Monthly Archives: novembre 2007

EL FUNCIONAMENT DE L’OÏDA

Leave a reply

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730392.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

“Atrapa-sons” dedica el capítol als sons greus i aguts, al funcionament de l’oïda humana, a la història del saxo i a dues obres de Paul Dukas i de W. A. Mozart.

Els sons que sentim
Com més petit és un instrument musical, més agut sona, i com més gros, més greu sona. Tant és que sigui de corda, de vent o de percussió. Però tot té un límit: quan un so és molt greu o molt agut, ja no el podem sentir.

L’orella té una part externa que és el pavelló, que, gràcies a la forma d’embut, capta totes les ones sonores que li arriben i fa que vagin a parar al conducte auditiu, al final del qual hi ha el timpà. El timpà, que és aproximadament com la membrana d’un micròfon, vibra amb les ones de so que li arriben i les transmet a la cadena d’ossets (el martell, l’enclusa i l’estrep) i a l’aire contingut en aquesta zona de l’orella.

El moviment de l’estrep i de l’aire es transmet cap al líquid de l’interior del cargol, a través del qual la vibració arriba al nervi auditiu, on es converteix en un impuls elèctric que va a parar al cervell.

Un cop l’impuls elèctric arriba al cervell, aquest òrgan decideix de quina mena de so es tracta. Però si el so és massa agut, és a dir, si les ones arriben molt juntes, el timpà no té temps de vibrar i, per tant, no les sentim. De la mateixa manera, si el so és massa greu, és a dir, si les ones arriben massa separades, el timpà tampoc no vibra.

D’altra banda, el programa inclou una animació de “L’aprenent de bruixot”, de Paul Dukas. L’Atrapa-sons construeix una “calimba” de coberts i l’Atrapamosques interpreta al piano l'”Allegretto alla turca”, de Wolfgang Amadeus Mozart.

Fisiologia de l’oïda:

[kml_flashembed movie="http://www.ayto-malaga.es/cultura/ContaminaWebFinal01/flash/oido.swf" width="100%" height="350"/]

Una presentació molt interessant de l’oïda la trobaràs aquí:

I si vols aprendre a qüidar-te l’oïda segueix aquesta presentació amb detall:


PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

Anatomia de l’oïda.

Llibre interactiu sobre l’oïda i el seu funcionament.

Qüestionari sobre l’oïda.

Crucigrama de l’anatomia de l’oïda.

Fisiologia de l’oïda.

La contaminació acústica i el silenci

Leave a reply

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_721429.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

Aquest capítol del programa “Atrapa-sons” descobreix què són els decibels i quina capacitat té l’oïda humana. També repassa la història del clarinet i inclou el relat animat “La boutique fantasque”, de Respighi, i una peça de Bach.

La contaminació acústica i el silenci
El so és important en la música, però el silenci també ho és i els silencis també s’escriuen a les partitures.

A diferència d’altres tipus de contaminació, la contaminació acústica no deixa residus en el medi ambient quan s’atura. No obstant, el soroll pot arribar a fer mal si és excessiu.

El so també es pot mesurar i la unitat per mesurar el so és el decibel. Amb els decibels es mesura la intensitat del so. El ventall d’intensitat sonora que es pot percebre amb l’oïda és amplíssim. Des del so que fa una agulla en caure a terra fins al d’un avió de reacció enlairant-se, un soroll que fa mal a les orelles.

Un nivell de zero decibels seria el silenci absolut. Comencem a percebre sons aproximadament a partir dels 5 decibels, i a sentir dolor cap als 130. Una trepitjada suau té uns 10 decibels, un bon embús de trànsit, uns 80, i en un concert de rock es pot arribar als 120 decibels.

La història del clarinet
Tot i que estava inspirat en un instrument més antic anomenat “chalumeau”, el clarinet el va inventar el 1690 un constructor d’instruments alemany que es deia Denner. Altres constructors hi van anar incorporant millores durant un segle i mig.

Encara que el nom de clarinet sembli que vingui de “clar” i “net”, la veritat és que no. El nom que té és un diminutiu italià de “clarino”, que era com una trompeta. O sigui que, en català, del clarinet també se n’hauria pogut dir “trompeteta”.

De clarinets n’hi ha més de quinze tipus diferents, des dels que sonen molt aguts fins un que sona tan i tan greu, l’anomenat clarinet octocontrabaix, que només se n’ha construït un en tota la història.

Des dels seus orígens, els músics i els compositors han apreciat molt el clarinet. Mozart li va dedicar moltes peces. I també Brahms, Weber, Debussy i Stravinski.

I no és apreciat només per a la música d’orquestra. El clarinet ha estat, i encara ho és, un dels instruments preferits dels músics orientals i de jazz.

D’altra banda, aquest capítol inclou el relat animal “La boutique fantasque”, un ballet d’Ottorino Respighi, i la secció “L’artefacte musical”, en què l’Atrapa-sons construeix un aeròfon de membrana. Finalment, “El concert amfibi” està dedicat a la “Fuga número 3” de Johann Sebastian Bach.

El sonòmetre:

És un dispositiu que medeix de manera objectiva el nivell de presió sonora.

[kml_flashembed movie="http://www.ayto-malaga.es/cultura/ContaminaWebFinal01/flash/sonometroweb.swf" width="100%" height="400"/]

Font:  http://www.ayto-malaga.es

I ara vídeos explicatius en aquest enllaç:

http://www.menosruido.com/menu.htm

LA VEU HUMANA

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_741880.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

Aquest capítol del programa “Atrapa-sons” està dedicat a la veu humana, l’instrument musical més expressiu de tots. L’espai també inclou una animació de “La flauta màgica”, l’Atrapa-sons construeix, amb un pot metàl·lic, una “qüica”, i l’Atrapamosques interpreta al piano la peça “Ah, vous dirai-je, maman”, de Mozart, que en català es coneix com “Quan les oques van al camp”.
Pàgina web dedicada a la veu humana:
[kml_flashembed movie="http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso2001/accesit_2/menu.swf" width="450" height="350" wmode="transparent" /]
Has d’anar a la font: Juntadeandalucia.es

Les veus, les òperes:

La veu és el so produït per la vibració de les cordes vocals quan hi passa l’aire. Però no tots els sons que podem fer amb la boca van igual de bé per cantar. Quan cantem una cançó, les notes les allarguem amb les vocals, no pas amb les consonants.

La veu es pot considerar l’instrument musical més expressiu de tots. Fins i tot té un gènere musical del qual és la protagonista: l’òpera.

La veu humana és l’instrument musical més antic, més conegut, més utilitzat i més barat del món. Es fa servir des de fa milions d’anys.

Els egipcis consideraven la veu humana l’instrument més poderós perquè els déus els fessin cas.

Com en altres famílies d’instruments, hi ha diferents models de veus humanes. Al segle XVI es va posar nom als diferents tipus de veu, segons si tenien un so més greu o més agut.

Els homes que tenen la veu més greu es diu que tenen veu de baix i poden fer des del re de la primera octava del piano fins al mi de la tercera.

Els qui la tenen greu, però no tan greu com els baixos, es diuen barítons i poden fer des del la de la primera octava del piano fins al la de la tercera. I els homes que tenen la veu més aguda són els tenors, que poden cantar entre el do de la segona octava i el do de la quarta.

Entre les dones, les que tenen la veu més greu s’anomenen contralts, que arriben des del sol de la segona octava fins al fa de la quarta. I les que tenen la veu més aguda, les sopranos, fan des del do de la tercera octava al do de la cinquena.

I, finalment, les que tenen una veu entre contralt i soprano es diuen mezzosopranos, que també cobreixen dues octaves, entre el la de la segona i el la de la quarta.

Ara pots repassar i avaluar-te en aquest enllaç:

EL CANT CORAL

EL CANT CORAL és la disciplina que ens ajudarà a cantar fent servir correctament la veu, el primer instrument musical que tenim a l’abast des de que som petits. Si visites aquest enllaç trobaràs informació:

I ara pels més grandets activitats i avaluació:
[kml_flashembed movie="http://recursos.cnice.mec.es/musica/provisionales/animaciones/voz/fondo.swf" width="100%" height="500"/]
Font: Cnice

PER AMPLIAR:

La voz. Instrumento vocal(10 vídeos il.lustratius).

http://grups.blanquerna.url.edu/m26/veu/

TÈCNIQUES EN LES ARTS MUSICALS: LA VEU

Gimnàsia per a la veu

Instruments de vent-metall

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_721430.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

“Atrapa-sons” dedica el capítol als instruments de metall, a la història de la trompa, a “Peer Gynt”, d’Edvard Grieg, i a una composició de Franz Liszt.

Altres seccions del pograma són “El relat animat”, dedicat a “Peer Gynt”, amb música d’Edvard Grieg i lletra d’Ibsen; “L’artefacte musical”, en què l’Atrapa-sons construeix una trompa de mànega, i “El concert amfibi”, en què l’Atrapamosques interpreta l’obra de Franz Liszt “La campanella”, un estudi de concert sobre un rondó de Paganini.

LA FAMÍLIA DEL METALL

Tot i que no són de metall, segurament va ser d’una banya d’animal d’on van néixer el que després serien els instruments de metall. De fet, en anglès, aquests instruments s’anomenen “horn”, que vol dir banya.

L’embocadura té forma de copa i l’extrem d’on surt l’aire, que es diu campana, té forma d’embut. El truc no és bufar, sinó saber posar bé els llavis perquè vibrin al broquet.

Pràcticament tots els instruments de la família del metall fan servir un tub més o menys enrotllat. N’hi ha des de molt greus, com la tuba, fins a molt aguts, com la corneta. I entremig hi tenim la trompeta, el fiscorn, el trombó, la trompa…

Els instruments de metall tenen un so brillant, noble i metàl·lic que, quan convé, es pot atenuar amb la sordina. Una mena de tap que es posa a la campana de l’instrument.

ELS INSTRUMENTS DE VENT-METALL:

La trompeta és un instrument de la família de vent-metall, constituït per una embocadura acoblada a un tub corbat que acaba en un pavelló.

El trombó de vares és un instrument de vent-metall consistent en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló que té forma de campana, i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet allargar mitjançant un lliscament la longitud del seu tub. La vara substitueix en aquest cas la funció que en d’altres instruments, com la trompeta, fan les vàlvules o pistons .

La trompa és un instrument de vent-metall que consisteix en un llarg tub de perforació cònica, de coure o llautó, de més de tres metres de llargada, blegat sobre ell mateix diverses vegades. En un extrem acaba en un pavelló ample en forma de campana i en l’altre en una embocadura de secció cònica de forma com d’embut. Com en els altres instruments d’aquesta família, el seu so també es basa en la sèrie dels harmònics naturals.

La tuba és un instrument de vent-metall constituït per un tub de més de tres metres de llarg, normalment de coure, blegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló.

I com a exemple aquí tens la Tocatta i Fuga en D menor de J.S.Bach de la mà del quintet Canadian Brass. A que no endevines quin dels instruments de més amunt no apareix en el vídeo?

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/c54HuSXvsj4" width="475" height="380" wmode="transparent" /]

Vols saber com sona el metall? ELS COLORS DEL METALL

Concerts escolars i familiars :

TUBS I FLAUTES

Leave a reply

La flauta és un dels instruments més antics de la història. N’hi ha de tota mena: de llargues, de curtes, de primes, de gruixudes,
de tortes, de colors, de fusta, de pasta, de vidre, de plàstic, de porcellana…

La nota que fa una flauta depèn de la llargada de la columna d’aire que vibra dins el tub. Com més llarga sigui, més greu serà la nota, i com més curta sigui la columna, més aguda sonarà. Tapant i destapant forats es varia la llargada de la columna d’aire i es fan notes diferents.

Segons la mena d’embocadura, que és per on es bufa, hi ha diferents tipus de flautes: flauta dolça o de bec, flauta travessera, obliqua…Perquè l’aire vibri dins la flauta hi ha d’entrar en un angle determinat. En el cas de la flauta travessera o l’obliqua, aquest angle es fa amb la posició dels llavis. En canvi, en la flauta dolça, l’angle ja el marca el bisell que hi ha a l’embocadura.

LA HISTÒRIA:

Les flautes més primitives es feien amb canyes o amb ossos. De fet, els romans tenien unes flautes que es deien “tíbia” perquè es feien amb l’os de la cama que es diu així. L’instrument més agut de l’orquestra és el flautí, també anomenat “piccolo”. El cosí català del flautí és el flabiol. Sense el flabiol no es podrien ballar sardanes, perquè sempre comencen amb el seu so característic.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730973.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

El programa “Atrapa-sons” dedica el capítol a la flauta, al seu so i a la seva història. També inclou un relat animat de l’obra “Sherezade”, de Rimski-Kórsakov, i una interpretació curiosa d’una peça de Claude Debussy.

A la part final del programa, “El relat animat” està dedicat a “Sherezade”, de Nikolai Rimski-Kórsakov. L’Atrapa-sons construeix un ocell de suc amb un tetrabric i l’Atrapamosques interpreta amb el seu piano “Golliwogg’s Cake Walk”, de Claude Debussy.

La flauta de bec

La flauta de bec es construeix principalment amb fusta. Sona quan l’instrumentista bufa a través del bec i dirigeix l’aire cap al bisell i cap al tub de l’instrument, on es fan les notes tapant i destapant els forats amb els dits. Existeixen diferents mides de flautes de bec i s’anomenen de la més aguda a la més greu: sopranino, soprano, contralt, tenor i baix.

Escolta com sona l’obra La pantera rosa, de Henry Mancini, interpretada per un quartet de flautes de bec:

La flauta travessera

La flauta travessera s’anomena així ja que, per tocar-la cal col.locar-la de través respecte del cos.

El bisell és el forat per on el flautista, amb l’ajut dels llavis, bufa per produir el so. El mecanisme de claus serveix per tapar i destapar els forats. Aquest mecanisme permet tapar més d’un forat alhora.

Antigament la flauta travessera era de fusta:

La flauta travessera actual és de metall:

Escolta com sona la flauta travessera:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/mini/flute_traversiere.swf" width="90%" height="220"/]

I ara altres tipus de flauta:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/fife.swf" width="75%" height="200"/]

Flautí:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/piccolo.swf" width="75%" height="200"/]

Font: Els instruments musicals.

Escolta com sona la flauta travessera actual en l’obra Les petits riens, de W.A.Mozart.

Aquest és en Joan, fa tres anys que estudia la flauta travessera, i per a l’estrena de La neu, el proper dia 22 de desembre a la XTEC, ja fa més de 15 dies que assaja. Clica la imatge per saber més coses.

La Guio fa vuit mesos que va arribar a Catalunya i abans havia viscut en cinc països diferents, diu que el que més li agrada de la música és que amb aquesta s’entén amb tothom, sigui d’on sigui, i des del primer moment. Amb en Joan, el flautista, de seguida es van fer amics. Clica la imatge i sabràs més coses del flautí.

ACTIVITATS:

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/flauti/flauti.swf" width="100%" height="350"/]

Els instruments de vent-fusta.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730972.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” mostra com funcionen instruments com el clarinet, el tible, l’oboè, la tenora o la gralla, i repassa la història del fagot. També inclou una animació d'”El trencanous”, de Txaikovski, i una interpretació d’una peça de Satie.

D’altra banda, la secció “El relat animat” està dedicada al ballet “El trencanous”, amb música de Piotr Ílitx Txaikovski. Al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta “Gnossienne número 1”, d’Erik Satie.

Classificacions

La classificació de vent-fusta no fa referència, realment, al material amb el qual està construït l’instrument sinó al tipus d’embocadura. Hi ha:

– Els de llengüeta simple(senzilla de canya):el clarinet, el saxòfon...

_ Els de llengüeta doble(de doble canya): el tible (molt conegut en el món sardanístic), l’oboè, la tenora, la gralla, el fagot….

_ Els de bisell(les flautes): flauta travessera i flauta de bec.

Molts d’aquests instruments fan servir sistemes de claus per tapar els forats, ja que és impossible tapar-los tots amb els dits.

INSTRUMENTS DE CORDA FREGADA

Leave a reply

L’arquet:

Els instruments de corda fregada amb arc es caracteritzen pel fet que les cordes es toquen fregant-les amb un arc encara que també es poden tocar pinçant-les. Quan pincem les cordes amb els dits fem servir una tècnica que es diu pizzicato.

L’arquet està fet de pèls de cua de cavall. Quan freguem les cordes podem fer notes curtes i llargues.

Detall de l’arc d’un violí.

L’arquet ha evolucionat des dels seus inicis en què era un arc de fusta que mantenia les cerres tensades. Posteriorment s’hi va aplicar un sistema de cremallera que permetia a l’instrumentista anar tensant l’arc a mesura que ho necessitava. A mitjans del s. XVIII, va anar agafant la forma actual, amb la curvatura a l’inrevés i un cargol que permet mantenir la pressió de les cerres en el punt adient.

Els instruments de corda fregada amb arc:

Més del seixanta per cent dels instruments d’una orquestra simfònica són de corda fregada. Justifiquen aquest protagonisme les característiques del seu so i la importància que exerceixen en la conducció melòdica.

L’espai “Què m’has dit!” repassa el nom dels instruments de corda fregada i les seves parts.

Càndid Rodríguez, professor de l’Escola Municipal de Música Blai Net, de Sant Boi de Llobregat, mostra els instruments que formen la família de la corda fregada.

El violí és el més petit de la família. Té una “costella” que fa que es pugui aguantar bé el seu pes sense fer gaire força. Altres parts del violí són la “barbeta”; el “pont”, que subjecta la pressió de les cordes; el “cordal”; el “batidor”; el “claviller”; les “clavilles” i les “efes”. El músic que toca el violí és el “violinista”. El “violer” és el fabricant de violins i altres instruments de corda fregada o pinçada. La “violeria” és el taller del violer.

La viola és una mica més gran que el violí i té les mateixes parts. L’afinació de les cordes és diferent i té un registre més greu. El “violista” és el músic que toca la viola.

El violoncel té una mida més gran i cal tocar-lo assegut. La “pica” és la part de l’instrument que fa contacte amb el terra. El violoncel també es coneix com “cello”, un diminutiu de la paraula italiana “violoncello”. El “violoncel·lista” és el músic que toca el violoncel.

El més gran de la família és el contrabaix, que cal tocar-lo dret. El “contrabaixista” és el músic que toca el contrabaix, que també s’anomena “violó”.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/quemasdit/001_793352.rm" width="352" height="288"/]

Per a conèixer amb més detall aquests quatre instruments anirem un per un:

EL VIOLÍ:


LA VIOLA:

EL VIOLONCEL:

EL CONTRABAIX:

El vídeo, realitzat durant els assaigs que l’OBC va fer de la Novena Simfonia de Beethoven, permet apreciar la força expressiva que el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix assoleixen en l’orquestra i en l’acompanyament d’una important massa coral.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m3700.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

EL LUTHIER:

Ofici i caràcter. Procés de construcció artesanal d’instruments de corda.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m6438.rm" width="352" height="288"/]

Vídeos il.lustratius i activitats:

Tot i que el títol diu corda fregada, potser aquest no és un bon exemple oi? Escolta de Béla Bartók: String Quartet No. 4:4. Allegretto pizzicato.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ejC2eI850gg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quin tècnica fan servir?

Per a que et sigui més fàcil diferenciar la tècnica de fregar les cordes i la tècnica del pizzicato escolta el “Tordion” de Peter Warlock, on cada * correspon a un compàs de tres temps.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RY5zVv2lRmg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ara recordem els tipus d’instruments de corda segons la tècnica que fem servir per a que sonin. Ves a escolta, desprès a corda i finalment clica sobre els instruments de corda fregada per a veure quins són:


Ballada final dels gegants de Sitges

Leave a reply

I com que tot allò que és bo s’acaba… la Festa Major de Sant Bartomeu ja està arribant a la seva fi. Si us agraden els gegants i vibreu amb el so de les gralles i els timbals aquí teniu la ballada dels gegants davant l’ajuntament de la nostra vila i fins a Santa Tecla!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/L81CeaQwSDE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]