El passat 2 de febrer es va enregistrar el video de la nova versió de We are the World en benefici de les víctimes del terratrèmol d’Haití..
Durant sis hores, van participar de la gravació més de cent cantants, pràcticament el doble dels que van estar en la versió de 1985. Quina diversitat d’artistes, pel que fa a gèneres i edats: des de Tony Bennett (83) fins Justin Bieber (15), passant per Carlos Santana (62) i Barbra Streisand (67).
En el vídeo podem veure a Keith Urban, Pink, Jeff Bridges, Vince Vaughn, Usher, Lil Wayne, Toni Braxton, Snoop Dogg, Natalie Cole i Josh Groban, Jonas Brothers-entre d’altres-, encara que es veu que al realitzador li agrada molt Celine Dion perquè va fer que aparegués bastant.
Una curiositat: “We Are The World For Haití 2010” es va gravar en el mateix estudi de Los Angeles que es va utilitzar per fer la versió amb Michael Jackson.
Aquest altre vídeo va ser enregistrat per la Fundació We Are The World. Va ser creat amb un propòsit: recaptar fons per al devastadora terratrèmol d’Haití.
És un tema benèfic en el qual han participat 70 artistes llatins. Tot el que es recapti anirà a parar a les víctimes del sisme d’Haití. Entre d’altres, canten en la cançó Chayanne, Paulina Rubio, Ricky Martin, Andy García, Carlos Santana, Thalía i Natalia Jiménez.
Ja fa dies que estem estudiant aquesta Agrupació instrumental que és l’ ORQUESTRA.
Però avui escoltarem una obra molt didàctica escrita pel compositor i pianista britànic BENJAMIN BRITTEN.
Guia d’Orquestra per a joves és una obra de Benjamin Britten (1913-1976) que va escriure per a un documental de la BBC de Londres amb la finalitat de familiaritzar els joves amb les seccions i els instruments musicals d’una Orquestra Simfònica. És una bona audició per reconèixer el timbre dels instruments. L’obra es divideix en tres parts:
A la primera part els instruments interpreten una melodia per seccions: corda, vent fusta, vent metall i percussió.
A la segona part els instruments es van presentant individualment i per famílies.
A la tercera van entrant d’un en un fins a acabar tota l’orquestra.
Els nens i nenes de 4rt hem estat treballant l‘Orquestra i les famílies d’instruments que la integren.
Ara toca valorar el que hem après. I ho farem mitjançant aquest QUADERN VISUAL que podem anar omplint individualment i corregir nosaltres mateixos.
Apa, som-hi!!!
Quadern Virtual per treballar o repassar les diferents famílies d’instruments amb molts tipus d’activitats. També conté vídeos i enllaços per poder construir un instrument de cada família i fer una petita orquestra a casa.
A P5 hem parlat del ballet del TRENCANOUS del músic rus Piotr I. Txaikovsky. Però concretament hem escoltat el fragment de la “Dansa de la fada de les llaminadures”.
Ens ha agradat molt i ens hem imaginat com la fada anava despertant tos els personatges del bosc. Hi havia follets dins del tronc, floretes, arbres i animalets….. La fada, amb la seva bareta ha despertat tot el bosc.
Qui no has vist al cinema les pel.lícules: Superman, Indiana Jones, Stars Wars, ET., Jurassic Park…… ? En totes elles hi reconeixem la màgia musical del gran compositor JOHN WILLIAMS.
Aquest video que tens a continuació és ben original. El mateix noi, cantant de manera superposada ell mateix, aconsegueix reproduir la melodia de les bandes sonores del gran mestre john Williams.
L’Oda a l’ Alegria (An die Freude en alemany) és una obra escrita pel poeta Friedrich von Schiller al 1785. La censura canvià el nom de l’ Oda a la Llibertat, que passà a ser l’ Oda a l’ Alegria.
Friedrich Schiller (1786)
Al 1793, a l’edat de 23 anys, Ludwig van Beethoven va conèixer l’obra de l ‘escriptor alemany, i des d’aquell moment manifestà la seva inspiració i desig de posar-li música. Així sorgí la seva Novena Simfonia en RE Menor, Op. 125 de la qual el moviment final és per a cor i solistes sobre l’ Oda de la Alegria de Schiller. Aquesta peça musical ha pasado a ser l’Himne Europeu.
Aquest terme italià del TEMPO apareix en totes les partitures. Vols saber què és?
” El tempo, en música, és la velocitat a la qual cal interpretar o a la que veritablement s’interpreta una composició musical. És una paraula italiana que literalment significa ‘temps’. Es mesura en pulsacions per minut (ppm), abreviat actualment més sovint com a bpm (‘beats per minute‘ en anglès). En funció del tempo, una mateixa obra musical té una durada més o menys llarga. “
El tempoes mesura amb un aparell anomenat metrònom, aparell que sona en molts tempos diferents.
Et proposo sentir un metrònom que toca en tempos diferents. Marca el tempo que vulguis i si vols sentir-lo amb música clica on a la bateria. Anem a descobrir-ho:
Ara t’explico que vol dir cada un dels tempo que has escoltat:
Very slow (molt lent) és un tempo molt pausat i tranquil. S’anomena ADAGIO que significa “lentament” en italià. Tot i que és lent, exigeix gran concentració per tocar a aquest tempo.
Slow (lent) és un tempo lent i es descriu a vegades com a velocitat de “caminar” ja que ve del verb italià per a “passeig.” En italià li diem ANDANTE.
Medium (mitjà) és un tempo moderat, ni massa ràpid ni massa lent. En italià s’anomena MODERATO.
Fast (ràpid)ALLEGRO significa “viu” i “alegre” en italià. És un tempo ràpid, a vegades descrit com a velocitat de recorregut.
Very fast(molt ràpid) s’anomena PRESTO, que significa “de pressa” en italià.
En aquest joc has d’endevinar quin instrument sona. Quan els hagis endevinat tots sonarà un fragment de l’òpera de la Flauta Màgica del conegut Wolfgang Amadeus Mozart.