Sòcrates i els tres filtres

Un bon dia un home va anar a trobar el filòsof grec Sòcrates per explicar-li una xafarderia.

– Escolta Sòcrates, cal que et faci saber com s’ha comportat el teu amic.

– Perdona que t’aturi, li respongué Sòcrates. Has pensat a passar el que m’has de dir pels tres filtres?

I com que l’home se’l guaitava sorprès, va afegir. – Sí, abans de parlar sempre s’ha de fer passar el que hagis de dir per tres filtres. Fixa-t’hi una mica.

El primer filtre és el de la veritat. Has verificat que el que m’has de dir sigui perfectament cert?

– No, jo ho he sentit explicar i…

– Caram! Suposo que has fet passar, com a mínim, el que em vols dir pel segon filtre, que és el de la bondat. El que em vols dir és com a mínim alguna cosa bona?

– L’home dubtà i després respongué:

– No. Dissortadament no és una cosa gaire bona. Al contrari…

– Caram, digué el filòsof. Passem-ho pel tercer filtre: És útil per a mi el que m’havies de dir?

– Útil? No exactament…

– Doncs, aleshores, no en parlem més, digué Sòcrates. Si el que m’has de dir no és ni veritable, ni bo, ni útil, més val que n o m’ho expliquis. I t’aconsello, fins i tot, que ho oblidis.

 

Aquest article ha estat publicat en Contes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *