Jo, Egèria

Publicat el 1 febrer 2013 per souadkoul

Les dones sempre han tingut un paper important a la història de Roma. Una que m’ha cridat molt l’atenció ha set Egèria, sobretot pel seu final: morir d’amor, morir per estimar tant ! Espero que us agradi, jo m’he divertit molt fent-lo i m’ajudat ha saber més i millor sobre el reis romans.

Sóc Egèria, deessa de les fonts,
sense descans, navego pel Laberint
cantant la meva desgràcia:
la pèrdua del meu estimat,
el segon i gran rei de Roma, Numa Pompili.
Oh ! Déus dels mars i del cel,
de la vida i de la mort ,
del sol i la lluna,
si em poguéssiu fer real el meu desig,
retorneu-me el meu amant !
Vull ser la seva saviesa,

la seva pietat…

Fa dies i nits que no el veig,
ni sento la seva veu,
ni el beso en els seus dolços llavis,
ni oloro la seva dolça  olor !
Ai, de la meva tristesa que no té fi,
si no et veig  ,Amor!
Trista i desgraciada vida visc,
sense tu , perduda al Laberint !
Què podria fer jo, una nimfa
en el cami de la vida, desgraciada sóc!
Ajuda demano a Zeus , el Poderós !

Souad Kouhli
1r batx. llatí
INS MIQUEL MARTÍ I POL

Publicat dins de llatí | Etiquetat com a , | 6 comentaris

Més de “Guárdate de los IDUS”…

Publicat el 28 gener 2013 per Rocío

Us adjunto una fotografia molt lligada al llibre “Guárdate de los Idus”.

Us demano que l’expliqueu, que busqueu informació del personatge central i que esmenteu esquemàticament els fets polítics que va protoganitzar.


A més, us deixo l’enllaç d’una entrada feta per una companya, que fa referència a l‘obra.

Publicat dins de llatí | Etiquetat com a , | 3 comentaris

El Minotaure a la tele

Publicat el 8 gener 2013 per ingridcel

A la mitologia grega, el Minotaure era un monstre que tenia el cos d’home i el cap de toro. Va nèixer de la unió de Pasífae amb el Brau de Creta.

El brau de Creta era un ésser fantàstic. Minos, va demanar a Posidó que li donés un brau, Posidó va fer sortir un brau de les aigües, que va ser l’anomenat “Brau de Creta”. Minos tenia pensat oferir-lo en sacrifici al déu, però en veure la bèstia  va decidir sacrificar-ne un altre.

Minos va ordenar a l’inventor Dèdal que construís un Laberint per poder tancar el Minotaure a dins.

Quan Teseu i els joves atenencs destinats al Minotaure van desembarcar a Creta, els habitants de l’illa s’arrengleraren per veure’ls passar. Entremig d’ells hi havia Ariadna, la filla de Minos. Quan va veure Teseu, se’n va enamorar. Quan va saber que era el fill del rei i que s’havia lliurat voluntàriament, va admirar el seu coratge i va decidir ajudar-lo.
 Ariadna va ajudar a Teseu i li va donar un cabdell de fil per aconseguir sortir del Laberint.Teseu va fer el que Ariadna li aconsellava i finalment Teseu va trobar el Minotaure i van lluitar cos a cos, Teseu el va matar  li va tallar el cap i va poder sortir del Laberint gràcies al fil que li havia donat Ariadna.
En una parada a l’illa de Naxos, Teseu abandonà Ariadna, que en aquell moment estava dormint.
A partir d’aquesta petita introducció us començaré a explicar la relació que té l’anunci amb la mitologia grega.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=vsN0Li_Q_sQ[/youtube]

Al títol de l’anunci ja podem veure reflectit el nom de “Mino” que es refereix al mMnotaure, que té meitat cos de toro i meitat cos d’home. En l’anunci té meitat cos de talp i meitat cos d’home, com molt bé ens explica. També hi podem veure reflectit l’amor que hi ha entre Ariadna i Teseu, que com podem veure, el seu rei li mana que mati  el “MINO-TOPO”, i en el cas de la mitologia grega, el que s’ofereix voluntari és Teseu davant de l’inquietud del seu pare, que era el rei. A més  a més ,també podem observar que a l’anunci ,la noia desapareix, i en la mitologia Teseu abandona a Ariadna a l’illa de Naxos.
Ingrid Vila
1r Batx. llatí i grec
INS Miquel Martí i pol

Publicat dins de General, grec, llatí | Etiquetat com a | 4 comentaris

Gustos mitològics d’Astúries

Publicat el 8 gener 2013 per materhelena

SABORES MITOLÓGICOS DE ASTURIAS


Aquest anunci promociona Astúries, aprofitant el mistèri i la màgia dels seus boscos, amb la finalitat d’atreure més turisme a la regió. Només començar l’anunci ens aparèix un sàtir, que encarna la força vital de la naturalesa, i com aquests sempre solen acompanyar a Dionís es relacionen amb les festes, els balls i la diversió perquè no entenen del dolor. Així demostren que Astúries és un lloc divertit i atractiu.

Les fades, la fauna, la sidra representen la ambrosía, la carn i altres aliments, el vi… tots aquests elements presenten Astúries com un lloc on hi trobaràs diversió i distracció, on t’hi podràs relaxar i disfrutar d’una bona estada.

Helena Jordà,

1r Batx. llatí i grec

INS MIQUEL MARTÍ I POL

Publicat dins de General, grec, llatí | 5 comentaris

Més de mites…

Publicat el 13 desembre 2012 per Rocío

"
Us deixo tres imatges d’un mite tractat a classe. Heu de fer:
a) Esbrinar el mite.
b) Ordenar les imatges , si cal.
c) Explicar el mite a partir de les imatges.

Publicat dins de General, grec | Etiquetat com a | 14 comentaris

El Quixot i Dànae

Publicat el 12 desembre 2012 per souadkoul

Autor: Miguel de Cervantes

Editorial: Anaya. Madrid 2010

 

Es de vidrio la mujer;
pero no se ha de probar
si se puede o no quebrar,
porque todo podría ser.

Y es más fácil el quebrarse,

y no es cordura ponerse

a peligro de romperse
lo que no puede soldarse.

 

Y en esta opinión estén
todos, y en razón la fundo;
que si hay Dánaes en el mundo,
hay pluvias de oro también.

Són uns versos de Miguel de Cervantes, de la novel.la ” El Quixot”.
Si ens fixem en els dos últims versos , expliquen el mite en què Júpiter enamorat de Dànae,  empresonada en una torre, perquè el seu pare va rebre una profecía : si arriba a tenir un fill,  li prendrà el poder i el matarà. Però, com el nostre Júpiter ( Zeus), és  tot poderós i res és impossible per ell, es va transformar en “pluja d’or” i va poder aconseguir tenir relacions amb la princesa Dànae, i sens dubte, la profecia es va complir.

Els dos últims versos  els considero  claus. Doncs bé, segons els meus coneixements sobre la mitologia, els  he relacionat  amb el mite i, al meu entendre,  Cervantes vol tocar el punt feble de la dona, i diu que , per molt que intentem ser dones orgulloses , sempre l’home acaba trobant alguna sortida o ,més ben dit, algun parany  per fer-nos caure en el seu amor; per això  Cervantes posa l’ exemple del mite de Dànae: per molt empresonada que estava, Júpiter va fer tot el  possible per aconseguir-la.

Souad Kouhli
1r Batx. Llatí i Grec
Ins Miquel Martí i Pol

Publicat dins de General, grec, llatí | Etiquetat com a , | 4 comentaris

EL PELUIX DE TROIA

Publicat el 9 novembre 2012 per materhelena

TROYA PEPSI COMERCIAL

Segurament aquest vídeo és molt antic, però ara que faig grec i llatí l’he entès perfectament, abans no el relacionava amb res, només pensava que la marca de begudes “pepsi” sempre feia anuncis especials.



Les forces gregues no podien entrar a Troia a causa dels seus sistemes de defensa, però els van vènçer amb una parany creat per Ulisses , que consistia en construir un cavall de fusta i amagar  al seu interior els soldats grecs. Així els grecs van derrotar als troaians.

En aquest anunci el noi s’inspira en aquest fet per amagar-se dins d’un ós gegant de peluix i  entrar dins la casa d’una noia de la que està enamorat, que representa Helena, la dona més bella del món, sense que ningú el descobreixi i així poguer arribar als seus objectius, estar amb ella. Una altre fet en comú és que la noia troba l’ós gegant davant la porta com a regal sense remitent, igual que els troians es van trobar el cavall gegant davant les portes de la ciutat com a presumpte ofrena per haver vençut la guerra.

Helena Jordà

(1.r batxillerat B)

Publicat dins de General, grec | Etiquetat com a , | 5 comentaris

Un perfum només per a dones !

Publicat el 10 octubre 2012 per violetaca

En la mitologia grega Artemis va ser una de les deesses més venerades i una de les més antigues. Era la filla de Zeus i Leto, i la germana bessona d’Apol•lo. Va ser la deessa grega de la caça, dels animals salvatges, de la virginitat,   de les donzelles… moltes dones la consultaven perquè li alleujava les malalties de les dones. Sovint se la  representava com una caçadora portant un arc i fletxes. El cérvol i el xiprer els estaven consagrats.
Més tard, va assumir fins i tot el paper d’ ajudant dels parts i va acabar sent identificada amb Selene, una titànide que era la deessa grega de la Lluna (per aixó de vegades apareix representada amb una lluna creixent sobre el cap ).

La versió de Calímaco és que Hera, enfadada per la infidelitat del seu marit amb Leto, va prohibir que aquesta pogués donar a llum tant a la terra com a una illa. Tot i així, l’illa de Delos va emergir de les profunditats del mar, o bé Leto va desobeir sense més a Hera, va donar a llum a Artemis.
En una altra de les versions, recollida per Higino, diu que quan Hera va descobrir que Leto estava embarassada de Zeus, va prohibir que donés a llum en qualsevol lloc on il•luminés el Sol i va enviar a la serp Pitó perquè assassinés a Leto quan aquesta estigués donant a llum. Però Zeus va enviar al vent Aquiló perquè recollís a Leto i la portés al costat de Posidó. Aquest la va portar a Ortigia i va cobrir el lloc amb una volta formada per les seves onades. Allà, sense contravenir la prohibició d’Hera, Leto va parir a Apol•lo i a Artemis aferrant-se a una olivera. Més tard, l’illa d’Ortigia va ser anomenada Delos i Apol•lo va matar la serp Pitó per venjar els sofriments de la seva mare.
Segons explica una tradició, Artemis va néixer abans que el seu germà i va ajudar a la seva mare a donar a llum a Apol·lo.

I amb aquesta introducció d’Artemis/Diana, començo a explicar la relació de l’anunci amb aquesta deessa.

En aquest anunci es veu perfectament representada Diana/Artemis per moltes raons. La que es veu a simple vista i la que em va fer fixar-me amb aquest anunci més detalladament és l’aparició del cèrvol. A Diana sempre se la representa amb un cèrvol o amb un gos de caça, ja que és la deessa de la caça i en aquest anunci el cèrvol apareix dues vegades. També es diu que és la protectora dels boscos i com hi podem veure, tota l’acció passa a dins del que es podria dir un bosc. Tot i que el paisatge sigui un bosc ho podem interpretar de dues maneres; una, la que ja he explicat i l’altre, que com que és la deessa de la caça ,és normal que se la representi en un bosc ja que és on passa la major part del temps. Una altra de les raons per la qual sabem que en aquest anunci es refereixen a Diana és perquè a Diana la representen com una donzella vestida amb una túnica força curta i com podem veure ,més o menys , han fet el mateix , però en modern; brusa estreta bàsica i shorts ,però per sobre porta una espècie de brusa que s’acosta bastant a la representació d’una túnica.

I la última raó i crec que la més interessant és el fet que tot l’anunci es basa en que un noi persegueix a la model. I per últim la model diu (l’anunci amb castellà almenys): “alcánzame, si te dejo“. Ho trobo molt interessant ja que Diana es va mantenir sempre verge i aquest anunci ho reflecteix ,no deixant-se agafar pel noi i dient aquesta frase final.

Violeta Casadesús
1r Batx.
INS Miquel martí i Pol ( Roda de Ter )

Publicat dins de General, grec, llatí | Etiquetat com a | 6 comentaris

La Vida es Sueño

Publicat el 5 maig 2012 per souadkouh

 Bibliografia: CALDERÓN DE LA BARCA, Pedro, La Vida es Sueño, Editorial, Cátedra, Madrid 1992



A l’assignatura de “literatura castellana ” hem llegit el llibre La Vida es Sueño. He de dir que he tingut moltes dificultats per seguir l’argument, però de mica en mica vaig agafar el fil i aquí us deixo la meva relació amb la cultura clàssica.

La Vida es Sueño és un llibre de Calderón de la Barca. El seu protagonista és Segismundo, princep i fill del rei Basilio, però per culpa d’un somni que va tenir el rei abans que nasqués Segismundo, va fer girar tota la història i el princep es va convertir en un presoner en una cova, perquè el rei va somniar que el seu fill seria el futur rei i que tambè seria culpable de la seva mort i li prendria el poder; per això el va tancar en una cova on el fill va créixer tot sol ,sense ningú…
Aquets petit resum del llibre em recorda el mite d‘Edip : abans de néixer, els seus pares van consultar a l’ oracle com seria el seu fill . La resposta va ser demolidora, els va dir que el seu fill arribaria a ser l’assassí del seu pare i espòs de sa mare; el rei en sentir això, el primer que va fer en néixer el nadò va ser encarregar a un servent fidel que mátés a la criatura, però el serf, compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya,, lligat pels peus a un arbre. D’aquí li ve a Èdip el seu nom (Peus inflats). Un pastor anomenat Forbes, que pasturava els ramats de Polibi, rei de Corint, el va alliberar i se’l va afillar. Finalment Polibi i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi. Quan va créixer i va ser un jove heroi ,van començar les seves aventures i tal com havia dit l’oracle, va matar el seu pare i es va casar amb la seva mare.

Èdip, quan descobreix la veritat, es treu els ulls i queda cec.

Si alguna de vosaltres en troba més referents, us convido a entrar…

Souad Kouh, 1r Batx. Llatí i Grec
INS Miquel Martí i Pol
Roda de Ter
Quod sumus

Publicat dins de General, grec, llatí | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

VITIS VINIFERA CATALONIAE

Publicat el 21 abril 2012 per Rocío


Bibliografia: PALATSÍ, Vicent, VITIS VINIFERA CATALONIAE, Relats eròtics per a amants del vi, Editorial, onadsa edicions, Benicarló 2011

“Vitis vinifera cataloniae”: Vicent Palatsí from AEPV on Vimeo.

Com molt bé diu l’autor al vídeo, vitis és el nom científic de la vinya i vitis vinifera el de l’única espècie d’aquesta planta que dóna un fruit apte per a l’elaboració de vi: hi apareixen un centenar de varietats: xarel:lo, macabeu, garnatx, merlot…
És un recull de contes eròtics units per uns personatges que estimen els bons vins i que al voltant d’ell , disfruten del sexe. Són vuit relats, trenta protagonistes a la recerca dels plaers que la vida els pot oferir. Cada relat ve introduit per una cita en llatí adient al seu argument . Així en tenim:

” Uinum uita  est”,

“Omnis mundus aut futit aut futitur”,

“Luxuriosa res uinum et tumultuosa ebrietas”,

“…Incenso grabattulo super mi sensim residens ac crebra subsiliens lubricisque gestibus mobilem spinam quatiens pendulae Ueneris fructu me satiauit…peruigiles egimus interdum lassitudinem refouentes…”

“Hic bibitur” 

 “…nec noto stomachum conciliare mero.”

“Uinari, lauari, ludere, redere: hoc est uiuere”

Cada cita és d’un autor com Petroni i el seu Satiricó, d’Apuleu i el seu ase d’or, i finalment cites estretes del Còdex Vossianus latinus Q 86.

Quan tens el llibre a les teves mans el que et crida l’atenció és la portada: una imatge molt sensual, podrien dir eròtica, que et fa obrir els ulls. És el que veig? doncs sí, ens hem de deixar de falsos tabús i mirar i dir les coses pel seu nom: un home i una dona , lleugers de roba i amb tots els seus atributs a l’aire. És un  fresc de la ciutat de Pompeia del segle  I. trobat a la CASA DELS EPIGRAMES i mostra l’assetjament d’un sàtir no rebutjat per una mènade. Aquí hi tenim un altre referent clàssic importantísim , ja que  Pompeia ha estat i serà la font d’informació més important del món antic en tots els aspectes de la vida.

Quines de les cites literàries us han agradat més?

En podrieu fer una traducció?

Quins altres frescos de Pompeia coneixes?

 

Publicat dins de General, grec, llatí | Etiquetat com a , , , , | 7 comentaris