El millor regal.

Avui m’han fet un regal que no té preu i que guardaré amb pany i forrellat per gaudir-lo en aquells moments de defalliment. He de reconéixer que m’ha emocionat. No és un regal material. És un escrit d’una antiga alumna que parla sobre mi i com la vaig marcar positivament en el seu pas per l’escola.

No sabeu pas què gratificant és, saber que com a mínim has deixat empremta, que valoren el què vas fer per ells, la confiança que els transmeties i que a més et recorden amb tendresa.

M’ha sorprés, tot i el pas del temps, la quantitat de detalls i anècdotes que recordava, com les meves paraules l’havien arribar a influenciar i com els meus gestos i mirades confirmaven el que deia amb paraules.

M’has fet un gran regal. Espero poder deixar la mateixa empremta a tots els alumnes que passen per les meves classes. Això m’esperona a ser millor i també a gaudir d’aquesta feina meravellosa que és poder ser partícip del creixement dels nens i nenes que passen per l’escola.

A tots vosaltres, els qui heu estat amb mi com els que hi estareu; moltíssimes gràcies.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

De paraules de plom a or

Quantes vegades tenim o utilitzem un vocabulari negatiu, pessimista que sense adonar-nos influeix en com afrontem les coses. Ara que ha començat el curs, com a mestres n’hem de ser molt conscients i encara que és complicat hem de procurar ser positius i parlar i actuar en conseqüència.

Evidentment requereix temps, entrenament i consciència. De parlar de problemes a parlar de reptes, passar de parlar de dificultats a parlar d’oportunitats, de coses interessants a coses apassionants, de bo a extraordinari i sobretot una que m’agrada especialment i que cap que els alumnes en siguin conscients. El fracàs o el no assoliment dels objectius previstos crea molta angoixa. No aprovar una prova, que no et surti bé l’exposició oral que havies estat preparant, que el resultat final no sigui el previst o desitjat. El moment que ens adonem que aquests fracassos generen experiència d’aprenentatge, ens sentim millor i amb més experiència

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Innovació en educació?

Des de fa un temps des del món educatiu, s’està posant l’atenció en la innovació educativa. Estan sorgint iniciatives que proposen canvis en el món escolar per adaptar-se en el món que vivim i fer de les escoles un espai on els nens i adolescents de la nostra societat surtin amb les màximes capacitats possibles.

És evident que l’escoles en general, necessiten un procés de reflexió exhaustiu de com estan fent les coses i sobretot el per què les estan fent d’aquella manera. I quan dic les escoles, hi podríem afegir els mestres, les universitats, els departaments d’ensenyament i la societat en general. Cal una reflexió com aquesta, però no ara si no sempre.

Ara bé, plantejar qualsevol canvi i vestir-lo d’innovació és agosarat. Considero que hi ha poques coses inventades en el món educatiu.  Com a molt podem adaptar la metodologia d’aprenentatge als nous coneixements que tenim d’aquest gran desconegut que és el cervell humà, de la seva plasticitat a l’hora d’aprendre i adaptar-se a situacions noves a l’etapa infantil i adolescent.

El món educatiu tendeix a ser un pèndol on les modes metodològiques van i vénen i es critica qualsevol opció que en aquell moment no sigui la més trencadora o “innovadora”. Jo sóc partidari de l’equilibri. No tot és blanc o negre, no es tracta de només cooperatiu o projectes, d’intel·ligències múltiples o ensenyament magistral. Crec que com els nostres alumnes, cada situació d’aprenentatge és diferent i els mestres hem de saber aplicar les diferents metodologies totes juntes, integrar-les, fer-ne un tot. Què difícil i alhora emocionant no?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Experiències de Pau

Es tracta d’aprendre a estar en l’experiència.  Això no vol dir, necessàriament, viure moltes experiències. No es tracta de viure moltes experiències, sinó limitar-se a viure, és a dir, deixar que la vida s’expressi tal com és. Compte però: “La quantitat d’experiències i la seva intensitat només serveix per atordir-nos. No estem fets per a la quantitat, sinó per a la qualitat”.

La pau és aquí i ara; també pot ser a la feina. Com podem connectar amb el nostre fons, que és pau? Amb la respiració. O amb el nostre cos. Per això l’altre dia, a Sant Pau, dues-centes persones vam acabar fent-nos massatges els uns als altres, abraçant-nos i ballant. Els nostres rostres es van transformar. Com va dir Mikah de Waart,  ser feliç és una decisió.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Els camins més perillosos per anar a l’escola

Aquesta temporada he pogut veure una sèrie de documentals que tractaven dels camins que havien de fer nens i nenes d’arreu del món per anar a l’escola. Hi podem veure les dificultats i els perills que han de passar per arribar-hi, a més dels sacrificis que han de fer. Tots tenen en comú una vida simple, res ostentosa, si la comparem amb la dels nens i nenes de les nostres contrades.

