TUBS I FLAUTES

La flauta és un dels instruments més antics de la història. N’hi ha de tota mena: de llargues, de curtes, de primes, de gruixudes,
de tortes, de colors, de fusta, de pasta, de vidre, de plàstic, de porcellana…

La nota que fa una flauta depèn de la llargada de la columna d’aire que vibra dins el tub. Com més llarga sigui, més greu serà la nota, i com més curta sigui la columna, més aguda sonarà. Tapant i destapant forats es varia la llargada de la columna d’aire i es fan notes diferents.

Segons la mena d’embocadura, que és per on es bufa, hi ha diferents tipus de flautes: flauta dolça o de bec, flauta travessera, obliqua…Perquè l’aire vibri dins la flauta hi ha d’entrar en un angle determinat. En el cas de la flauta travessera o l’obliqua, aquest angle es fa amb la posició dels llavis. En canvi, en la flauta dolça, l’angle ja el marca el bisell que hi ha a l’embocadura.

LA HISTÒRIA:

Les flautes més primitives es feien amb canyes o amb ossos. De fet, els romans tenien unes flautes que es deien “tíbia” perquè es feien amb l’os de la cama que es diu així. L’instrument més agut de l’orquestra és el flautí, també anomenat “piccolo”. El cosí català del flautí és el flabiol. Sense el flabiol no es podrien ballar sardanes, perquè sempre comencen amb el seu so característic.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730973.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

El programa “Atrapa-sons” dedica el capítol a la flauta, al seu so i a la seva història. També inclou un relat animat de l’obra “Sherezade”, de Rimski-Kórsakov, i una interpretació curiosa d’una peça de Claude Debussy.

A la part final del programa, “El relat animat” està dedicat a “Sherezade”, de Nikolai Rimski-Kórsakov. L’Atrapa-sons construeix un ocell de suc amb un tetrabric i l’Atrapamosques interpreta amb el seu piano “Golliwogg’s Cake Walk”, de Claude Debussy.

La flauta de bec

La flauta de bec es construeix principalment amb fusta. Sona quan l’instrumentista bufa a través del bec i dirigeix l’aire cap al bisell i cap al tub de l’instrument, on es fan les notes tapant i destapant els forats amb els dits. Existeixen diferents mides de flautes de bec i s’anomenen de la més aguda a la més greu: sopranino, soprano, contralt, tenor i baix.

Escolta com sona l’obra La pantera rosa, de Henry Mancini, interpretada per un quartet de flautes de bec:

La flauta travessera

La flauta travessera s’anomena així ja que, per tocar-la cal col.locar-la de través respecte del cos.

El bisell és el forat per on el flautista, amb l’ajut dels llavis, bufa per produir el so. El mecanisme de claus serveix per tapar i destapar els forats. Aquest mecanisme permet tapar més d’un forat alhora.

Antigament la flauta travessera era de fusta:

La flauta travessera actual és de metall:

Escolta com sona la flauta travessera:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/mini/flute_traversiere.swf" width="90%" height="220"/]

I ara altres tipus de flauta:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/fife.swf" width="75%" height="200"/]

Flautí:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/piccolo.swf" width="75%" height="200"/]

Font: Els instruments musicals.

Escolta com sona la flauta travessera actual en l’obra Les petits riens, de W.A.Mozart.

Aquest és en Joan, fa tres anys que estudia la flauta travessera, i per a l’estrena de La neu, el proper dia 22 de desembre a la XTEC, ja fa més de 15 dies que assaja. Clica la imatge per saber més coses.

La Guio fa vuit mesos que va arribar a Catalunya i abans havia viscut en cinc països diferents, diu que el que més li agrada de la música és que amb aquesta s’entén amb tothom, sigui d’on sigui, i des del primer moment. Amb en Joan, el flautista, de seguida es van fer amics. Clica la imatge i sabràs més coses del flautí.

ACTIVITATS:

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/flauti/flauti.swf" width="100%" height="350"/]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *