Alguns dels que heu anat tenint l’oportunitat d’apropar-vos a la classe de ben segur que us heu sorprès amb el què hi ha només entrar-hi…Què fem amb tots aquests retalls de fustes?Doncs ens estem entrenant a construir mons imaginaris o ciutats. Segons la consigna, la construcció canvia. El que sempre es va mantenint és l’esperit cooperatiu i el treball en equip, imprescindible a l’hora de tirar endavant una construcció comuna, on s’hi van incloent les idees i propostes de tots. Seguim mantenint viva “la flameta” heretada de l’Ernest Shackelton en la descoberta de la seva expedició el trimestre passat. cada peça de fusta és única, en mida, color, gruix…com nosaltres som únics i especials.

A l’exposició Jo veig el que tu no veus un artista amb TEA realitzava construccions amb peces de fusta. Inspirats en la seva obra i amb el món imaginari tan excepcional que tenen les persones amb Austisme, hem iniciat aquesta nova aventura. Cap on ens portarà? S’obre un nou interrogant.