A 6è hem estudiat una nova Forma Musical: la SIMFONIA.
Una Simfonia és una obra composta per a una orquestra en la qual estan representades totes les famílies d’instruments: Es tracta d’un tipus d’obra de llarga durada que s’estructura en diverses parts anomenades moviments, i generalment solen ser quatre.
Un exemple de Simfonia és la famosa Simfonia nº 8 o INACABADA de Franz Schubert. Consta només de dos moviments i durant molt temps es va pensar que Schubert havia mort sense arribar a concloure-la.
Escoltarem el pimer moviment. Està format per dos temes, A i B. El fragment que els uneix s’anomena pont.
Franz Peter Schubert (Viena, Àustria, 31 de gener de 1797 – Viena, 19 de novembre de 1828) fou un compositoraustríac. Tot i que va morir amb només 31 anys, Schubert és un dels grans compositors del segle XIX, i el mestre indiscutible del lied, dels quals en va escriure uns 600. També va escriure música litúrgica, òperes, música incidental, i una quantitat important de música de cambra i per a piano, així com nou simfonies (incloent-hi la famosa Simfonia Inacabada). La seva música és especialment melòdica i harmònica.
Si vols escoltar més obres d’aquest autor CLICA AQUÍ.
El compositor va planejar l’obra com a broma per un día de carnaval, així que apareixen lleons, gallines, tortugues, cangurs, ases i alguns animals més i té tocs de bon humor per aquí i per allà.
Aquest és Camille Saint Saëns:
Els nens i nenes de 2on hem escoltat el fragment que fa referència al cigne. L’escoltem?
Els instruments que representen el cigne són el piano i el violoncel, tots dos de la família de la corda.
Però ben segur que al.lucinaràs amb aquest nou instrument electrònic que pot reproduir gairebé a la perfeccció el so del violoncel. Es tracata del THEREMIN, un dels primers instruments electrònics de la història i el més antic que a perdurat fins a avui.
I aquesta és una de les més grans virtuoses de la música electrònica:
L’Hereu Rieraés una cançó tradicional dels Països Catalans de la qual en trobem diferents versions, a les Illes Balears, al País Valencià i al Principat. És al Principat on la melodia també s’ha convertit en una dansa.
La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.
A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.
Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.
Per a Sant Antoni, grans balles hi ha.
Per a Sant Maurici, tot el poble hi va.
Tra la-ra-la, tra-la-ra-la, tra la-ra-la-là.
N’ hi van tres donzelles, són de l’ Empordà,
l’ una diu a l’ altra: -I a tu, qui el traurà?
Tra la-ra-la…
Anem donzelletes, anem a ballar,
que l’ Hereu Riera ens hi farà entrar.
La primera dansa la’ n treu a ballar,
la segona dansa la nova arribà.
Tra la-ra-la…
Perdonin senyores que me n’ haig d’ anar,
que la meva amada a la mort n’ està.
-Déu vos guard, Maria, Maria, com va?
-Per a mi, Riera, molt malament va.
Tra la-ra-la…
Se’ n gira d’ esquena, a l’ església se’ n va.
Davant d’ un Sant Cristo se ‘n va agenollar.
-Senyor, que m’ ajudi si em vol ajudar,
que em torni l’ amada que a la mort n’ està.
Al cap dels nou dies Maria es llevà,
a les tres setmanes es varen casar.
Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d’un ocell.
Com que en Pere s’havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll.
Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats.
Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”.
En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?”
En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec.
Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo.
Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop.
Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”.
Us atreviu amb aquesta nova peça? Es tracta d’una cançó popular anglesa d’autor desconegut que ha estat versionada molts cops. Potser una de les més conegudes és la que va fer el duo americà Simon & Garfunkel.
Amb aquest grup irlandès, THE CORRS, i la seva cançó HAPPY CHRISTMAS us desitjo una bona entrada d’any.
The Corrs són una banda irlandesa (originaris de Dundalk) formada per quatre germans que practiquen una combinació entre la música tradicional irlandesa i la música pop contemporània. Durant la seva carrera han gravat èxits com Runaway, Only when I sleep,I never loved you anyway, Radio, Breathless o Summer Sunshine, amb els quals han venut més de 35 milions de discos.
Ja han passat uns quans dies des que vam fer els FESTIVALS de NADAL. Hem vist les fotos al Bloc d’Escola….. però ben segur que ens agradaria tornar a reviure’ls !
He preparat aquests petits fragments de les actuacions dels nes de Cicle Mitjà i Superior del festival: “PER NADAL TOT ÉS POSSIBLE”
El vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia,
FUM, FUM, FUM.
Aquí dalt de la muntanya,
FUM, FUM, FUM (2)
si n’hi ha dos pastorets,
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra,
mengen ous i butifarra,
FUM, FUM, FUM.
Qui dirà més gran mentida?
FUM, FUM, FUM (2)
ja repon el majoral,
amb gran cabal, amb gran cabal,
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades,
FUM, FUM, FUM.
Nit enllà el sol els desperta,
FUM, FUM, FUM (2)
veuen l’àngel resplendent
que els va dient, que els va dient:
“Ara és nat a l’establia,
Déu infant, fill de Maria”,
FUM, FUM, FUM
A vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
és el dia de Nadal,
molt principal, molt principal.
En sortir de les matines
farem bones restolines,
FUM, FUM, FUM.
Déu nos do unes santes festes,
FUM, FUM, FUM (2),
faci fred, facil calor,
serà el millor, serà el millor,
de Jesús fer gran memòria
perquè ens vulgui dalt la Glòria,
FUM, FUM, FUM.
Avui a casa nostra, a Catalunya, té lloc la gran MARATÓ de TV3 2009.
La Marató de TV3 és una gala solidària o telemarató que Televisió de Catalunya TV3 realitza anualment el diumenge abans de Nadal. La primera edició es va fer el 1992 i cada any la temàtica és diferent. El seu objectiu és recaptar fons per dedicar-los a la investigació i divulgació d’una malaltia o grup de malalties. Amb els anys ha anat augmentant en prestigi i donatius fins al punt de crear el 1996 la Fundació Marató TV3, que s’encarrega de la gestió dels fons, la tria dels millors projectes científics per al seu finançament i les campanyes de sensibilització pertinents.
Enguany la temàtica gira al voltanat de ” les malalties minoritàries “.
Aquí teniu la música de la Marató d’enguany editada en un disc on hi podreu trobar versions al català de grans èxits musicals interpretats per artistes d’estils molt diferents.
Per damunt la neu
lleuger dalt d’un trineu,
pels camps corro rebent
alegre i somrient,
fent dringar els cascavells
com argentins joiells
res bo no trobareu
com viatjar dalt d’un trineu.
Ding, dang, dong,
ding, dang, dong,
dringueu sens parar;
anar amb trineu
és divertit
tant de dia com de nit.(dues vegades)
Tot cobert de neu
llevat dels nostre cor,
per això ara cantem tots,
la cançó dels trineu;
i voli la illusió
amb aquesta cançó
i així de molt bon grat s’afermi la nostra amistat.
Practiquem l’anglès ? Doncs aquesta és la lletra per a que la cantis:
Jingle Bells
Dashing through the snow
On a one-horse open sleigh
Over the fields we go
Laughing all the way;
Bells on bob-tail ring
making spirits bright
What fun it is to ride and sing
A sleighing song tonight
Jingle bells
jingle bells
jingle all the way!
O what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh
A day or two ago
I thought I'd take a ride
And soon Miss Fanny Bright
Was seated by my side;
The horse was lean and lank;
Misfortune seemed his lot;
He got into a drifted bank
And we
we got upsot
Jingle Bells
Jingle Bells
Jingle all the way!
What fun it is to ride
In a one-horse open sleigh
A day or two ago
the story I must tell
I went out on the snow
And on my back I fell;
A gent was riding by
In a one-horse open sleigh
He laughed as there
I sprawling lie
But quickly drove away
Jingle Bells
Jingle Bells
Jingle all the way!
What fun it is to ride
In a one-horse open sleigh
Now the ground is white
Go it while you're young
Take the girls tonight
And sing this sleighing song;
Just get a bob-tailed bay
two-forty as his speed
Hitch him to an open sleigh
And crack! you'll take the lead
Jingle Bells
Jingle Bells
Jingle all the way!
What fun it is to ride
In a one-horse open sleigh
Aquí teniu la lletra. És d’un músic auatríac anomenatFranz Gruber (1787-1863):
Santa Nit
(Noche de Paz… Santa Noche)
Santa nit, plàcida nit
els pastors han sentit
l’al leluia que els àngels cantant
en el món han estat escampant
el messies és nat!
el messies és nat!
Santa nit, plàcida nit
Ja està tot adormit
vetlla sols en la cambra bressant
dolça mare que al nin va cantant
dorm en pau i repòs
dorm en pau i repòs.
Santa nit!, plàcida nit!
El Jesus, tan petit,
és el Déu, Ser Suprem poderós,
en humil petitesa reclòs
per l’home redimir,
per l’home redimir
També teniu la lletra en castellà
Noche de paz
Noche de Dios, Noche de paz;
claro sol brilla ya,
y los ángeles cantando están:
“gloria a Dios, gloria al Rey eternal”.
Duerme el Niño Jesús,
Duerme el Niño Jesús.
Noche de Dios, noche de paz:
Nueva luz celestial.
Floreció la feliz Navidad:
Es palabra y mensaje de paz.
Duerme el Niño Jesús,
Duerme el Niño Jesús.
VOLEU SABER LA VERITABLE HISTÒRIA D’AQUESTA NADALA ?
Franz Xaver Gruber nació en Hochburg (Austria) y con 20 años empezó a trabajar como organista y sacristán en el pueblecito austríaco de Arnsdorf, siendo también organista de la iglesia de San Nicolás de la cercana ciudad de Oberndorf, donde era párraco Joseph Mohr, haciéndose desde entonces ambos muy amigos.
Sucedió que el día de Nochebuena de 1818 el órgano de la iglesia se rompió y Gruber se quedó anonadado pues no se podía imaginar una Misa del Gallo sin música. Ambos, Mohr y Gruber no sabían qué podrían hacer, a tan solo unas horas del comienzo de la misa. Entonces a Mohr le vino a la memoria un pequeño poema que él mismo había compuesto dos años atrás y propuso a Gruber hacer un pequeño arreglo de urgencia, para dos voces y guitarra, que era lo único que tenían a mano. Efectivamente, en esa Nochebuena, Mohr tocó la guitarra y cantó la voz de tenor, mientras que Gruber, que había realizado el arreglo musical, cantó la voz de bajo.
Esa fue la única ocasión en que ambos amigos cantaron juntos “Stille Nacht” (Noche de Paz), pues al siguiente año Mohr fue destinado a la ciudad de Kuchl. Por otra parte el órgano de San Nicolás fue pronto reparado por el constructor de órganos Karl Mauracher quién, interesado por la anécdota de la pasada Nochebuena, se llevó la composición a su ciudad natal, en el Tirol.
El tiempo pasó para Gruber sin volver a oir nada más sobre la canción, pero mientras tanto ésta viajó a Nueva York y de ahí a Berlín, donde el rey de Prusia se interesó especialmente por ella, ordenando que se localizara la partitura original, llegando esta petición curiosamente a Franz Gruber que por aquella época, ya en 1854, era organista y director de coro en Hallein, población situada a tan solo unos kilómetros de Salzburgo.
Gruber escribió entonces, en respuesta al rey de Prusia, un artículo con el título: “La verdadera historia de la canción de navidad Noche de Paz” en la que contaba la historia aquí resumida.
Franz Gruber murió el 7 de junio de 1863 y fue enterrado en el pequeño cementerio de la iglesia parroquial de Hallein. En su lápida puede leerse: “Lo que él nos enseñó en su canción y anticipó en el mundo de la música, él lo está viendo ahora en la realidad, en la abundancia celestial del bien, la belleza y la verdad“.
Ja fa setmanes que estem preparant les actuacions per al Festival de Nadal. Són dies intensos, d’assaigs, d’hores de pati ocupades amb el teatre o aquell ball que costa una miqueta…. de nervis, d’il.lusió i de ganes de fer-ho molt bé per a oferir als pares una bona actuació.
Hem volgut ensenyar-vos una miqueta d’aquests assaigs per a que aneu agafant més ganes de veure’ns el dia del Festival.
Aquests són els d’INFANTIL. Que bonics que són !!!!
RONDÓ: és una forma musical que es basa en l’alternança entre una fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (A), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit ( B – C – … ). El fragment que es repeteix s’anomena tornada, mentre que els variables i intercalats s’anomenen estrofes.
MARC ANTOINE CHARPENTIER
PRELUDI, “TE DEUM”
ÒPERA: és un drama total o parcialment musicat que s’escenifica cantant i amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d’una introducció instrumental. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada).
GIUSEPPE VERDI
“LA TRAVIATTA”
TEMA I VARIACIONS: forma musical en què la idea musical fonamental, que també s’anomena tema, és repetit amb modificacions o acompanyat de manera diferent.
FRANZ SCHUBERT
“LA TRUITA”
CONCERT i CONCERT PER A SOLISTA: La paraula concert, de l’italiàconcerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical. L’etimologia de la paraula és una mica conflictiva, ja que deriva de l’italiàconcertare que té el significat dafirmar, disputar’, però també té un altre significat en el sentit contrari: ‘acceptar’, és a dir, estar d’acord.Del primer significat, “disputa”, en deriva la forma musical del concert per a solista o el concerto grosso, en la que dues forces, dos grups instrumentals dialoguen, s’oposen o es posen d’acord, cadascun amb els seus moment de protagonisme.
ANTONIO LUCIO VIVALDI
“LES QUATRE ESTACIONS”
Per veure si recordem tot el que hem après la Flora ens ha proposat una activitat ben divertida. Ens hem posat per grups i hem hagut d’ajuntar tots els plastificats relatius a la mateixa FORMA MUSICAL. Després hem preparat un qüestionari per a l’equip contrari.
Avui parlarem d’un tipus de VEUque els nens i nenes de Cicle Superior han pogut escoltar aquest passat divendres a l’Abadia de Montserrat. És la Veu de l’ESCOLANIA DE MONTSERRAT.
L’Escolania és un cor de nens, que canta a veus blanques.
Actualment l’Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària, i també els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i, no cal dir, el Cant Coral, que constitueix l’especialitat de l’Escolania.
L´Escolania de Montserrat està ubicada dintre de l´espai que conforma l´Abadia de Montserrat. L’Escolania canta cada dia a la Basílica de Montserrat sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. Amb el seu cant els escolans transmeten un missatge evangelitzador de bellesa que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins religiosos. La Salve del migdia s’ha convertit en les darreres dècades en l’acte diari més concorregut del Santuari, així com el VIROLAIen la peça més cantada i estimada.
Recordem què vol dir això de VEUS BLANQUES:
En aquest altre esquema tens classificada la VEU BLANCA. Busca-la i escolta-la !
Per fi, després de tants assaigs i nervis, ens hem trobat tots els cursos al gimnàs per a gaudir d’un fantàstic dia de SANTA CECÍLIA. Enguany Santa Cecília ha anat de MÚSICA DE CINE.
Cada curs ha representat una pel.ícula o bé amb una cançó, una dansa, o amb la flauta…..
Ho hem passat molt bé escoltant-nos els uns als altres. Ens voleu veure?
Avui els ocellets de P4 hem anat a l’Auditori de les Corts a veure un espectacle de DANSA CONTEMPORÀNIA, ” Petites sorpreses“.
Hem vist on treballen els ballarins, on es canvien de roba, l’escenari on ballen i també hem conegut al tècnic de so i llums que ajuda per a que l’espectacle sigui d’allò mé bonic.
Però no només l’hem vist ballar, també nosaltres hem fet de ballarins i ballarines. No us ho creieu?
Sí, sí…… encara som a la tardor però avui hem fet una audició que ens transporta a un lloc nevat i on fa fred, on els trineus tirats per cavalls llisquen per sobre la neu i tothom va d’excursió ben abrigat.
Hem escoltat un ” Passeig musical amb trineu” de Leopold Mozart, el pare de Wolfang Amadeus Mozart.
Leopold Mozart, compositor austríac (1719-1787) que ha passat a la posteritat com a pare que prudentment i sistemàticament va ajudar a desenvolupar el talent dels seus fills Maria Anna i Wolfgang Amadeus, els dos únics supervivents dels set fills que va tenir el matrimoni Mozart; com a autor del primer mètode de violí conegut mundialment i, finalment, com a compositor.
Va compondre obres de caràcter religiós, serenates, concerts, música de circumstàncies, simfonies i divertiments. Leopold Mozart compongué música «popular» (melodia fàcil i una composició senzilla amb períodes clars perquè tothom pogués comprendre la seva música ). Ell volia que les seves composicions agradessin el públic i li permetessin de guanyar diners.
El Passeig musical amb trineu és una obra «d’humor musical». Fou composta per a les festes de carnaval d’Ausgburg, al mes de gener de 1756, quinze dies abans del naixement de Wolfgang Amadeus. S’hi descriu el viatge en trineu d’un grup de persones que es dirigeixen a una festa. A mig camí descansen i després continuen el viatge; arriben a la sala de ball, ballen les danses alemanyes i, finalment, tornen a casa.
Vols escoltar-lo?
Ara escoltaràs un altre fragment on els excursionistes han arribat a alguna caseta al bosc a través de la neu i descansen prop del foc mentre escolten renillar i moure’s els cavalls que són a l’estable.
Ben segur que ja en sabem moltes de NADALES. Les repassem?