Veure un sol capítol ja és alliçonador. Haver de caminar 20 km diaris per anar i tornar de l’escola, amb tan sols una tassa de llet i sense haver menjat un plat decent ja és una proesa. Però és que aquests infants no ho viuen com una proesa,  sinó com una cosa normal i habitual. Poder anar a l’escola per ells, és un gran privilegi i una gran oportunitat que no volen pas deixar.

Veure l’esforç i el que fan, per tenir una oportunitat com la que tenen els nostres alumnes a casa nostre, és colpidor. Us convidaria a veure la cara dels meus alumnes quan veuen algun dels capítols. Callats, expectants, empàtics, saben que són uns privilegiats. Troben molt meritori el que fan aquests nens i nenes i els respecten, perquè saben que això, en el seu món d’avui, el que viuen cada dia, és impensable.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Del segle XIX a l’escola del futur

Article publicat al diari el Punt Avui sobre les reflexions de la jornada Com aprendran els nens del futur? organitzat recentment per l’Ateneu Barcelonès i l’Obra Social de La Caixa, que va comptar amb la participació del filòsof i pedagog José Antonio Marina, el catedràtic de didàctica i organització educativa a la Universitat de Barcelona, Francesc Imbernon, i l’especialista en tecnologia educativa Héctor Ruiz.
Els tres experts van coincidir a dir que el model d’escola actual necessita una sacsejada important. “L’estructura escolar actual és del segle XIX”, va assegurar Imbernon, que va posar com a exemple l’estructura arquitectònica dels centres educatius “amb passadissos i cel·les, com els manicomis i les presons”. “Venim d’un model industrial que no ens serveix per a la innovació”, va assegurar Imbernon.
En el mateix sentit es va expressar Héctor Ruiz. “Estem vivint una revolució superior a la impremta perquè internet ha canviat la manera de relacionar-nos amb el coneixement”, va dir. Ruiz lamenta que, tot i que la majoria de la població “fa servir les noves tecnologies en tots els aspectes de la vida, aquestes són poc presents a les escoles”. El decalatge entre el món actual i l’escola és tan gran –sosté Ruiz– que “un professor de fa 200 anys no tindria gaires problemes per fer la seva feina amb un guix, mentre que un cirurgià no se’n sortiria”.
“Vivim en un món d’entorns ràpids, d’aprenentatge continu”, va certificar José Antonio Marina, “i els processos d’aprenentatge han de ser més eficients.” Al seu parer, per treure profit de la tecnologia a l’escola, la clau està a distingir “què es pot guardar al cervell i què a l’ordinador” sense oblidar una premissa: que “un ruc connectat a internet continua sent un ruc”.
L’ús de la tecnologia és clau a l’hora de pensar com ha de ser l’escola del futur, però el canvi de xip que reivindiquen els experts va molt més enllà. “En els propers anys hi haurà canvis profunds en la metodologia”, vaticina Enric Roca, pedagog coordinador d’Edu21: “Els centres tindran espais polivalents en lloc d’espais tancats per especialitats i treballaran per projectes interdisciplinaris. Els docents aprofitaran el software educatiu per personalitzar l’aprenentatge i duran a terme un treball clínic semblant al dels metges: es reuniran cada dia per avaluar la situació dels estudiants, faran propostes concretes per a la jornada i duran a terme un acompanyament intens dels alumnes perquè tindran un coneixement profund de les seves famílies i entorn adquirit al llarg dels anys”. De fet, explica Roca, ja hi ha molts centres al món que posen en pràctica alguns d’aquests mètodes, encara que no siguin tots alhora.
Mentre aquest model d’escola ideal no arriba o es dóna només en pocs casos experimentals, l’important, coincideixen a dir els experts, és engegar les innovacions amb criteri. L’ús de la tecnologia n’és un exemple paradigmàtic. “Abans, els mestres ens donaven una maleta de coneixement perquè sortíssim preparats. Ara, el coneixement el tenim a l’abast i del que es tracta és de desenvolupar competències per sortir-se’n a la vida. Ara bé: si ensenyem el mateix, cal la tecnologia?”, qüestiona Ruiz.
Precisament per sortir-se’n a la vida, com demana Ruiz, Marina reivindica potenciar a l’escola les “emocions i les virtuts ètiques”. Podem aprendre a ser valents, creatius, seductors”, afirma Marina, “però cal entrenament”.
I per acabar de quadrar el cercle, els especialistes demanen coherència: “No es pot ensenyar per competències i avaluar per memòria”, avisa Imbernon davant el risc d’acabar fent el que s’ha fet tota la vida, que és el més còmode, però del tot incompatible amb el canvi de xip que es necessita per construir l’escola del futur.

Publicat dins de Articles de premsa | Deixa un comentari

Escàner Emocional

Moltes vegades els fets que ens envolten, les coses que passen a la feina, a casa, les coses que ens diuen els nostres companys o amics ens afecten i provoquen canvis en els nostres sentiments. Sentiments com la por, la ràbia, la tristesa, la culpa, la vergonya, alegria o amor. Tots ells són sentiments que es poden regular si som capaços de pensar i fer-nos la pregunta adequada sobre el que sentim.

Us adjunto un full que us pot ajudar a gestionar les vostres emocions. Fixeu-vos primer en aquesta relació:

La POR provoca un sentiment de PERILL i l’hem d’afrontar amb CONFIANÇA

La RÀBIA provoca un sentiment d’ INJUSTÍCIA i ens hem de DESFOGAR

La CULPA genera un sentiment d’EQUIVOCACIÓ i ens hem de preguntar què podem APRENDRE

La VERGONYA provoca un JUDICI i l’hem afrontar amb PERDÓ

La TRISTESA provoca un sentiment de PÈRDUA i hem de buscar el CONSOL

L’ALEGRIA genera un sentiment de GUANY  i  l’hem de COMPARTIR

Finalment davant d’una situació creada pregunta’t:

DE QUÈ HAS PRES CONSCIÈNCIA?

Escàner emocional

 

Publicat dins de Activitats i recursos, General | Deixa un comentari

Habilitats per a la vida

Fa uns dies em va arribar a les mans un article de José Antonio Marina publicat a la revista es del diari La Vanguardia i vull compartir-lo. Parlava sobre l’últim informe Pisa que feia referència a les habilitats dels nostres alumnes a adaptar-se a la vida real. I què necessita un alumne per ser hàbil? Recursos per solucionar problemes quotidians, fer coses amb facilitat o si més no tenir la capacitat per buscar les estratègies adients per resoldre de manera pràctica les situacions. Això és important perquè sempre ens estem fixant en els resultats acadèmics però no ens adonem que l’aprenentatge també requereix acció, no només saber.

Diu Marina al seu article que James Heckman, Nobel d’Economia va voler esbrinar què feia que programes educatius produïssin una millor adaptació a la vida real que d’altres i va arribar a la conclusió que hi havia uns factors no cognitius. Però quins?

En primer lloc es va buscar en les emocions. I es va encertar: els sentiments influeixen  poderosament en la nostra activitat intel·lectual. Però a més a més, hi ha altres funcions importants en el nostre comportament. Són les funcions d’acció, les executives. Aquestes són la capacitat de fixar metes i planificar, inhibir la impulsivitat, dirigir l’atenció, mantenir l’esforç, gestionar les emocions, activar la pròpia emoció, organitzar i utilitzar la memòria.

Els nostres alumnes es distreuen amb facilitat, no estan motivats, són impulsius i els costa de mantenir l’esforç. Aquestes són les habilitats que hem de fomentar.

 

Publicat dins de Articles de premsa, General | Deixa un comentari

Autocontrol i tècnica del semàfor

El saber controlar els propis impulsos és un signe de maduresa personal. Hi ha molts alumnes que no tenen una capacitat d’autocontrol envers els propis sentiments. Saber gestionar els propis sentiments és una tasca difícil fins i tot per nosaltres els adults.

Des de la Universitat de Washington es va crear la tècnica del semàfor. La seva utilitat es basa el fet que és una tècnica perceptible i coneguda pels nens. Els tres colors del semàfor corresponen a tres passos per autocontrolar-se. Quan hi ha el color vermell els alumnes s’han d’aturar,es paren, es calmen, Després amb el llum groc, avancen o s’aturen a poc a poc, és a dir pensen què han de fer i finalment amb el verd, tiren endavant i actuen.

Aprendre a parar-se i a pensar ajuda a resistir les dificultats de la vida diària. Es tracta d’aconseguir persones actives que reconeixen  i accepten els propis sentiments i actuen per resoldre conflictes.

Per explicar-ho als alumnes de forma clara i senzilla els hi direm que les emocions són senyals. Algunes vegades aquestes emocions ens indiquen que ens hem d’aturar, que no podem avançar, tal i com ens indica el semàfor de color vermell. Quan hi ha emocions molt fortes que no podem controlar, el primer que hem de fer és aturar-nos i calmar-nos. Respirar profundament, apartar-se, comptar fins a deu, passejar, xiular…

Després, d’això ha de venir el pensament, l’anàlisi conscient del que ens passa i pensar què podem fer o com podem actuar davant aquella acció, sentiment o pensament. Finalment hem d’afrontar la situació, sigui quina sigui, acceptant que actuant, ens podem equivocar o no i això pot provocar un altre cop, la necessitat de gestionar els nostres sentiments.

 

 

Publicat dins de Activitats i recursos, General | Deixa un comentari

Carta de valors Summits of my life

Aquest trimestre hem estat treballant com a projecte la figura d’en Kilian Jornet, esquiador i corredor de muntanya i una de les coses que ha cridat més l’atenció als alumnes ha estat la seva carta de valors, que no són res més que els valors amb els quals en Kilian ha crescut. Us els deixo escrits per reflexionar-hi.

Ningú ens va dir què érem.Ningú ens va dir que hi anéssim. Ningú ens va dir que seria  fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis. Que si no somiem, estem morts.

Lluitarem pels nostres somnis, seguirem les nostres passions, perquè creiem que el sentit de la vida rau a no seguir el camí de ningú.El sentit és traçar el nostre camí cap al que estimem. I malgrat les dificultats, aprendrem a cada caiguda per poder continuar.

Els nostres passos segueixen l’instint que ens porta cap allò desconegut.

Prendre riscos no és apostar, és evolucionar, és canviar-la persona que som.Ser lliure és ser nosaltres mateixos, no seguir ningú,és prendre les nostres decisions. És escollir. Escollir formar una família, escollir fer un cim, escollir una feina. A la muntanya, nosaltres som els que fem la nostra traça, els que decidim si baixem una canal o no la baixem, si fem un cim o en fem un altre. A vegades l’encertem i a vegades no, però nosaltres obrim la nostra traça en un lloc on no hi ha camins.

No mirem els obstacles que hem superat, sinó els que tenim al davant.

Hem d’aprendre del passat, sense viure-hi, agafar experiència del que hem viscut i el respecte i la por per poder construir un futur sòlid. El passat no és la vida que ens fa viure. El que fem avui no ha de ser un crèdit per assegurar el demà. Viurem cada instant del present mirant el que tenim davant nostre.

No es tracta de ser els més ràpids, els més forts o els més grans. Es tracta de ser nosaltres mateixos

«Fins a quin punt les dificultats extremes justifiquen mitjans extrems?», es demanava Walter Bonnati. L’home ha demostrat que amb la tecnologia és capaç de construir el que es proposi. Però té cap sentit, això? Hem d’aprendre a viure amb menys, amb el que necessitem per poder ser el més humans possible, el màxim d’adaptats al medi, a la natura. La nostra força són els nostres peus, les nostres cames i el nostre cos, la nostra ment.

No som corredors, alpinistes o esquiadors… ni tan sols esportistes… som persones.

Les emocions compartides no sumen, multipliquen. Un cim no és un punt geogràfic, una data i un crono. Un cim són records, emocions emmagatzemades dins nostre; són les persones que ens acompanyaven o ens esperaven a baix. Nosaltres mateixos som totes les persones que estimem i admirem, que ens acompanyen quan no són presents.

No estem segurs de si ho aconseguirem, però estem convençuts que conquerirem la felicitat.

Fracassar és no intentar-ho. Fracassar és no gaudir de cada pas del camí, fracassar és no sentir. Hi haurà cops de puny, hi haurà dolor i objectius que quedaran lluny, però en cap cas podem fracassar si el camí és ple encara que no aconseguim el cim.

Amb simplicitat.

Anirem a la muntanya sense intermediaris, sense assistència, sense ajudes externes, amb humilitat, sense voler ser superiors a la muntanya, perquè sabem que és molt més forta, i anirem fins a on ens deixi anar. Aprendrem a conviure amb el món real, el de les
roques, les plantes i el gel; el que hi ha sota el ciment. El que hi havia abans que nosaltres i que hi serà quan ens n’anem.

En silenci

Farem que les nostres passes no es notin, seguint un camí ecològic, sense deixar res
més que les nostres petjades, que el vent esborrarà. La vida autèntica és la que
portem a dins nostre, i és en el silenci que ens podem explorar a nosaltres mateixos.

Amb responsabilitat.

Perquè a la muntanya no hi ha una mà per ajudar-nos quan estem en perill, no podem abandonar el camí perquè no hi ha camí, però tampoc hi ha ningú per felicitar-nos quan aconseguim el que ens proposàvem. Perquè la muntanya és lluny de la hipocresia, perquè la muntanya és sincera. Som responsables de totes les nostres accions,
surtin bé o malament.

Què busquem? Potser viure?

Quin és l’objectiu final de tota empresa, de tota aventura, de la vida? És aconseguir objectius o caminar cap a ells? És atrapar l’horitzó o descobrir els paisatges que travessem caminant? La vida és la medalla de l’arribada o les emocions i sentiments que hem emmagatzemat a dins nostre? Som homes forjats en somnis,emocions i sentiments.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari