L’arquet:
Els instruments de corda fregada amb arc es caracteritzen pel fet que les cordes es toquen fregant-les amb un arc encara que també es poden tocar pinçant-les. Quan pincem les cordes amb els dits fem servir una tècnica que es diu pizzicato.
L’arquet està fet de pèls de cua de cavall. Quan freguem les cordes podem fer notes curtes i llargues.
Detall de l’arc d’un violí.
L’arquet ha evolucionat des dels seus inicis en què era un arc de fusta que mantenia les cerres tensades. Posteriorment s’hi va aplicar un sistema de cremallera que permetia a l’instrumentista anar tensant l’arc a mesura que ho necessitava. A mitjans del s. XVIII, va anar agafant la forma actual, amb la curvatura a l’inrevés i un cargol que permet mantenir la pressió de les cerres en el punt adient.
Els instruments de corda fregada amb arc:
Més del seixanta per cent dels instruments d’una orquestra simfònica són de corda fregada. Justifiquen aquest protagonisme les característiques del seu so i la importància que exerceixen en la conducció melòdica.
L’espai “Què m’has dit!” repassa el nom dels instruments de corda fregada i les seves parts.
Càndid Rodríguez, professor de l’Escola Municipal de Música Blai Net, de Sant Boi de Llobregat, mostra els instruments que formen la família de la corda fregada.
El violí és el més petit de la família. Té una “costella” que fa que es pugui aguantar bé el seu pes sense fer gaire força. Altres parts del violí són la “barbeta”; el “pont”, que subjecta la pressió de les cordes; el “cordal”; el “batidor”; el “claviller”; les “clavilles” i les “efes”. El músic que toca el violí és el “violinista”. El “violer” és el fabricant de violins i altres instruments de corda fregada o pinçada. La “violeria” és el taller del violer.
La viola és una mica més gran que el violí i té les mateixes parts. L’afinació de les cordes és diferent i té un registre més greu. El “violista” és el músic que toca la viola.
El violoncel té una mida més gran i cal tocar-lo assegut. La “pica” és la part de l’instrument que fa contacte amb el terra. El violoncel també es coneix com “cello”, un diminutiu de la paraula italiana “violoncello”. El “violoncel·lista” és el músic que toca el violoncel.
El més gran de la família és el contrabaix, que cal tocar-lo dret. El “contrabaixista” és el músic que toca el contrabaix, que també s’anomena “violó”.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/quemasdit/001_793352.rm" width="352" height="288"/]
Per a conèixer amb més detall aquests quatre instruments anirem un per un:
EL VIOLÍ:
LA VIOLA:
EL VIOLONCEL:
EL CONTRABAIX:
El vídeo, realitzat durant els assaigs que l’OBC va fer de la Novena Simfonia de Beethoven, permet apreciar la força expressiva que el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix assoleixen en l’orquestra i en l’acompanyament d’una important massa coral.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m3700.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]
EL LUTHIER:
Ofici i caràcter. Procés de construcció artesanal d’instruments de corda.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m6438.rm" width="352" height="288"/]
Vídeos il.lustratius i activitats:
Tot i que el títol diu corda fregada, potser aquest no és un bon exemple oi? Escolta de Béla Bartók: String Quartet No. 4:4. Allegretto pizzicato.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ejC2eI850gg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Quin tècnica fan servir?
Per a que et sigui més fàcil diferenciar la tècnica de fregar les cordes i la tècnica del pizzicato escolta el “Tordion” de Peter Warlock, on cada * correspon a un compàs de tres temps.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RY5zVv2lRmg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ara recordem els tipus d’instruments de corda segons la tècnica que fem servir per a que sonin. Ves a escolta, desprès a corda i finalment clica sobre els instruments de corda fregada per a veure quins són:
