Durant aquesta setmana tots els nens d’Infantil han escoltat i escenificat LA PRIMAVERA del compositor venecià A.VIVALDI. I avui han estat els ocells de P4.
S’ho han passat d’allò més bé imaginant com veia la primavera Antonio Vivaldi… amb flors, ocells, un riu, la tempesta, arbres i nens jugant pel bosc.
Ben segur que aquest tema us agradarà. Parlarem de la importància de la Música en el CINE.
Què en sabeu de les Bandes Sonores? Coneixeu quins són els grans compositorsde les bandes sonores de les pel.lícules que tan us agraden?
En aquest wix en coneixerem alguns i aprendrem què és una banda sonora.
Un cop hagueu entrat al wix caldrà cercar les respostes a les següents preguntes que respondreu al vostre KIDBLOG:
En una pel.lícula, la música sempre es composa expressament ?
Defineix BANDA SONORA
Quan arriba el cine sonor ?
Els primers intents de posar una banda sonora necessiten de dos aparells. Quins són ?
Nombra els principals compositors de Bandes Sonores i cita una de les seves obres.
I per acabar pots descobrir la importància de la música clàssica en el cine. En aquesta presentació trobaràs la música de grans compositors clàssics com a part de la Banda Sonora de pel.lícules ben conegudes….
Amb la PRIMAVERA arriba la melodia d’un concert d’un molt conegut músic del Barroc.
Saps de qui es tracta ….. ?
Doncs si, és el venecià ANTONIO LUCIO VIVALDI i el concert “La Primavera” de “Les Quatre Estacions“.
Els nens de P5 l’han escoltat i l’han escenificat fent diferents personatges: les flors, el riu, els arbres, la tempesta, els nens, els ocells…. Els voleu veure ?
Per entendre’l millor us proposo escoltar amb atenció i seguir aquest MUSICOGRAMA.
Aquest matí, amb molta il.lusió, els nens i nenes de 2on hem agafat l’autocar per anar cap al palau Sant Jordi on ha tingut lloc l’esperada ballada del DANSA ARA !!!
“El Palau Sant Jordi s’ha convertit en una gran pista de ball per als alumnes de primària de més de 140 escoles de Barcelona. Es tracta del Dansa Ara, una activitat que forma part del programa Posa’t en forma, que organitza l’Institut Municipal d’Esports de Barcelona amb l’ajuda de la Factoria Mascaró. L’objectiu és que els nens i nenes aprenguin a expressar-se a través del cos.”
Després de mirar ben atentament els ballarins de l’Institut del Teatre i de la companyia Factoria Mascaró ha arribat el moment en què hem pogut ballar les danses apreses i gaudir del moment.
Com ja som a la primavera avui hem volgut fer una audició a P3 i què millor que “La Primavera” de VIVALDI.
Però qui era VIVALDI ?
VIVALDI va néixer a Venècia, Itàlia, fa més de tres segles! al 1678. El seu pare, a més de forner era violinista i va voler que Vivaldi estudiés violí i que fos capellà. Vivaldi va obeir i es va fer músic i sacerdot, li deien “el capellà pèl-roig”.
El que més li agradava era compondre i tocar el violí i així va compondre més de 600 obres en les quals també solia tocar ell. Va ser professor de música en una escola per a nenes òrfenes. Oblidat durant molts anys, va tornar a fer-se famós al segle XX, principalment pels seus concerts de Les Quatre Estacions.
En moltes obres, Vivaldi buscava imitar els sons de la natura amb els instruments. Avui dia és molt popular. No obstant això alguns diuen que tots els seus concerts sonen semblants …….El que si és cert és que Vivaldi feia concerts com un forner fa rosquilles. Li vindrà de família?
Primer hem escoltat la seva música. Després hem repartit els personatges i ens hem disfressat. I, per últim, l’hem representat.
Som els nois i noies de 3er i hem après una cançó que parla de Sant Jordi, un Sant Jordi que el podem trobar a tot arreu….. al jardí, al bosc o, fins i tot, assegut en un banc.
Com ens ha agradat tant hem pensat d’enviar-la al KANTACONMIGO per a que la coneguin altres nens d’Espanya.
Als “ocells” de p4 els encanta disfresar-se. Per això avui s’han convertit en princeses i Sant Jordis per cantar i representar una cançó de Sant Jordi.
Aquí teniu la lletra:
Sant Jordi arriba com un cavaller, amb la seva llança travessa el carrer.
