i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

24 respostes a Més d’Antígona…

  1. Marc Muntadas Serra diu:

    El mite:
    Antígona tenia dos germans i es barallaven pel poder de la ciutat i Èdip el pare de els dos germans va llençar una maledicció contra els dos germans que consistia en que governarien el tro periòdicament i com que sempre es barallaven és va acabar en una guerra i és van matar els dos germans i el tiet de Antígona, Creont es va convertir en el rei de Tebes. Polinices no seria enterrat dignament i se’l deixaria als afores de la ciutat. Després Antígona és va penjar.
    Em va agradar molt fer de solat a l’obra d’Antígona i vaig sentir molta alegria.
    Jo crec que Antígona va fer be de seguir les lleis de eternes.

  2. Eva Solà Pedrosa diu:

    Quan Édip mata el seu pare, es casa amb Locasta i té quatre fills: Antígona, Ismene, Eteòcles i Polinices. Al cap d’un temps, Tiresies, l’endeví, explica a Édip que Locasta és la seva mare i aquest es treu els ulls. Locasta es penja i Eteòcles i Polinices governen junts la ciutat de Tebes. Fins que un dia Eteòcles deicideix governar-la ell sol. Quan Polinices se’n entera torna a la ciutat amb un exèrcit per lluitar contra el seu germà. Els dos germans lluiten i es maten. Tot això és causa de la maledicció de Édip contra els seus fills. Com que Antígona i Ismene no poden governar la ciutat, la governa Creont que és el seu tiet i el sogre d’Antígona. Creont decideix enterrar només a Eteòcles i deixar que Polinices el devorin els gossos i els voltors. La conciencia d’Antígona li diu que ha d’enterrar els seus dos germans i ella ho fa. Quan està a punt d’enterrar Polinices, apareixen dos guàrdies i l’arresten. La sentència de Creont es que Antígona mori dins una cova, emparedada. Hi han diferents finals del mite, un d’ells, explica que quan Antígona es emparedada, ella es penja. L’altre, explica que Antígona mor dintre la cova.

    Jo era Antígona, no va ser un paper gaire difícil i els ensajos eren molt divertits. En quan vaig pujar al teatre, em van començar a venir els nervis, però al final tot va sortir bé.

    Depen de com siguin les lleis, en el cas d’Antígona, crec que ella va fer bé d’enterrar els dos germans perquè en teoria van ser els dos qui governaven la ciutat junts.

  3. Raquel Baides diu:

    Antígona era filla d’Èdip i de Locasta. Tenia 3 germans Etèocles i Polinices i una germana Ismene.
    Els dos germans lluiten per el govern de Tebes i els dos es maten, tot això passa a causa de la maledicció del seu pare Èdip. Llavors Creont es va convertir en rei de Tebes i va dictaminar que, per haver traït la seva ciutat, Polinices no seria enterrat dignament i se’l deixaria als afores de la ciutat. Antígona va decidir enterrar al seu germà i realitzar sobre el seu cos els corresponents rituals, revelant-se contra Creont.
    Com que Antígona va desobeir a Creont va ser comdemnada a morir enterrada viva, ella per evitar-ho va penjarse. Hemó, en veure morta a la seva promesa, després d’intentar matar al seu pare, es va suïcidar abraçat a Antígona, desprès la mare de Hemó també es va suïcidar perquè el seu fill havia mort. Creont al final s’en va arrepentir de tot el que havia fet.

    A mi em va agradar fer el cor ja que no havia de parla sola i el cor explicava mes o menys el que nava a succerir a cada escena i donava tota l’informació al públic.

    Jo crec que Antígona va fer be de traicionar al rei, ja que era el seu germa i no el podia deixa aixis ja que era molt important enterrar a la gent en aquell temps.

    • Rocío rpoyato diu:

      Raquel, vigila la teva expressió i les faltes d’ortografia. estic molt contenta de la teva col·laboració en l’obra.

  4. Xènia Comas Puigbó diu:

    Mite d’Antígona
    Tenia tres germans dos nois, Etèocles i Polinices, i una germana Ismene. En el mite, els dos germans barons d’Antígona es troben sempre barallant-se pel tro de Tebes. Es suposava que Eteocles i Polinices governaven el tro a mitjes un temps un i despres l’altre però Eteocles va decidir quedar-se el tro després de complir el seu temps de emperador. Axis que va provocar una guerra. Polinices va buscar ajuda en una ciutat veina, va armar un exèrcit i va tornar a la ciutat per a reclamar el que era seu. A la guerra es van morir els dos germans durant la batalla, es van matar un amb l’altre. Creont es va convertir en rei de Tebes i va dictaminar que, per haver traït la seva pàtria, Polinices no seria enterrat dignament i se’l deixaria als afores de la ciutat.
    Jo a l’obra vaig fer de presentadora numero 3 i vaig explicar la lluita entre els dos germans Etèocles i Polinices que van lluitar i es van morir. També vaig explicar que gracies aixo es va anomenar un nou rei de teves Creont.
    Jo personalment en el lloc d’Antígona agues mirat per la meva felicitat i com que si seguia les lleis no la matarien pero no tindria la consciencia tranquila va decidir anterrar-lo i la van matar. Pero per viure infeliç millor no viure. Crec que va prendre una decisió molt bona.

    Xènia Comas
    4tB

  5. Marta Perea García diu:

    Mite:

    Antígona filla de Édip i de Yocasta, germana de Polinices, Eteocles i Ismene. Antígona va acompanyar a Édip (el seu pare) a l’exili i quan aquest va morir va tornar a tebes.Despres de la mort del seu pare ceg a Tebes tracta d’evitar la guerra entre els seus dos germans que lluiten per governar, a causa d’una maledicció que va llençar el seu pare contra ells. En una lluita entre els dos germans moren. Un cop morts el govern de Tebes el va acullir Creont (tiet de Antígona,Ismene,Eteócles i Polinicies) , que va ser el nou rei i va exp licar que el germà que va traicionar Tebes seria ofert a la fam dels gossos i dels voltors (Polinices) i l’altre (Eteocles) seria enterrat. Antígona no ho va acceptar ,pero qui contradís la llei seria emperedat. Antígona va seguir la seva consiència i va enterrar el seu germà , just enterrat els guàrdies els van enxampar i tal com va prométre Creont, va ser emperedada i aixó va causar la seva mort. Ella estava tranquila ja que la maledicciió de la seva familia se la va emportar a la tumba.

    Personatge:

    En la obra vaig fer de Ismene, era la germana d’Antígona, Eteócles i Polinices. És una noia molt presumida, una mica figa-flor que al principi sembla molt valenta però a l’hora de la veritat no ho és tant. Al final un cop maten a Antígona, queda amargada, sola trista, sense fills, sense marit, en fi, sense res per la qual viure. Em va agradar bastant fer aquest personatge era bastant principal, germana de la protagonista i la que sempre estava amb ella. Vam riure molt tant en els assaigs i fent la obra.

    D’acord o en Contra?

    Estic d’acord amb lo que fa Antígona, enterrar el germà de la mateixa manera que han enterrat a l’altre. Crec que qualsevol persona hagues fet el mateix, encara que tingui consequències i sabent que una de elles probablement seria la seva mort. Ella sap que va morir tranquila, que va fer lo correcte i va fer un bé per tot el poble ja que va demostrar que no s’ha de tenir por simplement lluitar per lo que tu vols o lo que tu t’estimes.

