Fa uns dies em va arribar a les mans un article de José Antonio Marina publicat a la revista es del diari La Vanguardia i vull compartir-lo. Parlava sobre l’últim informe Pisa que feia referència a les habilitats dels nostres alumnes a adaptar-se a la vida real. I què necessita un alumne per ser hàbil? Recursos per solucionar problemes quotidians, fer coses amb facilitat o si més no tenir la capacitat per buscar les estratègies adients per resoldre de manera pràctica les situacions. Això és important perquè sempre ens estem fixant en els resultats acadèmics però no ens adonem que l’aprenentatge també requereix acció, no només saber.
Diu Marina al seu article que James Heckman, Nobel d’Economia va voler esbrinar què feia que programes educatius produïssin una millor adaptació a la vida real que d’altres i va arribar a la conclusió que hi havia uns factors no cognitius. Però quins?
En primer lloc es va buscar en les emocions. I es va encertar: els sentiments influeixen poderosament en la nostra activitat intel·lectual. Però a més a més, hi ha altres funcions importants en el nostre comportament. Són les funcions d’acció, les executives. Aquestes són la capacitat de fixar metes i planificar, inhibir la impulsivitat, dirigir l’atenció, mantenir l’esforç, gestionar les emocions, activar la pròpia emoció, organitzar i utilitzar la memòria.
Els nostres alumnes es distreuen amb facilitat, no estan motivats, són impulsius i els costa de mantenir l’esforç. Aquestes són les habilitats que hem de fomentar.