Als nois i noies del Cicle Superior sempre els ha agradat molt aquesta cançó que parla de l’AMOR. L’estem preparant per a cantar-la el dia de Sant Jordi.
Fa temps a 5è vam estudiar aquest compositor i pianista norueg del segle XIX: EDVARD GRIEG
Grieg és considerat un compositor nacionalista que s’inspirà en el folklore de la seva terra.
El 1874,Edvard Grieg compon una música d’escena per a l’obra teatral Peer Gyntdel dramaturg noruec Henrik Ibsen. Dels 22 números, Edvard Grieg en seleccionà vuit, arranjant-los i reorquestrant-los en dues suites per a orquestra simfònica.
El fragment de “EL MATÍ” que hem après en Flauta forma part de la 1ª Suite. Relata el neixement del dia en terres del Marroc.
Escolta amb atenció aquest fragment on la línia melòdica està exposada per la flauta, a la qual li segueix l’oboè , completats un i altra per la corda, més un crescendo que evoca realment l’Albada.
Avui els peixos de P5 han ballat una versió molt personal de la Dansa “Els set salts” o“Seven Jumps”.
Aquesta és una Dansa Popular de Dinamarca. Es pot dir que és una dansa escolar doncs a la majoria d’escoles de Dinamarca, Holanda, Alemanya, França… l’ensenyen des de fa molts anys.
Es balla en rotllana i té com a característica principal l’acumulació de gestos ( fins a un total de set ) que es van incorporant a cada estrofa un a un.
Nosaltres hem inventat aquests gestos. A veure si us agrada !
Els nens de 5è porten des de principi de curs recollint NOTÍCIES MUSICALS.
A classe les comentem. Parlen de concerts al Palau, audicions a l’Auditori, òpera al Liceu, balls de saló…. Parlen dels compositors que coneixem, Mozart, Vivaldi, Bizet, Falla….
A classe les hem recollit i penjat en un mural, però en tenim tantes que hem hagut de fer-ne un altre.
Cinemes Girona et convida al passi de la producció delGran Teatre del Liceu i Comediants“La Ventafocs”els dies 21 i 28 de març a les 12.00h a un preu especial de 4€.
Una vegada, fa molts segles, entre les piràmides i el Nil, algú va explicar la història d’una noia trista. Esclava de la seva cruel família, el seu únic somni era la llibertat. I vet aquí que el seu somni es va complir. Tal vegada va ser feliç i va menjar anissos. El cas és que el conte va viatjar a través del món i del temps fins arribar a Europa. A París, fa 400 anys. El relat de la noia trista seguia viu entre els seus carrers i les seves places. Allà arriba a oïda d’un caçador de contes. Charles Perrault ja tenia a la seva col·lecció de personatges la Caputxeta Vermella, el Gat amb botes, la Bella Dorment i el petit Polzet. Però encara n’hi faltava un: la Ventafocs. Amb aquest nom, va anar passant de llibre a llibre fins que ara fa uns 200 anys Giochino Rossini –un compositor italià que gaudia amb la felicitat que provocava la seva música en el públic– va imaginar que la Ventafocs podria tenir la seva pròpia música. Va desaparèixer la fada madrina i la seva vareta màgica, va canviar la sabatilla de vidre per un anell, la madrastra per un padrastre (Don Magnífico), va crear un savi que indiqués a la Ventafocs el camí per trobar el final feliç i es va inventar un príncep disfressat de criat (Don Ramiro) i un criat disfressat de príncep (Dandini). La Ventafocs és Angelina, tot i que les seves germanastres -sempre egoistes i presumides- l’anomenen Cenerentola. El savi s’ha transformat ara en una rateta sàvia i protectora, la millor amiga d’Angelina.
” Dotze cantants professionals es constitueixen en cor de cambra per oferir-nos en aquest concert un repertori virtuós i a l’hora divertit i variat. Les possibilitats de la veu cantada, diferents agrupacions vocals, músiques de diferents èpoques i una posada en escena adequada, faran que ens sigui realment difícil deixar d’escoltar. “
Aquests som nosaltres. Ha estat un concert molt sorprenent !!!!
“Incredibox” és un interactiu en flash per experimentar amb diveses possibilitats de la veu humana “beat-box”. Es poden triar els elements que es combinen o bé utilitzar el mode “shufle”, que funciona de forma aleatòria.
Com ja sabeu els instruments de VENT es poden classificar, segons la seva embocadura, en:
VENT FUSTA
VENT METALL
Avui aprofondirem en els de METALL. Són aquells instruments que:
estan formats per un tub llarg i estret de metall (llautó, bronze, argent o alpaca), que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló (també anomenat campana). El tub, per tant, té forma cònica.
l’embocadura té forma d’embut, que anomenem “broquet”
el so es produeix a partir de la vibració dins l’embocadura dels llavis de l’instrumentista
tenen un mecanisme de pistons. El pistó és un mecanisme que desvia l’aire per un tub suplementari, amb el resultat que la llargada total del tub augmenta mentre el pistó és accionat.