    Marta Perea García
    4t.D

  6. Anna Escarrabill diu:

    Els déus prohibeixen a Lai, rei de Tebes, tenir un fill, però ell el té. Per por als déus, el rei abandona al petit Èdip i aquest es acollit per una altre familia. Quan es fa gran, Tirèsies diu que per eliminar una maladicció llençada per els déus, han de matar al rei de Tebes, en Lai. Èdip mata el seu pare, que ell no sabia que era el seu pare, en una baralla i es torna el rei de Tebes. Èdip es casa amb Locasta que es la seva dona, però alhora és la seva mare. Tenen 4 fills, dos barons que es déien Polinices i Etèocles i dues dones que se déien Antígona i Ismene. Tirèsies li diu a Èdip que està casat i ha tingut fills amb la seva mare, Èdip es treu els ulls i Locasta es penja. Etèocles i Polinices es barallen per el regnat de Tebes i en la batalla moren els dos. El rei de Tebes, Creont que alhora era el tiet dels germans i Antígona (també era el sogre d’aquesta ja que s’havia casat amb el seu fill Hemó) i Ismene, ordena que Polinices sigui donat a la fam dels gossos i Etèocles sigui enterrat. Antígona ofesa, decideix enterrar al seu germà Polinices, però corre un gran risc que era que si enterrava al seu germà moriria EMPAREDADA. Ismene acompanya a Antígona a enterrar-lo però a l’últim moment abandona. Antígona mor emparedada i segóns el mite, Ismene acaba amargada i sola, Tirèsies segueix pregonant les seves visions i Creont es un rei sense regnar.

    Anna Escarrabill 4rt.B

    • Rocío rpoyato diu:

      Anna, encara que no vas participar en la representació de l’obra, crec que podies respondre les altres dues preguntes perquè hi vas ser. Valoro el dibuix de les màscares.

  7. Elisa Sobkanyuk diu:

    Antígona era una de les filles de Yocasta i el rei Edip de Tebas. També tenia dos germans que eren bassons. Quan van fer fora de Tebas a Edip, Antígona va ser la seva guia ja que ell es va quedar ceg. Van haver de triar qui seria el que reinaria la ciutat ara que no tenien rei. Els germans dos germans volien reinar la ciutat però nomès ho podia fer un d’ells i van decidir fer una barralla i qui guanyes, seria el nou rei. En la baralla van morir els dos germans d’Antígona. Creón el seu tiet, es va proclamar rei de Tebas.

    Elisa Sobkanyuk

  8. Judit Boix Serrabassa diu:

    Els germans d’Antígona estant lliutant entre ells des de que Tebes va llençar un tro a causa d’una maledicció del seu pare. Eteocles i Polinicies eren els que governaven el tro i Eteocles va decidir quedar-se el poder desprès de complir el seu període. Polinicies va anar a la ciutat a buscar ajuda i va tornar amb un exèrcit per reclamar el què li pertany. En la guerra van morir els dos germans.Desprès, Creont va ser el rei de Tebes i va decidir que Polinicies no seria enterrat i que el deixeria als afores de la ciutat. Però Antígona va decidir enterrar el seu germà i fer-li uns rituals sobre el seu cos per revelar-se contra Creont, que era el seu tiet i sogre. Desobeïr a algú era la mort, i va ser condemnada a ser enterrada viva però per evitar-ho es va penjar. Hemó en veure morta la seva promesa es va suïcidar abraçat a ella. Desprès, Eurídicie, esposa de Creont i mare d’Hemó, es suïcidia al saber que el seu fill ha mort. Les morts d’Hemon i Euridice provoquen que Creont pateixi que finalment s’adona del seu error.

    L’obra que van representar el passat dimarts 23, dia de Sant jordi em va agradar bastant ja que l’obra tenia a veure amb l’assignatura de llatí. Però alguns trossos se’m van fer una mica pesats i d’altres que eren més entretinguts.