Ja veu la princesa que el drac vol menjar, si no es dóna pressa ella morirà.
Li clava la llança, cau escalabrat; la pobra princesa, visca s’ha salvat!
La rosa creixia, Sant Jordi l’ha agafat i a la princesa ja li ha regalat.
Ahir vam estar repassant amb els nois i noies de 6è el tema “We are the World” de Michael Jackson que cantarem en la Jornada de la Música que tindrà lloc amb totes les escoles del barri el proper 29 de maig.
«We Are the World» ( en català: «Som el món» ) és una cançó escrita per Michael Jackson i Lionel Richie el 1985, produïda per Quincy Jones i gravada per un gran grup de músics famosos format especialment per l’ocasió que es va denominar USA for Africa ( United Support of Artists for Africa ). L’enregistrament de la cançó es va realitzar el 28 de gener de 1985 i publicada el 7 de març del mateix any pel segell Columbia Records . Els beneficis obtinguts per la cançó van ser donats a una campanya humanitària per intentar acabar amb la tremenda fam a Etiòpia.
Us deixo la lletra i l’audio per si la voleu repassar:
Aquesta tarda els nens i nenes de P5 han treballat una dansa, el PATATUF.
El Patatuf és una dansa popular catalana que es ballava a la comarca del Baix Llobregat. Hi ha diferents variants o danses similars en comarques properes, com ara el Penedès i el Camp de Tarragona. Sembla ser que el seu nom deriva dels picaments de mans que es feien a l’inici de la dansa. Per començar a ballar-lo s’han de fer dos cercles concèntrics de parelles encarades: un membre de la parella a l’interior i l’altre a l’exterior.
Com és una mica difícil l’hem treballat primer al terra, marcant els passos amb les mans. Després l’hem ballat de peu sols i, finalment, per parelles.
Encara ens falta una mica per ballar-la bé…. ho seguirem intentant !!!
Aquí a l’Ausiàs participem al DANSA ARA, una activitat d’aprenentatge d’habilitats rítmiques i artístiques en què els alumnes de 2n. de primària treballen una sèrie de danses contemporànies.
L’activitat finalitza amb la realització d’una ballada final al Palau Sant Jordi amb tots els nens i nenes participants.
Ja portem moltes setmanes practicant i avui ens han fet unes fotos que les pengem per a que les veieu.
Si, si…. ja se que encara falta per Sant Jordi, però és que m’agradaria treballar amb els nois i noies de 5è una cançó que cada any cantem per aquestes dates. Es tracta d’una cançó de José Manuel Pagan que s’anomena “El Regal“.
A 5è aprendrem una cançó popular catalana: L’Hereu Riera.
L’Hereu Riera és una cançó tradicional dels Països Catalans de la qual en trobem diferents versions, a les Illes Balears, al País Valencià i al Principat. És al Principat on la melodia també s’ha convertit en una dansa.
La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.
A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.
Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.
En aquest wix trobareu l’audio i la lletra per cantar-la:
Italo de 6 º ens ha interpretat aquesta bonica balada irlandesa sobre la base instrumental on podem apreciar els instruments típics de la música popular irlandesa:
Us proposo de tocar amb Flauta, a dues veus, aquesta peça: The marching Saints. Es tracta d’un tema que pertany a l’estil jazz i que els grups i bandes de jazz la interpretaven en els enterraments.
“Quan els Sants van marxant “, sovint referit com “Els Sants“, és un himne gospel nord-americà dins la música popular. Encara que es va originar com un cant espiritual, la gent avui en dia són més propensos a escoltar-lo interpretat per una banda de jazz. La cançó es confon de vegades amb una composició similar titulada “Quan els sants estan en marxa“ creada a partir de 1896 per Katharine Purvis (lletres) i James Milton Negre (música).
Al voltant de 1938 va ser l’any en què Armstrong la va llançar perquè fos descoberta i va aconseguir que perdés part del to apagat i trist que tenia en els seus orígens, per passar a tenir un ritme trepidant que la va fer molt atractiu per a les grans bandes de dixieland Jazz.
Un ús tradicional de la cançó és com una marxa fúnebre. En la tradició de la música funerària de Nova Orleans, Louisiana, sovint anomenat el “funeral de jazz“, mentre acompanyava el fèretre fins al cementiri, una banda tocava la cançó com un cant fúnebre. A la tornada de l’enterrament, la cançó canviava al familiar estil optimista “calent“ o “Dixieland“.