Les dones sempre han tingut un paper important a la història de Roma. Una que m’ha cridat molt l’atenció ha set Egèria, sobretot pel seu final: morir d’amor, morir per estimar tant ! Espero que us agradi, jo m’he divertit molt fent-lo i m’ajudat ha saber més i millor sobre el reis romans.
Sóc Egèria, deessa de les fonts,
sense descans, navego pel Laberint
cantant la meva desgràcia:
la pèrdua del meu estimat,
el segon i gran rei de Roma, Numa Pompili.
Oh ! Déus dels mars i del cel,
de la vida i de la mort ,
del sol i la lluna,
si em poguéssiu fer real el meu desig,
retorneu-me el meu amant !
Vull ser la seva saviesa,
la seva pietat…
Fa dies i nits que no el veig,
ni sento la seva veu,
ni el beso en els seus dolços llavis,
ni oloro la seva dolça olor !
Ai, de la meva tristesa que no té fi,
si no et veig ,Amor!
Trista i desgraciada vida visc,
sense tu , perduda al Laberint !
Què podria fer jo, una nimfa
en el cami de la vida, desgraciada sóc!
Ajuda demano a Zeus , el Poderós !
Souad Kouhli
1r batx. llatí
INS MIQUEL MARTÍ I POL