  9. Cristina Pérez Salado diu:

    Edip, rei de Tebes, te quatre fills amb la seva mare i dona. Al cap dels anys, a la ciutat hi ha una pesta. Per solucionar-la, edip va amb un endeví i aquest li diu que esta casat amb la seva mara. En saber-ho edip es treu els ulls, Yocausta es penja. Edip però abans de morir, maleeix els seus fills. Desprès els seus dos fills es fan la guerra per aconseguir ser el reis de tebes. Els dos es maten. Creont es anomenat el nou rei de Tebes i aquest decideix enterrar a un dels germans i l’altre el va condenar a ser devorats pels voltors i els gossos, també va dir que si els intentaven enterrar el condemnaria a morir emparedat. Antigona, que no creu adequat fer això decideix enterra al seu germà, desprès a antigona la castiguen a morir emparedada.
    Jo vaig fer de Artimedusa. Aquesta era la dona que es va encerregar de cuidar als prínceps de petits, ella els va criar, els i va fer de mare. Aquesta dona, per culpa de la guerra provocada pels prínceps. Crec que Artimedusa es una dona trista, que ho ha perdut tot i que viu per viure.
    jo si hagués set Antigona, possiblement no m’hagués arriesgar a morir enterrada. Tot i que crec, que va ser molt valent de part d’Antigona enterrar al seu germà,i si, es millor seguir les lleis divines, el que et dicta la consencia.

  10. Sara Blancafort Hermoso diu:

    -Antígona tenia dos germans (Etèocles i Polinices) i una germana (Ismene). Al morir el seu pare Èdip, rei de Tebes, els seus germans s’havien de tornar el tro. Un dia, Eteocles va seguir al poder quan era el torn del seu germà. D’aquesta manera, Polinices ofès, va buscar ajuda a la ciutat d’Argos (ciutat rival), fet que desencadenar una guerra per reclamar la seva part de tro. Durant la baralla, van morir els dos germans,complint així la profecia. A partir d’aquell moment, Creont va convertir-se en rei de Tebes i va manar que deixessin a Polinices fora de la ciutat i no fos enterrat dignament com a conseqüència d’haver traicionat a la pàtria. Per la societat grega, l’honor fúnebre era un fet molt solemne i important, ja que deien que si no, l’ànima vagaria l’eternitat entre la terra. Per tant, Antígona va decidir enterrar el seu germà d’amagat crebantant la llei manada pel seu tiet i sogre (ja que ella s’havia de casar amb Hemó, fill de Creont). Això va fer que la condemnessin a ser enterrada viva, i ho va evitar penjant-se. Hemó, el seu promès va intentar matar Creont, el seu pare i després es va suïcidar entre els braços de la seva promesa. Mentrestant, Eurídice, mare d’Hemó i esposa de Creont, també es va suïcidar. Més tard, aquest se’n va adonar del seu error.

    -Crec que tindríem que seguir les lleis eternes i morals, no la dels homes. Les lleis que marquen el cor i la consciència, no les que modifiquen constantment els homes per interessos. Cada cas és diferent i no es tracta de deixar els sentiments de banda, per que a vegades l’orgull s’ha d’apartar per donar pas al bé.

  11. Naual diu:

    Antígona neix de la unió Èdip rei de Tebes i Locasta. Que al l’hora es la seva mare, però no ho sap ja que quan va néixer el van abandonar per por dels Déus. Èdip i Locasta van tenir Antígona, Ismene, Etecoles i Polinices. Després un endeví li diu que ell ha sigut qui ha matat el seu pare amb una batalla per aconseguir ser rei de Tebes. Èdip es treu els ulls de desesperació la seva mare i dona Locasta es penja. Els seus fills decideixen governar la ciutat de Tebes. Però abans Èdip els maleeix. Van decidir que els governarien la ciutat tots dos alternant els anys, el primer any li tocava governar a Eteòcles però Polinices no va estar d’acord ja que ell era el germà gran i volia començar ell a governar, però Eteocles no ho va permetre i així va començar la lluita amb els dos germans. Al final els dos germans moren lluitant per la seva ciutat. Així esdevé un nou rei de Tebes Creont que és el tiet de Ismene Antigona i els dos germans morts. Creont va decidir que Polinices era un traïdor i que no l’enterrarien sinó que el donarien als gossos en canvi Eteocles l’enerrarien com a rei de Tebes. Antigona no va estar d’acord amb la decisió que va prendre Creont . Ella volia enterrar al seu germà com l’altre. Tiresies i Eoumpl van anar a veure el cos de Polinices. Antígona, Ismene i Locasta van anar a enterrar el cos de Polinices. Un cop allà Antígona li diu a Ismene que torni al palau però ella no vol ja que ella també és el seu germà i no vol deixar la seva germana sola i si cal ella també vol morir amb ella. Un cop allà Tiresies li diu a Antígona si n’està segura del que vol fer. Ella li contesta molt decidida que sí. Ismene s’acosta al cos de Polinices i li fa fàstic i Antígona li diu que torni a casa juntament amb la mare i el Tiresises. Es queden Antígona i Eoumpl i els guradesies de Creont els empresonen . Tiresies convenç a Creont de que no mereix estar empresonada i que el que ha fet és pel seu germà. Quant finalment van a treure Antígona de la presó, ella es morta. Ella diu que ha mort amb alegria però potser no justament però ella desitja que la maledicció almenys se la dur a la tomba i que el poble pugui viure en pau.

    El meu paper en l’obre era de cor, m’ha semblat una cosa fàcil però al principi costa una mica coordinar les veus. M’ha agradat ja que ha sigut una nova experiència per a mi .

    Jo també hauria fet el que ha fet Antígona, només hi ha una cosa sobre la llei: l’amor que ens donen i domen a les persones que més ens importen. Jo crec que el Rei Creont es va passar en dir que no podien enterrar a Polinices perquè era un traïdor. Mai hauríem de deixar de banda a les persones que estimem per més que ens hagin fet molt de mal, per això existeix el perdó i la compassió.

  12. souad diu:

    Mite Antígona
    És filla dÈdip i Locasta,te 3 germans Ismene,Eteocles i Polinices, els dos germans lluiten per el govern de la ciutat de Tebes i el que governava la ciutat de Tebes era Laios. Laios es va casar amb Locasa i van tenir un fill Èdip i el van abandonar per una altre família, Èdip en una baralla va matar el seu pare i el van fer rei de Tebes. L’endeví quan li va dir que va matar el seu pare en una barella Èdip es va treure els ulls i Locasta es va penjar i els que van governar la ciutat eren els fills.

    Paper d’obra
    Jo m’ha agradat fer el meu paper que era fer de Cor de Dones, i nosaltres eram les que deiem lo mes important de l’obra.

    Reflexioneu
    Jo en lloc d’Antígona es enterrar aquella nit.

    • Rocío rpoyato diu:

      Souad, valoro molt el teu esforç a l’obra. Hauries de millorar la teva expressió, tot i que ja ho has fet força. Endavant.

  13. Toni Bautista Sànchez diu:

    Laios, el rei de Tebes, està casat amb Locasta, i volen tenir un fill però els adverteixen de que matarà el seu pare. Ells, desobeint-los, tenen un fill, Èdip, i l’abandonen. Èdip és criat per una altra família i quan és gran torna a Tebes i mata el seu pare en una baralla sense saber qui és. Es casa amb Locasta i tenen 4 fills: Antígona, Ismene, Polinices i Eteòcles. Un dia, Tirèsies revela a la familia que Èdip ha matat al seu pare i que està casat amb la seva mare. Locasta es penja i Èdip es treu els ulls, però abans, maleeix els seus fills. Ara el govern se l’han de repartir els 4 fills, però quan Eteòcles li ha de deixar el poder a Polinices, s’hi nega i Polinices ha de marxar, però torna amb un exèrcit i els dos germans es maten. Ara el rei és Creont, el tiet d’Antígona, i no vol enterrar a Polinices perquè és el traïdor de Tebes, i qui l’intenti enterrar, serà condemnat a morir en una cova. Antígona però, ho intenta fer i acaba morint emparedada en una cova.

    Jo a l’obra feia de Creont i em va agradar bastant el paper perquè és molt autoritari, però jo em decanto per enterrar els dos germans.

    Penso que s’han de seguir les lleis de la consciència, les ètiques, ja que l’home busca sovint benefici per ell i pot acabar perjudicant als altres. D’aquesta manera, hi ha igualtat per a tothom.

  14. Marti Garcia diu:

    En el mite, els dos germans d’Antígona es troben constantment lluitant pel tro de Tebes, a causa d’una maledicció que el seu pare havia llençat contra ells. Es suposava que Eteocles i Polinices governaven el tro entre tots dos però Eteocles va decidir quedar-se en el poder , fet que va desencadenar una guerra, enfadat Polinices va buscar ajuda en una ciutat veïna, va armar un exèrcit i va tornar a la ciutat per a reclamar el que era seu.

    La guerra va acabar amb la mort dels dos germans durant la batalla, un a mans de l’altre.
    Llavors Creont es va convertir en rei de Tebes. Antígona va decidir enterrar al seu germà dignament revalan-se contre Creont. Antígona condemnada a ser enterrada viva, es va penja.
    Per altra banda, Hemó, en veure morta a la seva promesa, es va suïcidar abraçat a Antígona. Les morts d’Hemon i Euridice provoquen un profund patiment a Creont, que finalment s’adona del seu error.

    El meu paper a l’obra no era del més important, feia de cor amb la Mar i la Raquel. Deiem els trets més importants de la historia. El dia de l’obre de teatre estava una mica nerviós però ens ho vam passa molt bé.

    • Rocío rpoyato diu:

      Martí, molt bé resumit el mite d’Antígona. Crec que la història t’ha agradat força i el teu paper sí que va ser important. Gràcies per participar-hi.

  15. Gerard Vallejo diu:

    EL MITE:
    Antígona era la filla d’Èdip i Iocasta, i tenia dos germans (Etèocles i Polinices), i una germana (Ismene).
    En el mite, els dos germans d’Antígona lluiten pel tro de la ciutat de Tebes a causa d’una maledicció que el seu pare els havia imposat abans de morir. La profecia deia que els dos germans havien de morir en la batalla i així va ser: la batalla es va acabar quan Etèocles i Polinices van matar-se l’un a l’altre.
    Creont es va convertir en el nou rei de Tebes i va donar ordres de que Polinices no fos enterrat per haver estat un traïdor a la seva pàtria i seria abandonat a les afores de la ciutat perquè els corbs el devoressin el seu cos. Va prometre la mort de qui intentés enterrar a Polinices.
    Però Antígona no podia suportar que es fes aquesta diferència entre els seus dos germans i va decidir obeir la veu de la seva consciència i enterrar al seu germà Polinices tal i com havia enterrat a Etèocles, el seu altre germà.
    Antígona és descoberta després d’enterrar al seu germà Polinices i és condemnada a morir emparedada en una cova pel rei Creont.

    EL MEU PAPER A L’OBRA: Jo vaig fer d’Eumolp. Vaig començar a estudiar el paper força tard i no vaig tenir massa temps per assajar-lo, però crec que al final va sortir prou bé. No em va agradar massa el paper, sobretot la part de fer de geperut, però tampoc va estar tan malament.

    REFLEXIÓ SOBRE LES LLEIS: Les lleis “legals” poden canviar, qualsevol persona que pugi al govern pot dictar una llei. Però les lleis de la consciència, són les eternes. Són aquelles lleis que no es modifiquen amb el pas dels anys i que tots portem al nostre interior. Les lleis que sempre s’han de complir són les de la consciència, perquè quan les lleis dels homes imposades són injustes, penso que el correcte és desobeir-les.

    • Rocío rpoyato diu:

      Gerard, molt bé resumit el mite. Els teus companys i jo mateixa t’agraïm el teu esforç en el teu paper d’Eumolp. Endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *