I tu què hi veus en aquest núvol?

Quan mirem al cel, els núvols també estan plens de coses que no es veuen, però que hi són en nosaltres mateixos, en la nostra imaginació. Hem llegit la història El món d’en Hogol, on aprareix la idea de la qual n’hem estat parlant a la rotllana. El conte explica:

“El núvols venen i se’n van i ja està. I no parlen!! – I tu com ho saps? Has parlat amb algun? Segur que no! – Evidentment que no. Els núvols no parlen. – No parlen com nosaltres, però diuen coses. Tan sols has de mirar-los amb atenció. – Que és el que diuen, que plourà? – Moltes coses. Anuncien la pluja, és clar, però això no te importància. Els núvols parlen de coses que no es poden veure, coses que solament es poden sentir. – Com? – Si home! Els núvols són com un mirall, reflexen el que tu els projectes. Et mostren la teva pròpia ànima.”

“No te n’adones que no hi ha dues persones que vegin el mateix núvol? Els núvols no tenen forma, els hi donem nosaltres! Per això són un mirall. Veiem en ells el que nosaltres volem veure, el que portem dins nostre. A ells tan els fa el que pensem d’ells mateixos, existeixen i ja està. Vegis el que vegis en un núvol mai deixarà de ser-ho. Els núvols són com la vida. Hi són per tothom. Pots mirar la teva vida de moltes maneres però no per això deixarà de ser la teva vida.”

Hem mirat tots la imatge d’un mateix núvol i ens hem explicat què hi hem vist:

MARC RIUS: CAP D’UN DRAC AMB UN BONY MOLT GROS I UNA PUNXA AL DAVANT

LAIA M: LA CARA D’UN HIPOPÒTAM AMB LA BOCA OBERTA

SARA: EL MEU TIET QUE ES VA MORIR

JÚLIA: UNA MUNTANYA ON CAMINAR I PASSEJAR

MARIA: UN BARRET DE CUINERA

ANNA: UN DOFÍ O UNA BALENA

MARC : UN PEU QUE XUTA UNA PILOTA DE FUTBOL

JUDIT: UNA CARA D’ÓS

PAULA: UNA CARA D’UN HIPOPÒTAM DE XOCOLATA

ABRIL: UNA VACA ESTIRADA AMB UNES ULLERES DE SOL

PAU M: UNA CARA D’HIPOPÒTAM